PESTANYA SISTEMA DE REFERÈNCIA HORITZONTAL

Aquesta pestanya del GeM+ recull la informació que fa referència al sistema de referència espacial horitzontal de la base, a partir del qual es mesuren les quantitats lineals o angulars que s'assignen a la posició que ocupa un punt a l'espai.

Pestanya sistema de referència horitzontal.

En el cas de metadades en format REL ( o d'altres específics del MiraMon):

• En els vectors estructurats de nodes i de polígons aquesta secció no es desa al fitxer REL (en format 4) ja que les dades del sistema de referència són les referides al fitxer d'arcs relacionat. Això assegura que les capes d'arcs i les de nodes i polígons relacionades estiguin documentades de manera coherent (als antics fitxers de documentació podia donar-se contradicció entre els sistemes de referència documentats per una base d'arcs i la de nodes i la/les de polígons relacionades).
• En cas que les metadades de la base de polígons o de nodes siguin llegides dels antics fitxers de documentació, el sistema de referència mostrat al GeM+ serà el documentat al DVP o DVN independentment del sistema de referència documentat a la base d'arcs (i independentment de en quin format es trobin les metadades del fitxer d'arcs).

• En cas que les metadades de la base de tipus ràster multibanda, s'aplicarà el mateix sistema de referència a totes les bandes.

Tipus
El sistema de referència horitzontal pot ser dels següents tipus:

• Cartogràfic: indica que el sistema de referència defineix les posicions en funció de la latitud i la longitud sobre un el·lipsoide de referència (sistema geogràfic), o bé que el sistema de referència defineix les posicions en un pla de referència (sobre el qual s'ha projectat l'el·lipsoide terrestre) en funció de distàncies, o de distàncies i angles (sistema planar).
• Local: qualsevol sistema de coordenades que no està alineat amb la superfície de la Terra.
• <>Gràfic del MiraMon:b s'usa pel documentar un sistema de coordenades d'un gràfic generat per MiraMon (p. ex. un histograma o un perfil topogràfic). Solament està disponible per un fitxer de metadades en format REL.

Descripció
Pel tipus cartogràfic, es pot seleccionar un sistema de referència predefinit amb el botó on s'obrirà una nova finestra que permet seleccionar un sistema de referència horitzontal usat recentment, definit al fitxer de paràmetres de configuració, de les taules geodèsiques o bé copiar-lo d'un fitxer existent. Per més informació, veieu aquí.
També es pot veure la informació dels paràmetres del SRH seleccionat amb el botó on apareix una nova finestra que mostra informació dels diferents paràmetres de la seva projecció, el seu dàtum, el seu el·lipsoide, etc.

Unitats
Permet especificar les unitats del sistema de referència horitzontal usades pels valors de latitud i longitud (en un sistema de referència geogràfic) o de mesures de distàncies (en un sistema de referència planar).

Poden tenir els següents valors possibles:

• nm (nanòmetres)
• µm (micròmetres)
• mm (mil·límetres)
• cm (centímetres)
• dm (decímetres)
• m (metres)
• dam (decàmetres)
• hm (hectòmetres)
• km (quilòmetres)
• inch (polzades)
• ft (peus)
• yd (iardes)
• S.M. (milles terrestres)
• N.M. (milles nàutiques)
• º (graus)

També es permet definir que no hi ha unitats o que es desconeixen.
En el cas d'un SRH cartogràfic, les unitats s'actualitzen automàticament cada vegada que es selecciona un SRH i no es permet la edició d'aquesta variable.
En el cas d'un SRH local o de gràfic del MiraMon, es permet escollir diferents unitats per l'eix de les X i l'eix de les Y.
Aquest esquema de documentar les unitats també s'aplica a altres aspectes de les metadades, com per exemple les unitats dels camps de la base de dades (a la pestanya sobre Informació Temàtica).

Resolució
La resolució és la unitat mínima espacial amb significança o la distància de mostreig (per ràsters) en el sistema de referència actual. La resolució pot ser diferent en la direcció de les X i de les Y.

No s'ha de confondre aquest concepte amb el de precisió (encara no implementada) que es refereix al nombre de xifres significatives amb què es pot emmagatzemar una dada numèrica (per exemple la precisió planimètrica es refereix al nombre de xifres significatives amb què es desen les coordenades), ni amb el de costat de cel·la (que només aplica a ràsters).
En la conversió dels antics fitxers de documentació, si la clau "resolution :" és buida o amb qualsevol valor no numèric, no s'indica cap valor al nou fitxer de metadades. D'altra banda, una entrada numèrica a la clau "resolution :" s'assignarà a "Resolució en X" i a "Resolució en Y".
En el cas d'una capa multibanda es pot documentar, per a cada banda, un valor per aquesta clau diferent al valor general (vegeu la secció d'Informació Temàtica). Aquesta és la raó que al GeM+ (en cas d'una capa multibanda) existeixi un botó radial que permet visualitzar les dades generals o les de la banda seleccionada (aquesta selecció es realitza amb el desplegable o els botons de retrocés i avanç situats a la part superior del GeM+).
La resolució en X i en Y es refereix a la resolució en X i en Y en el sistema de referència actual, no en el del sistema en què estigués la capa en una fase anterior. Això és especialment important en el cas de capes de tipus ràster provinents de sensors de teledetecció en què el procés de correcció geomètrica sol implicar una rotació dels eixos del sistema de referència.
Per exemple, una imatge MSS té nominalment una resolució de 57 m en X (columnes) i de 79 m en Y (files). Aquesta dada és vàlida en el format quasi-brut en què s'acostumen a distribuir les dades MSS (system corrected), però un cop aquesta imatge és corregida geomètricament per tal de georeferenciar-la al sistema de referència cartogràfic que ens interessi (per exemple UTM, etc), el nou sistema X,Y pot patir, en el procés de correcció, rotacions respecte al sistema X,Y original i, per tant, caldria recalcular les resolucions en X i en Y amb el factor de rotació que s'hagi aplicat a la imatge.
El càlcul rigorós d'aquest factor no sempre és una qüestió trivial, i és per això que la xifra donada sol ser aproximada; tanmateix, això no és un problema ja que el paràmetre resolució és en si un paràmetre indicatiu aproximat, especialment en sensors d'escombratge (amb solapament de files entre escombrats) i en aquells en què l'altitud sobre el terreny en cada punt és nominal (relleu, imperfeccions en la determinació de l'altitud, etc).
Finalment, cal dir que en nombrosos casos pot ser admissible no aplicar cap correcció respecte a la resolució de la imatge original i documentar simplement aquesta; això és justificable quan la rotació és petita, cas de la majoria de plataformes heliosincròniques de teledetecció, que són pràcticament polars, i de la majoria de sistemes de projecció cartogràfica, que tenen el nord aproximadament alineat amb l'eix Y.

Unitats de la resolució
Són les unitats de la resolució del sistema de referència horitzontal. Sovint és necessari documentar-les donat que són diferents a les unitats del sistema de referència horitzontal. Per exemple en una imatge de teledetecció que encara no ha estat georeferenciada les unitats del sistema de referència poden ser píxels i les unitats de la resolució metres, perquè es documenta la resolució nominal del sensor, coneguda prèviament.

Escala Equivalent
Indica el denominador de l'escala equivalent d'un mapa en paper amb la mateixa qualitat que la base cartogràfica digital que s'està documentant.

Costat de cel·la
És la dimensió de la cel·la de la imatge sobre el territori i es calcula a partir del nombre de columnes i files i de l'envolupant d'un ràster i no es documenta al fitxer REL.

El costat pot ser diferent en la direcció de les X i de les Y. Tanmateix, MiraMon no dóna ple suport a aquesta possibilitat, que es recomana no utilitzar. Només aplica en cas de ràsters.
Cal no confondre aquest concepte amb el de resolució. Per exemple, una imatge del canal tèrmic del canal 6 del sensor Thematic Mapper del satèl·lit Landsat-5 té una "resolution" de 120 m, encara que sovint es subministra remostrejada a 30 m (costat de cel·la). La resolució continua essent 120 m encara que el costat de cel·la sigui ara de 30 m.
En el cas d'una capa multibanda es pot documentar, per a cada banda, un valor per aquesta clau diferent al valor general (vegeu la secció d'Informació Temàtica). Aquesta és la raó que al GeM+ (en cas d'una capa multibanda) existeixi un botó radial que permet visualitzar les dades generals o les de la banda seleccionada (aquesta selecció es realitza amb el desplegable o els botons de retrocés i avanç situats a la part superior del GeM+).
Per evitar valors incoherents entre diferents claus del GeM+ i a causa de la relació implícita dels nombre de columnes i files, el costat de cel·la (en les dues direccions) i l'envolupant de la capa, no es permet modificar directament el valor d'aquesta clau. Per modificar-lo cal pitjar la opció "Canviar..." que obre una caixa per modificar aquests paràmetres de forma conjunta (canvis a les columnes i files, el costat de cel·la i l'envolupant).

Qualitat del sistema de referència horitzontal
Permet documentar la informació de qualitat referent al sistema de referència horitzontal, en el cas de metadades en format REL, o bé, documentar la informació de qualitat referent als sistemes de referència, sense distingir-ne el tipus, en el cas de metadades en XML.
Per documentar aquesta qualitat s'especificarà les mesures de qualitat relacionades amb l'exactitud posicional relativa o absoluta, etc.

Podeu consultar la secció Qualitat de les dades per a més informació sobre l'estructura de les claus dels elements i paràmetres de qualitat.
En el cas de metadades en format REL i d'una capa multibanda es pot documentar, per a cada banda, un valor per aquesta clau diferent al valor general (vegeu la secció d'Informació Temàtica). Aquesta és la raó que al GeM+ (en cas d'una capa multibanda) existeixi un botó radial que permet visualitzar les dades generals o les de la banda seleccionada (aquesta selecció es realitza amb el desplegable o els botons de retrocés i avanç situats a la part superior del GeM+).

Factor de distorsió
En el cas d'un gràfic del MiraMon, es pot editar el factor de distorsió que representa la dilatació (valors<1) o contracció (valors<1) de les dimensions de l'eix Y respecte l'eix X. Aquest factor s'usa amb l'objectiu de mostrar un perfil més proporcional a les dimensions X/Y habituals de pantalla o paper.

SELECCIÓ DEL SISTEMA DE REFERÈNCIA HORITZONTAL

Aquesta finestra permet la selecció d'un sistema de referència horitzontal (SRH), ja sigui usat recentment, o definit al fitxer de paràmetres de configuració, o a partir de les taules geodèsiques, o bé copiar-lo d'un fitxer existent.

Es pot veure la informació dels paràmetres del SRH seleccionat amb el botó on apareix una nova finestra que mostra informació dels diferents paràmetres de la seva projecció, el seu dàtum, el seu el·lipsoide, etc.

En el cas que es seleccioni a partir de les taules geodèsiques, es pot cercar el SRH desitjat aplicant un filtre per un camp concret i/o a partir d'un text a filtrar.

A la taula es mostrarà els SRH que compleixen aquests filtres i podeu escollir el desitjat fent un clic a sobre d'ell amb el botó esquerra del ratolí que s'assignarà com a SRH seleccionat a la part superior de la finestra, o bé amb doble clic també amb el botó esquerra del ratolí i tancarà la finestra amb el SRH seleccionat. També es pot consultar la informació dels paràmetres d'un SRH de la taula fent un clic a sobre d'ell amb el botó dret del ratolí.
A més, podeu escollir els camps que voleu que es mostri a la llista (a excepció del camp Nom que apareix sempre).

TAULES GEODÈSIQUES

Un sistema geodèsic de referència ha d'estar identificat de manera única per un acrònim o una petita abreviació del nom sencer, de forma que aquest identificador és la via per arribar a conèixer tots els paràmetres del sistema de referència (projecció, paràmetres de la projecció, dàtum,etc).

Aquest identificador permet conèixer tots els paràmetres del sistema de referència a partir de la seva relació amb les taules de geodèsia. La taula principal d'aquest conjunt de taules s'anomena m_geodes.dbf i és la que conté els identificadors del sistema de referència, la seva descripció (nom complet) i altres informacions que permeten associar aquesta taula amb les taules relacionades que contenen informació sobre la projecció (m_proj.dbf), els paràmetres de la projecció (m_parproj.dbf), el dàtum (m_datum.dbf) i l'el·lipsoide de referència (m_ellip.dbf). Totes les taules fins ara anomenades són proporcionades per MiraMon i situades al seu mateix directori.

>L'usuari pot crear les seves pròpies taules de geodèsia (anomenades com les del MiraMon però amb una "u_" d'usuari a l'inici del nom enlloc de "m_") amb la mateixa estructura i relacions que les taules de MiraMon. Aquestes taules han d'estar situades al directori del programa i poden contenir altres sistemes de referència (amb un conjunt de paràmetres diferents als proporcionats pel programa). Cal tenir cura que els identificadors dels sistemes de referència definits per l'usuari no poden coincidir amb els definits a la taula del MiraMon (m_geodes.dbf).

Hi ha encara la darrera possibilitat que tota la informació del sistema de referència es trobi al fitxer REL. Aquest sistema és particularment interessant per a l'intercanvi d'informació entre usuaris diferents (i per tant amb taules de geodèsia u_*.dbf diferents). En aquest cas el fitxer REL haurà de contenir, a més de l'identificador del sistema de referència, tot el conjunt de claus que defineix aquest sistema. Per conveni i similitud amb el sistema de taules de geodèsia, el nom d'aquestes claus al fitxer REL seguirà la norma nom_taula.nom_camp. Per exemple, per documentar la descripció d'un sistema de referència al REL cal utilitzar una clau anomenada geodes.DESCGEODES ja que normalment aquesta informació es troba al camp "DESCGEODES" de la taula *_geodes.dbf.

En cas que el tipus de sistema de referència horitzontal sigui local (HorizontalSystemDefiniton=Local) la clau Identificador no és obligatòria ja que no cal referir-se a un identificador que es relacioni amb les taules de geodèsia. De tota manera, pot ser útil desar un identificador del sistema local ja que ens permetrà saber quins d'aquests sistemes són superposables o no. Per exemple:

HorizontalSystemDefiniton=Local
HorizontalSystemIdentifier=Ampliació del Port de Barcelona

no és superposable a:

HorizontalSystemDefiniton=Local
HorizontalSystemIdentifier=Aeroport de Barcelona

En el cas particular que aquesta clau valgui el literal "plane" indicarà un sistema pla i cartesià arbitrari qualsevol. Això és útil per a documents escanejats, plànols sense georeferenciar, etc.

* Equivalència entre l'entrada "ref. system" dels antics fitxers de documentació i el sistema de taules de geodèsia:

La clau "ref. system" dels antics fitxers de documentació podia contenir informacions diverses, que ara es situen en llocs diferents a l'estructura de taules de geodèsia.

En cas que l'entrada de "ref. system" fos "plane":

La resta de valors que es poden trobar a l'entrada "ref. system" no es refereixen a la Definició del sistema de referència (clau HorizontalSystemDefinition=) sinó a un sistema de referència determinat. Per tant, altres valors a "ref. system" generaran les claus:

HorizontalSystemDefiniton=Cartographic
HorizontalSystemIdentifier= ...

on el valor de HorizontalSystemIdentifier= és el corresponent en funció del valor concret de "ref. system". Per exemple:

(tornar a índex)