Molts usuaris treballen amb fulls de càlcul enlloc de bases de dades per la facilitat de crear nous camps calculats i aplicar funcions (avaluacions lògiques, manipulació de cadenes de text, etc.). Els fulls de càlcul més emprats amb suport al format DBF són l’Excel fins la versió 2003 i l’OpenOffice Calc.
L’ideal és primer crear una còpia del fitxer DBF a modificar (còpia de seguretat) i desprès amb el MiraDades (“Eines | Bases de dades alfanumèriques | Gestor de taules”) els camps nous que volem afegir (tipus caràcter, numèric, data o lògics). Un cop tenim els camps nous, obrim la DBF des del full de càlcul i a priori (*) només omplir els camps amb la fórmula desitjada, aplicar-la a tots els registres i desar la taula sense canviar el format DBF (seleccioneu “No/Cancel·lar” als formats suggerits).
(*) En el cas de l’Excel per camps numèrics amb decimals, si un cop desada la DBF l’obriu amb el MiraDades i s’han perdut valors (camps buits), doneu-li més amplada a aquests camps des del full de càlcul i torneu a desar. Un altre punt delicat en tots dos fulls de càlcul és conservar els camps numèrics quan el registre següent als noms dels camps (el segon registre, ID_GRAFIC 0) està buit com a les taules principals de les capes de polígons (P.DBF). Afegiu un zero (“0” o “0.0” si té decimals) per indicar que els camps són numèrics, si no es desaran com camps de tipus caràcter; posteriorment els podeu esborrar des del MiraDades.
Vigileu amb la configuració del caràcter decimal. MiraMon utilitza el punt (“.”) per separar els decimals, però si no heu fet canvis en la configuració regional del sistema operatiu segurament el caràcter decimal serà la coma (“,”). Tant l’Excel com OpenOffice Calc a les opcions de configuració permeten indicar quin dels dos caràcters és el decimal.