|
|
|
Un Mapa MiraMon (MMM) o un fitxer de metadades, relacions i simbolització per defecte (REL) típicament contenen un conjunt de referències a fitxers bàsics (ràsters o vectors) i les característiques de visualització d'aquests (que poden incloure altres fitxers, com taules de simbolització). Aquestes referències a fitxers bàsics es poden desar mitjançant adreces absolutes o relatives al fitxer que les conté. Per defecte, el MiraMon desa adreces relatives, és a dir, que per tal que l'ordinador sàpiga on és el fitxer o directori, caldrà indicar-li, a més de l'adreça relativa, un altre fitxer o directori amb adreça absoluta a partir del qual reconstruirà l'adreça absoluta del primer fitxer i hi podrà accedir. Així doncs, en desar un mapa, un fitxer REL, etc, utilitzant adreces relatives, el que fa el MiraMon és analitzar cada adreça dels fitxers que estem desant en referència a l'adreça del propi fitxer i escriure-la de forma relativa. Per exemple, si en un fitxer "C:\Mapes\Tematics\VegetacioP.rel" ha d'escriure "Color_Paleta=C:\Mapes\Simbolitzacio\CPaletaColor.dbf" el que farà serà escriure "Color_Paleta=..\Simbolitzacio\CPaletaColor.dbf" A banda que l'adreça relativa ocupa menys espai, si movem paral·lelament els fitxers, continuen podent-se obrir, i si un usuari veu "c:\Mapes\Tematics\VegetacioP.rel" i un altre veu "f:\Servidor\Mapes\Tematics\VegetacioP.rel" tots dos poden obrir el fitxer, cosa que no seria possible si s'escrivís a dintre "Color_Paleta=c:\Mapes\Simbolitzacio\CPaletaColor.dbf" El criteri en llegir una adreça relativa és simple: l'adreça del fitxer que conté l'adreça relativa s'usa d'adreça de referència (en l'exemple anterior l'adreça del fitxer "VegetacioP.rel" s'usaria d'adreça de referència per a l'adreça del fitxer "CPaletaColor.dbf"). El MiraMon porta aquest concepte fins i tot als continguts dels camps de les bases de dades. Així, si en un DBF un camp de tipus caràcter conté hipervincles a altres fitxers, aquests es poden escriure de forma relativa al propi DBF, i el conjunt pot ser distribuït per Internet o es pot donar accés a altres usuaris que veuen la ubicació del DBF en una altra unitat de xarxa. Les adreces relatives no tenen cap altre inconvenient que el breu temps que es necessita per descompondre-les en escriure i per a reconstruir-les en llegir (però de tot això se n'encarrega el MiraMon) i, per tant, per defecte es desen les adreces de forma relativa. No obstant, la majoria de programes informàtics, incloent-ne de molt estesos o fins i tot d'elevat preu, no prenen aquesta precaució; per exemple, en MS-Access es pot vincular a la base de dades en format MDB una taula DBF en el mateix directori, però si movem el fitxer MDB i el DBF a un altre directori, MS-Access no serà capaç de trobar el fitxer DBF vinculat, malgrat que és en la mateixa situació relativa (en aquest cas, al propi directori). Les adreces relatives també funcionen en adreces UNC (tipus \\servidor\recurs). Si en desar un mapa voleu desar les adreces dels fitxers bàsics de manera absoluta, haureu d'activar la casella "Escriure paths absoluts". |