Presentació i opcions Caixa de diàleg de l'aplicació
Sintaxi

Presentació i opcions

Un polígon és una figura geomètrica bidimensional que descriu una àrea tancada. En el MiraMon, a més, pot ser una entitat topològica descrita per una successió d'arcs que en defineixen les vores. Els polígons poden tenir atributs geomètrico-topològics (com l'àrea) i temàtics (com el tipus de vegetació present a aquell polígon) associats. Una possible manera de transferir o associar els atributs temàtics als polígons (els geomètrico-topològics són generats automàticament pel MiraMon) és amb un punt a l'interior de cada polígon; cada punt durà associats els atributs que es desitja transferir al corresponent polígon. En el cas del format POL s'hi poden transferir tants atributs com es desitgi i, a més, s'hi poden transferir diversos registres amb la mateixa estructura d'atributs (camps d'una taula): per exemple diversos propietaris d'una parcel·la en sengles registres (multiregistre), cadascun dels quals amb tants camps com atributs (nom del propietari, cognom, etc) com sigui necessari. En el cas del format VEC només s'admet un atribut i un registre). Aquests punts s'anomenen etiquetes, i del procés de transferència dels atributs des dels punts als polígons, etiquetatge (AtriPol, AtriTop). De vegades, però, interessa fer el procés invers, és a dir, a partir d'una capa de polígons, obtenir les etiquetes que servirien per a etiquetar-los.

Aquest interès pot venir per qüestions d'estètica cartogràfica (la posició de l'etiquetatge automàtic generada per les funcions de simbolització del programa no resulten prou satisfactòries) o per qüestions de geoprocessament (s'ha reconstruït la topologia des de zero i es vol tornar a aplicar les etiquetes que ja es tenien, potser eliminant-ne o afegint-ne alguna, afegint o eliminant registres en cas de registre múltiple, canviant els atributs, etc). A efectes de geoprocessament no sempre és necessari treballar amb etiquetes, i a partir de la versió 9 del MiraMon la digitalització de capes vectorials amb estructuració topològica interactiva permet resoldre la majoria de qüestions de manera visual.

Aquest programa permet la generació de punts que són etiquetes de polígons a partir d'un fitxer POL (estructurat topològicament o no), o d'un fitxer VEC (que sempre és un fitxer de polígons explícits). Les noves etiquetes poden heretar, o no, els atributs preexistents dels polígons i s'escriuen en el mateix ordre que els polígons originals. El programa permet posar, o no, una etiqueta sobre el polígon zero (el polígon exterior, o universal, que envolta tots els altres).

Les etiquetes només poden ser generades de manera totalment automàtica i correcta a partir d'un fitxer amb topologia (POL) o, en el cas d'un fitxer VEC, sempre que no existeixin polígons superposats. A més, en el cas del format VEC, cap polígon no pot contenir illes interiors (polígons ubicats dins de polígons); és per això que en el cas d'un fitxer VEC hi ha una opció per a verificar si hi ha errors en la generació de les etiquetes.

En el cas de fitxers POL que continguin grups, com un arxipèlag d'illes, es genera una etiqueta per a cada polígon elemental.

La posició del punt en la dimensió Y és propera a la mitjana aritmètica de les seves coordenades. La posició del punt en la dimensió X pot ser establerta o bé a una distància igual a la tolerància (indicada en línia de comanda) de la vora dreta o esquerra del polígon, o bé tan al centre com ho permeti la geometria de cada polígon.

Pel cas d'un fitxer VEC, en general s'obtenen millors resultats si la tolerància és petita i els punts queden molt a la vora del límit dels polígons. En canvi, en el cas de fitxers POL, es pot optar directament per etiquetar de forma centrada, ja que estèticament sol ser millor.

Quan el fitxer origen és un VEC el fitxer resultat és un fitxer VEC de punts; en el cas d'un fitxer POL, el fitxer de sortida és un fitxer PNT.


Caixa de diàleg de l'aplicació

Caixa de diàleg de l'Etiqueta


Sintaxi

Sintaxi:

Opcions:

Paràmetres: