Presentació i opcions | Caixa de diàleg de l'aplicació |
Sintaxi |
La informació cartogràfica pretén expressar característiques o paràmetres mesurables del nostre món tridimensional en mapes de paper o digitals que típicament són bidimensionals. Per aconseguir-ho es fan servir sistemes de projecció. En cartografia entenem que un sistema de projecció és una transformació del sistema de coordenades tridimensional de la Terra a una superfície bidimensional. Les propietats més importants que podem demanar a un sistema de projecció són: que conservi l'escala, la forma (conforme) i l'àrea (equivalent). Resulta impossible definir un sistema de projecció que conservi alhora les tres propietats i, per tant, la projecció òptima depèn de l'àmbit de la zona a cartografiar i de l'aplicació que tindrà el mapa. Per exemple, es pot fer servir UTM per projeccions precises d'àmbit regional i Homolosina de Goodeper projeccions d'àmbit global. En aplicacions de navegació (on les direccions són importants) es pot fer servir Mercator o Cònica Conforme de Lambert i en aplicacions temàtiques (on l'àrea és important) es pot fer servir Azimutal Equivalent de Lambert.
Un sistema de referència queda definit per una projecció, un conjunt de paràmetres per aquesta projecció, un dàtum i un el·lipsoide. Per exemple, en la projecció UTM cal fixar el fus i l'hemisferi de la zona. Així, per a Catalunya s'escollirà el sistema de referència UTM-31N i el dàtum ETRS89 sobre l'el·lipsoide de Hayford, mentre que per a Portugal s'utilitzarà el sistema UTM-29N i a Lesotho el UTM-35S.
Resulta molt útil que tots els mapes de què es disposen estiguin en el mateix sistema de referència, per tal de poder creuar informacions de manera fàcil en el Sistema d'Informació Geogràfica (SIG). De fet, la major part de SIG digitals només permeten superposar diferents capes d'informació si estan en el mateix sistema de referència. En els sistemes digitals és possible desenvolupar una rutina per canviar de sistema de referència, com ara el CanviPrj del MiraMon.
Aquesta aplicació permet el pas d'un sistema de projecció a un altre així com el canvi de sistema de referència actuant sobre els paràmetres de la projecció, el dàtum, l'el·lipsoide, etc. És possible canviar de sistema de referència de fitxers ràster (IMG), vectors no estructurats (VEC) i vectors estructurats de punts (PNT), d'arcs (ARC) i de polígons (POL). Per a transformar fitxers de nodes (NOD) cal transformar el fitxer d'arcs associat.
Si el mapa original no té cap sistema de referència cartogràfic és perquè no ha estat encara georreferenciat i cal que sigui georreferenciat amb el programa CorrGeom.
La descripció d'un sistema de referència involucra un gran nombre de paràmetres. Aquests paràmetres estan a unes taules de geodèsia o poden figurar directament especificats en el fitxer REL. La definició d'un sistema de referència és un procés delicat però s'ha de realitzar només una vegada per cada sistema que volem usar; a més, el MiraMon es distribueix amb un conjunt de definicions de sistemes de referència d'ús comú. El document Sistemes de referència horitzontal al MiraMon. Taules i fitxers de geodèsia es pot consultar per a més informació.
El programa adapta la complexitat del canvi de sistema de referència al tipus de transformació necessària. Així, la funcionalitat de canvi de dàtum es mostra automàticament quan el sistema de referència inicial i final estan descrits sobre un dàtum diferent. Típicament es realitzen transformacions de dàtums locals com l'European Datum 1950 (ED50) a dàtums globals com el World Geodetic System 1984 (WGS84) o viceversa.
Un cas excepcional és quan es realitza un canvi de dàtum entre dàtums d'un mateix grup. Per exemple, en passar de cartografia realitzada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) sobre ED50 documentada amb els paràmetres del dàtum European 1950 ICC a cartografia realitzada per l'Instituto Geográfico Nacional (IGN) documentada amb els paràmetres de dàtum European 1950 PS. En aquest cas, es pot indicar si es desitja que es realitzi un canvi de dàtum en transformar els 2 sistemes o si, contràriament, es consideren els dos dàtums totalment equivalents. El paràmetre "/DATUM_ESTRICTE" permet forçar aquest canvi de dàtum. Per a cartografia sobre l'àmbit de Catalunya, la diferència planimètrica entre triar o no el paràmetre és d'uns 10 metres. En principi, no s'ha de forçar el canvi entre la cartografia de l'ICGC i l'IGN perquè els dos treballen legalment sobre un mateix dàtum; però sí que s'hauria de fer entre cartografia francesa i espanyola en ED50 donat que, a priori, no s'han de suposar exactament el mateixos dàtums perquè depenen de xarxes geodèsiques diferents. Per a la cartografia francesa podeu fer servir European 1950 ADFG.
Per a més informació es pot consultar les següents referències:
Pesquer L, Pons X, Masó J (2005) Necesidad de cálculos geodésicos para las herramientas SIG de análisis de distancias y superficies. 6th Geomatic Week proceedings (ISSN 1699-3489). Barcelona.
Caixa de diàleg del CanviPrj |
CanviPrj MUNI_LL.VEC MUNI_UTM UTM-31N 1 CanviPrj CATA_UTM.IMG CATA2_LL lat/long-WGS84 1 450000 480500 4724500 4750000 30 0 CanviPrj CATA_UTM.IMG CATA3 UTM-31N-UB/ICC x x x x x x x CanviPrj MA89_UTM.ARC MA89_LCC Lambert_Conformal_Conic-ZoneIII-ED50