Col·leccions de mapes preferits del MiraMon

Què és una col·lecció de mapes preferits

Una Col·lecció de mapes preferits és un conjunt de mapes (fitxers MMM o MMZ) que s'usen habitualment i als quals es facilita l'accés de manera òptima gràcies a mostrar-los en la pàgina de presentació del programa. Com que un fitxer MMM o MMZ pot contenir qualsevol tipus de conjunt d'informació geogràfica obrible amb el MiraMon (ràsters i vectors de múltiples formats, mapes WMS ubicats a Internet, etc), els mapes continguts en una col·lecció de mapes preferits poden ser de qualsevol natura que convingui. Les col·leccions de mapes preferits que hom distribueix a partir de la versió 7 del MiraMon combinen recursos WMS, ràsters, vectors, etc, segons convé; per claredat en la descripció del mapa s'indica entre parèntesis la natura d'aquella font d'informació geogràfica però això és, com es pot imaginar, un suggeriment i no pas una obligació, i si la persona usuària vol fer les seves pròpies col·leccions pot naturalment triar els textos explicatius que desitgi.

Les col·leccions de mapes preferits són, doncs, una eina útil tant per a la persona més o menys coneixedora del món de la Cartografia, els Sistemes d'Informació Geogràfica o la Teledetecció, que sovint vol tenir ben a l'abast alguns mapes amb els quals treballa més freqüentment, en forma de col·leccions per temàtiques, per àmbits geogràfics, per temes en un programa docent, etc, com també per a la persona menys versada en la matèria que en obrir el programa no sap massa com començar a visualitzar informació territorial o com anar a un lloc concret del qual coneix el nom o les coordenades (d'un mapa, d'un GPS, etc).

A partir de la versió 7 del MiraMon, la pròpia caixa de presentació presenta un nou mecanisme que simultàniament dóna resposta a aquestes dues necessitats: obrir fàcilment mapes típics (topogràfics, ortofotos, de cobertes del sòl, d'àrees protegides, etc) que conformen les col·leccions preferides i facilitar a la persona usuària la ubicació en el mapa des del primer moment.

Com es pot veure a la il·lustració inferior, en obrir el MiraMon apareix, a l'esquerra de la caixa de presentació, el conjunt de mapes que formen part d'aquella col·lecció de mapes preferits; en aquest cas la de "Mapes típics de Catalunya".

Si el programa no detecta l'existència de col·leccions de mapes preferits, en l'espai corresponent apareix, en el seu lloc, una caixa d'exploració HTML amb els exemples de col·leccions de mapes preferits que hom pot descarregar del web del MiraMon (de Catalunya, d'Andorra, de la Península Ibèrica, etc) per si la persona usuària vol descarregar les que s'ofereixen per defecte amb el programa. Si no es té accés a Internet en aquell moment, apareix escrita l'adreça web on s'ubiquen les col·leccions a fi que pugui ser copiada per a fer la descàrrega més tard o des d'un altre ordinador que sí que tingui connexió a Internet.

L'última col·lecció oferta és la pròpia pàgina de les col·leccions continguda en un servidor del programari MiraMon, de forma que és senzill anar-hi per a descarregar una altra col·lecció que no s'havia descarregat encara o per descarregar una actualització d'alguna de les col·leccions.

En executar un MMZ que conté una col·lecció, aquesta és descomprimida en el directori especificat als Paràmetres de configuració del MiraMon (accessible des del menú Ajuda), a la pestanya de "Directoris", en l'apartat de "Directoris per defecte de:" corresponent a les "Col·leccions de mapes preferits" (clau CollecDir= del MiraMon.par), el qual va ser establert durant la instal·lació del MiraMon i pot ser canviat en qualsevol moment.

Cada mapa es presenta a través d'una petita vista en miniatura polsable (la il·lustració és, de fet, un botó) sota la qual hi ha una breu descripció del mapa. La vista en miniatura no té per què correspondre a l'àmbit total del mapa, sinó que pot ser-ne un detall; això dependrà de l'elecció de qui hagi dissenyat aquella col·lecció de mapes preferits i n'hagi generat les vistes en miniatura que ha considerat representatives de cada mapa.

Cada col·lecció pot estar formada de tants mapes com la persona usuària desitgi. Tanmateix, com que a la caixa només n'hi caben 8 vistes en miniatura, per tal que aquestes siguin prou il·lustratives, a la part dreta es troba una barra de desplaçament vertical que permet fullejar els següents mapes d'una mateixa col·lecció.

En cas que no es desitgi obrir cap dels mapes de les col·leccions preferides, simplement cal prémer retorn, o polsar el botó "Continuar..." (en el fons això convergeix al mateix nombre de "clics" per a obrir el programa que en les anteriors versions del MiraMon).

El botó "Cancel·lar..." permet interrompre l'obertura del MiraMon si l'hem invocat per error. Com és habitual, el botó "Esc" del teclat fa la mateixa funció.

El botó "Configurar" permet afegir, modificar i eliminar directoris on se situen les col·leccions preferides i, si es desitja, també permet desar aquesta configuració als Paràmetres de configuració del MiraMon, accessible des del menú Ajuda i a través del MiraMon.par (clau CollecDir). A més, s'incorpora la possibilitat de tenir més d'un directori de col·leccions preferides gràcies a suportar entrades CollecDir1=, CollecDir2=, etc. Aquesta filosofia és compatible amb les configuracions corporatives del MiraMon.par, de forma que una organització pot definir que totes les persones usuàries vegin certes col·leccions, que les persones usuàries d'un grup vegin, a més, altres col·leccions, i fins i tot que algunes persones usuàries individuals tinguin accés a més col·leccions.

La utilització dels mapes preferits per part de la persona usuària és ben senzilla: si es prem una de les vistes en miniatura corresponent a qualsevol dels mapes, el programa passarà a obrir-lo immediatament. Si es vol que n'obri més d'un simultàniament, s'ha de seleccionar prèviament el botó "Obrir més d'un mapa alhora fent clic als enllaços" i a continuació seleccionar tots el mapes desitjats prement sobre les vistes en miniatura. Un cop seleccionats els que interessen, polsar "Continuar..." i el programa els obrirà, prenent com a criteri de superposició que les capes habitualment més opaques i extenses territorialment (WMS i ràsters) s'ubiquen sota les capes vectorials, etc, a fi de reduir la possibilitat que unes capes ocultin les altres.

Sempre es pot tornar a l'entorn de mapes preferits a través de "Fitxer | Obrir preferits..." o polsant el botó de la barra de botons.

Donat que els mapes que conformen una col·lecció poden fer ús de geoserveis a Internet, i aquests poden canviar pel que fa a escales, formats, etc, es recorda la conveniència d'actualitzar periòdicament (o si es detecta algun comportament estrany en la utilització d'aquests serveis) les col·leccions a través del botó "Actualitzar col·lecció de servidors" de la caixa "Fitxer | Obrir recursos d'Internet | Navegar sobre servidors OGC (WMS, WMTS, etc)", mentre no es desenvolupa un sistema d'avís d'actualització automàtica. En el moment en què, posteriorment a alguna actualització del MiraMon, es rebin avisos que ha canviat una certa col·lecció i demanant permís perquè sigui actualitzada, es pot obviar aquesta nota.

En la caixa de col·leccions preferides (que també apareix en la presentació del programa) apareixen, a la zona del logotip del programa, informació del Twitter del MiraMon, les novetats del Diari de versions i el Fòrum d'Usuaris (FUM) al cap d'uns segons d'obrir la caixa. Alhora, si en el MiraMon.par s'inclou la clau PaginaHTM_AlternativaPresentacio= és possible indicar una pàgina HTML alternativa a aquestes pàgines i típicament mostrar-hi informació corporativa (darreres novetats en la intranet d'una administració, indicacions per als alumnes en una aula, etc).

Si es generen col·leccions típiques que es considera que poden ser d'interès per a altres persones usuàries i es volen compartir, es pot enviar un correu a contacte@miramon.uab.catper tal que siguin afegides al llistat comú, sigui com a enllaç o directament en els servidors del MiraMon. Naturalment en tots els casos els recursos distribuïts mantenen, a través de les metadades i de l'eventual certificació, reconeixement explícit de qui és l'originari d'aquella distribució. Nota: les col·leccions preferides ofereixen la possibilitat de preparar conjunts d'informació geogràfica d'interès per a àmbits ben diversos, com per exemple:

• Els històrics (per exemple col·leccions de mapes de divisions polítiques en diferents moments en el temps).
• Els geogràfics (d'àmbit local, de divisions menys convencionals com comunitats de treball de diversos països, dominis lingüístics o límits de nacions sense estat).
• Els docents (per exemple col·leccions que exemplifiquin diferents tipologia de models de dades en SIG o material per a unes classes d'interpolació espacial).
• Els de diferents disciplines o aplicacions (per exemple conjunts d'imatges de Teledetecció)
• etc.

Cal recordar que per tal de gaudir de les millores en els geoserveis és convenient executar periòdicament la comanda "Fitxers | Obrir recursos d'Internet | Navegar sobre servidors OGC (WMS, WMTS, etc)" i prémer el botó "Actualitzar col·lecció de servidors".

Els mapes preferits s'ubiquen en el directori que indiqui els Paràmetres de configuració del MiraMon (la clau CollecDir= del fitxer MiraMon.par). Se suggereix els noms ColleccionsPreferides, ColeccionesFavoritas i FavoriteCollections, segons l'idioma del programa (català, castellà o anglès, respectivament), però naturalment el nom i ubicació són lliures. Cal notar que donat que a partir de la versió 7 el els Paràmetres de configuració del MiraMon poden ser configurats de forma diferent per als diferents perfils de persones usuàries o grups d'una corporació, pes pot arribar a fer que diferents persones usuàries vegin diferents col·leccions de mapes preferits. Per exemple, en una Universitat es pot fer que els alumnes d'una assignatura tinguin a disposició, com a mapes preferits, un conjunt diferent de recursos geogràfics que els alumnes d'una altra assignatura.

Naturalment no cal que hi hagi els tres directoris idiomàtics, com tampoc no és imprescindible que hi hagi cap dels directoris (en aquest cas la caixa inicial no mostrarà cap col·lecció de mapes preferits).

Declaració de les diferents col·leccions de mapes preferits

Cada col·lecció es defineix per una taula DBF; l'estructura d'aquesta taula s'explica a la següent secció. En el directori de mapes preferits es poden ubicar tantes taules DBF com es desitgi, i el programa les mostrarà en el desplegable de col·leccions preferides. Per exemple, en la distribució del MiraMon v.7 hi ha una taula ColleccioTipicaCatalunya.dbf, una ColleccioTipicaMon.dbf, etc que, alhora, tenen descripcions multiidiomàtiques.

L'ordre de les capes al desplegable de les col·leccions de mapes és l'alfabètic dels noms de les taules DBF que troba i que responen a l'estructura que es descriu a l'apartat següent. Una manera ben fàcil d'aconseguir que una certa taula sigui la taula per defecte (la primera col·lecció que s'ofereix) és simplement anomenar-la amb "1_" davant del nom. De fet, aquesta senzilla estratègia pot permetre governar l'ordre detallat usant 2_, etc. Si es vol afinar en quin ordre es presenten al desplegable les col·leccions (cal notar que aquesta numeració no és visible per a la persona usuària ja que el que es mostra és el contingut del camp de descripció del primer registre, en l'idioma més adequat si s'ha creat camps idiomàtics com es descriu més endavant).

Com definir una col·lecció de mapes preferits. Estructura de les taules

Cada col·lecció es defineix per una taula DBF. El primer registre de la taula defineix la col·lecció, mentre que la resta de registres defineixen cada mapa preferit. Per tant la taula té tants registres com col·leccions, més 1.

Aquesta taula presenta la següent estructura de camps, que han de presentar-se en el mateix ordre que aquí s'indica:

ID: Camp de tipus C, de 8 caràcters d'amplada, destinat a recollir una petita cadena de text que actua d'identificador de la col·lecció. Aquesta cadena només cal escriure-la en el primer registre.

NOM_MAPA: Camp de tipus C, d'un màxim de 254 caràcters d'amplada, destinat a recollir el nom del diccionari de topònims desitjat per a les cerques per topònim en aquesta col·lecció en el primer registre (per exemple "..\Toponims\ToponimsCatalunya.dbf"), i el nom del fitxer que conté cada mapa en els següents (per exemple "Catalunya\ImatgeAeriaICC_WMS.mmm"). Tots els noms de fitxers poden ser adreces relatives al propi DBF. Pel que fa al diccionari de topònims, pot deixar-se en blanc si no se'n disposa; és important notar que malgrat que aquest és el diccionari per defecte per a aquesta col·lecció, la persona usuària podrà canviar-lo per un altre en el desplegable de possibles diccionaris de topònims si ho desitja.

BMP_MOSTRA: Camp de tipus C, d'un màxim de 254 caràcters d'amplada, destinat a recollir el nom del fitxer BMP a usar com a vista en miniatura representativa de la col·lecció en el primer registre (actualment no s'usa i podeu deixar-ho en blanc), i el nom del fitxer BMP a usar com a vista en miniatura del mapa en els següents (per exemple "Catalunya\MostraImatgeAeriaICC.bmp"). La mida òptima de cada BMP en relació al botó polsable en el qual s'ubica és de 160 columnes x 80 files.

DESCRIPCIO: Camp de tipus C, de 30 caràcters d'amplada, destinat a recollir el títol de la col·lecció en el primer registre (per exemple "Mapes típics de Catalunya"), i el títol de cada mapa en els següents (per exemple "Imatge aèria (WMS)"). El títol de la col·lecció es mostra en el desplegable de col·leccions i el títol del mapa sota la corresponent vista en miniatura. Si el camp s'anomena DESCRIPCAT, el programa assumirà que les descripcions són en català (codi ISO "CAT"), mentre que si s'anomena DESCRIPSPA o DESCRIPENG, assumirà que són en castellà o anglès, respectivament. Recomanem vivament usar els noms de camps que porten el codi ISO al final, ja que el MiraMon permet aleshores mostrar el descriptor idiomàtic adequat segons quin sigui l'idioma del programa si una col·lecció es defineix en diversos idiomes.

El MiraMon disposa de dues funcionalitats opcionals que permeten a la persona usuària, en començar, ubicar-se en un cert lloc a través d'un topònim o d'un àmbit o coordenada; aquestes dues funcionalitats apareixen en obrir el MiraMon a la part inferior dreta de la caixa de presentació. També es pot accedir posteriorment a la cerca per topònim des de la nova opció del menú "Zoom a topònim".

Per a activar aquesta opció, tal i com es mostra en la il·lustració anterior, només cal seleccionar l'opció de "Topònim" i escriure el topònim o part del text del topònim que es vol localitzar. El programa realitzarà una cerca dins del diccionari de topònims relacionat amb la col·lecció que s'ha seleccionat a la part esquerra de la caixa, diccionari que s'incorpora per defecte al programa a partir de la v.7, i mostrarà una llista amb tots els topònims trobats que contenen el text escrit. A continuació només cal seleccionar un dels textos i prémer posteriorment el mapa de la col·lecció preferida sobre el qual es vol cercar el topònim i prémer "Continuar". El programa situarà la vista al lloc indicat, mostrant l'indret amb un requadre, normalment vermell, dins de la vista.

Per tal de facilitar que la persona usuària localitzi el topònim desitjat i corregir possibles errors ortogràfics o diferències entre el text escrit i el text del topònim a la base, el programa realitza una cerca insensible a majúscules i minúscules, accents o a altres caràcters especials, per construir una llista de tots els topònims que contenen el text indicat.

Aquesta llista de topònims cercats es presenta ordenada alfabèticament però prioritzant els topònims segons si comencen pel text indicat per la persona usuària (màxima prioritat), o bé tenen alguna paraula que comenci per aquest text (prioritat intermèdia) o bé simplement contenen aquest text entremig (mínima prioritat).

Si el nombre de topònims trobat és molt gran (per exemple si s'ha escrit "can" a Catalunya), la llista només mostra un subconjunt de les ocurrències (actualment un centenar però es podria configurar al MiraMon.par si convé) i a la darrera ocurrència s'escriu que el resultat no és complet.

Diccionari de topònims

El programa incorpora uns diccionaris de topònims d'interès general per a cada col·lecció. Cada col·lecció de mapes pot portar el seu diccionari de topònims, indicat en el camp corresponent de la taula de la col·lecció (evidentment, diferents col·leccions de Catalunya de diverses temàtiques poden compartir el mateix diccionari de topònims). Tanmateix, si es disposa d'altres llistats de topònims es poden incloure al fitxer u_topon.ini, convenientment indexats com s'indica més endavant. El MiraMon buscarà aquest fitxer al seu directori però per facilitar la coexistència de diccionaris compartits i no compartits, només mostrarà aquells del llistat als quals tingui accés de lectura.

Cada diccionari de topònims és un conjunt de fitxers DBF amb una estructura i ordre determinat. Com a mínim es trobarà un fitxer DBF que conté els textos dels topònims juntament amb la seva ubicació i un fitxer, també en format DBF, que conté els topònims indexats seguint diversos criteris.

Si la persona usuària disposa d'algun llistat de topònims, és possible afegir-lo als diccionaris subministrats per defecte; a tal efecte només cal que els topònims tinguin una vinculació geogràfica a través de coordenades i generar la indexació de la taula a través del programa "DiccTop.exe" que pot ser sol·licitat a suport@miramon.uab.cat.

En cas que la persona usuària defineixi la seva pròpia col·lecció de mapes preferits, afegits a la mateixa carpeta subministrada pel MiraMon (típicament C:\Mapes\ColleccionsPreferides), pot crear el seu propi diccionari de topònims seguint les indicacions anteriors. Si la persona usuària no disposa de diccionari de topònims, ni creu convenient de crear-lo, caldrà copiar les taules DiccTop.dbf i DiccTop_IDX.dbf de qualsevol de les col·leccions preferides subministrades pel MiraMon i esborrar-ne tots els registres. En la taula de definició de la nova col·lecció preferida cal indicar l'adreça relativa del diccionari de topònims DiccTop.dbf en el primer registre del camp NOM_MAPA.

Nota: un mateix diccionari de topònims pot ser utilitzat (apuntat) per més d'una col·lecció (per exemple el mateix diccionari de topònims de Catalunya pot ser utilitzat en una col·lecció de dades geofísiques del país).

Els diccionaris de topònims distribuïts constitueixen una rica base que ha estat seleccionada especialment per a cada col·lecció. Cada col·lecció, doncs, conté diverses desenes de milers de topònims, que fan que la ubicació a pràcticament qualsevol lloc de l'àmbit geogràfic d'aquella col·lecció sigui habitualment fàcil i exitosa; naturalment l'escala per a la qual està pensada la utilització d'una col·lecció condiciona la riquesa de topònims per unitat de superfície; així, a la base mundial no trobarem determinats topònims que sí que trobem per al cas de Catalunya i, alhora, en aquesta darrera base no apareixen topònims molt locals, més propis d'una col·lecció comarcal o municipal, per exemple. També s'ha exclòs dels diccionaris que es distribueixen aquelles entrades que hem considerat menors, com hotels, etc, per tal com haguessin exigit la descàrrega de fitxers molt més grans. L'existència de diccionaris amb aquests elements menors o amb topònims molt més locals queda, doncs, reservada a l'ús de col·leccions més acotades des del punt de vista temàtic o d'escala, o en el context de geoserveis que s'anunciaran oportunament.

Cerca d'un cert lloc a través d'una coordenada o àmbit

Per a activar aquesta opció, tal i com es mostra en les següents il·lustracions, cal seleccionar l'opció de "Coordenada del punt central o àmbit". En fer això s'activen diverses opcions que permeten indicar una coordenada central més una zona al voltant, sempre indicada en metres, o bé un àmbit en qualsevol sistema de referència. En prémer el mapa de la col·lecció preferida sobre el qual volem cercar la coordenada i prémer posteriorment "Continuar" el programa situarà la vista al lloc indicat, mostrant amb un requadre vermell, dins de la vista, de l'àmbit indicat mitjançant la coordenada central més la zona al voltant, o directament com un àmbit, segons s'hagi escollit.

En totes dues opcions, "Coordenada del punt central" o "Àmbit", es pot escollir entre coordenades en longitud/latitud amb dàtum WGS84 en graus, minuts i segons, o bé coordenades mapa (X,Y) en el sistema de referència indicat mitjançant el desplegable.

No és necessari que les coordenades indicades estiguin en el mateix sistema que els mapes seleccionats, el programa fa un transformació automàtica de les coordenades al sistema de referència del mapa.