Digitalització topològica al MiraMon


El MiraMon permet digitalitzar polígons, arcs o punts amb o sense topologia. En iniciar la digitalització (F2 o via el menú) es pot escollir el tipus de vector i a posteriori si es vol digitalitzar amb o sense topologia.

La digitalització de polígons

El MiraMon permet digitalitzar polígons de dos tipus diferents:

Polígons amb topologia verificada. En la digitalització de polígons l'ús de la topologia permet un control perfecte de les relacions espacials entre les entitats poligonals, evitant artefactes com superposicions, escletxes entre polígons, etc. Això resulta ideal per a crear capes de polígons que cobreixen de manera adjacent, sense errors, l'espai, com per exemple una base de municipis o un mapa de cobertes del sòl generat per fotointerpretació d'ortoimatges.

Polígons explícits. Sense topologia es permet un dibuix més lliure, amb superposicions, etc. Com a exemples de capes que no necessiten control topològic podem esmentar la generació de polígons disjunts en una capa d'àrees d'entrenament de teledetecció, o casos en què ens interessa que alguna zona presenti superposicions de polígons, com ara edificis construïts sobre parcel·les cadastrals una mica més grans que la superfície construïda.

En aquests tutorials sobre la digitalització de polígons s'hi explica el funcionament de forma pràctica:

Digitalització de polígons amb topologia
En aquest vídeo s'explica el procés de creació i edició de polígons amb topologia al MiraMon. Primer de tot es crea una capa de polígons fictícia per demostrar el funcionament de les principals eines i a continuació se'n fa una demostració aplicada de digitalització de cobertes del sòl al Port d'Alcúdia (Mallorca), tot mostrant altres eines més avançades. De fons s'usa una ortofoto PNOA actual, disponible a les col·leccions preferides del MiraMon. Durant el procés es van mostrant eines auxiliars útils i integrades al MiraMon.

Digitalització de polígons sense topologia
En aquest vídeo s'explica el procés de creació i edició de polígons sense topologia al MiraMon. Primer de tot es crea una capa de polígons fictícia per mostrar el funcionament de les principals eines i, a continuació, se'n fa una demostració aplicada de digitalització d'àrees d'entrenament per fer una classificació de cobertes del sòl a Barcelona, tot exposant altres eines més avançades. De fons s'usa una ortofoto en color fals, composta amb les bandes de l'infraroig proper, el vermell i el verd. A més, durant el tutorial s'ensenya com crear una taula DBF i enllaçar-la com un tesaurus, i també com prosseguir amb la classificació de les cobertes del sòl (un cop s'han digitalitzat les àrees d'entrenament), fins a aconseguir un ràster amb la classificació completa de l'ortofoto. Durant el procés es van mostrant eines auxiliars útils i integrades al MiraMon.

Característiques a destacar (per a polígons estructurats amb topologia verificada)

El programa construeix i comprova contínuament les relacions entre arcs i nodes, i la coherència temàtica entre els polígons. Totes les "anomalies" queden registrades i l'usuari les pot recórrer i resoldre en qualsevol moment.

Navegar per arcs no vinculats a polígons

Aquesta finestra mostra la llista d'arcs que no tanquen cap polígon, és a dir, que no estan vinculats a un polígon. Això pot ser degut a diversos motius: s'ha traçat una línia que marca la separació entre dues zones però no s'ha fet arribar a cap altre arc per poder crear la zona completa; s'ha traçat un arc que talla amb un altre arc però no s'ha precisat prou i aquest ha quedat curt o sobrepassat. Quan se selecciona un arc (seleccionant una de les files de la taula o pels botons de sota) el programa fa zoom a la zona on hi ha l'arc perquè l'usuari pugui decidir què fa amb ell: eliminar-lo o modificar-ne el traçat.

Navegar per polígons veïns amb iguals atributs temàtics

Aquesta finestra mostra la llista d'arcs que tenen polígons a banda i banda amb els mateixos atributs temàtics o bé amb un dels dos atributs en blanc (o els dos). A més, mostra els arcs que formen part de polígons que no tenen atribut i els que delimiten forats topològics. Això pot ser degut a diversos motius: s'ha partit un polígon i no s'ha canviat un dels atributs; s'ha traçat un arc que ha creat un polígon sense atribut o amb un altribut equivocat. Quan se selecciona un arc (seleccionant una de les files de la taula o pels botons de sota) el programa fa zoom a la zona on hi ha l'arc que separa els dos polígons perquè l'usuari pugui decidir què fa amb ells: unir-los o modificar l'atribut d'un dels dos.

Consulteu, si és necessari, la pàgina de notes tècniques per a informació sobre "Especificació del format dels fitxers vectorials estructurats del MiraMon" o bé "Fitxers de polígons estructurats del MiraMon (POL) i digitalització".

La digitalització d'arcs

El MiraMon permet digitalitzar arcs de dos tipus diferents:

Arcs amb topologia verificada. En la digitalització de línies formant autèntics arcs i nodes l'ús de la topologia permet un control perfecte de les relacions espacials entre les entitats lineals, evitant artefactes com encreuaments que no expliciten un node de connexió, o l'existència de línies amb traçat coincident. Això resulta ideal per a crear capes de línies que discorren per l'espai de forma mai coincident i amb un control total de les seves connexions, com per exemple una base de rius; també és adequat per a detectar contactes entre elements que no han de presentar-ne, com en una capa de corbes de nivell de diferent cota.

Arcs sense topologia verificada. Es permet un dibuix més lliure, amb línies encreuades (no s'explicita sempre l'existència de nodes als encreuaments, tallant les línies) o fins i tot amb superposicions totals o parcials. Com a exemple de capa on no convé control topològic podem esmentar la generació de línies en una capa de carreteres quan ens interessa que l'encreuament de carreteres no sempre generi connexió (per ex., quan passin a diferents nivells gràcies a un pont).

En aquests tutorials sobre la digitalització d'arcs s'hi explica el funcionament de forma pràctica:

Digitalització d'arcs amb topologia
En aquest vídeo s'explica el procés de creació i edició d'arcs amb topologia al MiraMon. Primer de tot es crea una capa d'arcs fictícia per demostrar el funcionament de les principals eines. A continuació es fa una demostració aplicada de digitalització de camins antics del Delta de l'Ebre, tot mostrant altres eines més avançades. De fons s'usa una ortofoto 1:5000 del 1983, provinent d'un geoservei WMS d'ortofotos històriques de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Durant el procés es van mostrant eines auxiliars útils integrades en el MiraMon.

Digitalització d'arcs sense topologia
En aquest vídeo s'explica el procés de creació i edició d'arcs sense topologia al MiraMon. Primer de tot es crea una capa d'arcs fictícia per demostrar el funcionament de les principals eines i a continuació se'n fa una demostració aplicada de digitalització de vies de comunicació a Lleida, tot mostrant altres eines més avançades. De fons s'usa una ortofoto 1:2500 actual, disponible a les col·leccions preferides del MiraMon. Durant el procés es van mostrant eines auxiliars útils i integrades al MiraMon.

Característiques a destacar (per arcs estructurats amb topologia verificada)

El programa construeix i comprova contínuament les relacions entre arcs i nodes: quan dos arcs es tallen es crea un node en el punt d'intersecció de forma automàtica; quan dos arcs se superposen totalment, es crea un arc amb registre múltiple (si cal) fruit d'aquesta unió; si la superposició és parcial es creen els nodes i els registres múltiples adequats.

La digitalització de punts

El MiraMon permet digitalitzar punts de dos tipus diferents:

Punts amb topologia verificada. En la digitalització de punts l'ús de la topologia permet un control perfecte de la unicitat espacial entre les entitats puntuals, evitant artefactes com l'existència de punts diferents en ubicacions coincidents. Això resulta ideal per a crear capes de punts que requereixen ser a l'espai de forma mai coincident, com per exemple una base d'estacions pluviomètriques.

Punts sense topologia verificada. Sense topologia es permet un dibuix més lliure, amb superposició de punts a la mateixa coordenada. Com a exemple de capa on no convé control topològic podem esmentar la generació d'una simulació de punts lidar en una zona de bosc, on dos senyals poden coexistir en la mateixa posició a diferents alçàries, o amb un codi de pols diferent.

En aquest tutorial sobre la digitalització de punts s'hi explica el funcionament de forma pràctica:

Digitalització de punts amb i sense topologia
En aquest vídeo s'explica el procés de creació de punts en el MiraMon. Es decideix si és convenient usar topologia o no i es crea una capa de punts fictícia que podria servir per a fer el seguiment de l'estat sanitari dels arbres de Barcelona. De fons s'usa una ortofoto provinent d'un geoservei WMS de l'ICGC que pot ser trobada a les col·leccions preferides del MiraMon.

Consulteu el manual d'ajuda

Es distribueix juntament amb el MiraMon-Professional i en línía.

Descàrrega i compra del MiraMon Professional