• GenVPol: Generalització de vores de polígons

Accés a aquest text d'ajuda com a pàgina web: GenVPol

Presentació i opcions

GenVPol (mitjana mòbil + Douglas-Peucker): Opció per aplicar a cada vèrtex un filtre de mitjana mòbil sobre la seva posició (sobre les seves coordenades XY) seguit de l'algorisme de simplificació de vèrtexs de Douglas-Peucker.

GenVPol (mitjana mòbil): Opció per aplicar a cada vèrtex un filtre de mitjana mòbil sobre la seva posició (sobre les seves coordenades XY).

GenVPol (Douglas-Peucker): Opció per aplicar l'algorisme de simplificació de vèrtexs de Douglas-Peucker.

Per defecte, l'aplicació garanteix que el procés de generalització de les vores dels polígons no produeixi interseccions entre els arcs, col·lapses d'arcs individuals que formen un recinte tancat (evitant que un anell esdevingui un punt) o altres canvis que alterin les relacions topològiques entre les objectes arc que formen les vores o entre els polígons en si.

Cal que el fitxer que conté la capa de polígons a generar sigui diferent del fitxer original.

El programa treballa amb fitxers en format POL i VEC de polígons. Si us cal aplicar-lo sobre un fitxer en altres formats, podeu importar-lo amb les eines del menú "Fitxer | Importació".

En el seu funcionament recomanat com a eina de generalització el programa procedeix encadenant dos algorismes:

En el primer d'aquests algorismes per a cada arc, el programa aplica a cada vèrtex un filtre de mitjana mòbil sobre la seva posició (sobre les seves coordenades XY); aquest filtre pren en consideració dos, quatre o sis vèrtexs veïns en el mateix arc (un, dos o tres a cada banda del vèrtex en qüestió, a escollir). Els vèrtexs de l'extrem de l'arc (nodes) no modifiquen la seva posició en cap cas. D'altra banda, quan el nombre de vèrtexs de la mitjana mòbil desitjada és menor al nombre de vèrtexs del polisegment analitzat, aquest polisegment no resulta modificat (per exemple un arc de cinc vèrtexs (comptant els nodes) no resultarà amb cap vèrtex modificat si apliquem una mitjana mòbil de sis vèrtexs). A més, mai un vèrtex és mogut més enllà de la tolerància indicada per l'usuari (en les mateixes unitats planimètriques de la capa, típicament en metres). Noteu que la mitjana mòbil suavitza la línia canviant la posició dels vèrtexs però no n'augmenta ni en redueix el seu nombre.

A continuació s'aplica el segon algorisme, que és el de Douglas-Peucker (que també té una tolerància particular, anomenada èpsilon), el qual sí que permet reduir el nombre de vèrtexs, però no modifica la posició dels vèrtexs que hagin romàs. Vegeu la referència de 1973 per a detalls sobre el seu funcionament.

Els dos algorismes, però, poder ser aplicats separadament per interessos de recerca o de docència, tot i que, com s'ha dit, els millors resultats s'obtenen amb la combinació consecutiva de tots dos.

GenVPol també permet indicar que si un objecte resultat interseca amb qualsevol dels preexistents, la generalització no s'accepta i es fa un segon intent de generalització tractant-lo en polisegments de 8 vèrtexs si és que és possible; després d'aquest segon intent, si algun d'aquests polisegments interseca amb algun objecte preexistent, s'adopta el polisegment de línia original.

En el cas del filtre de mitjana mòbil, l'usuari pot escollir els pesos que s'apliquen a cadascun dels vèrtexs anteriors i posteriors (és a dir, es pot modular la influència que tindran les coordenades dels vèrtexs veïns al llarg del mateix arc). Les possibilitats són:

• Pesos iguals per a tots els vèrtexs de la mitjana mòbil.
• Pesos automàtics, afavorint la posició dels vèrtexs centrals de la mitjana mòbil, però no canviant els pesos en funció de les distàncies entre vèrtexs.
• Pesos automàtics a cada vèrtex en funció de l'invers de la distància planimètrica al vèrtex central de la mitjana mòbil. Aquesta és la opció per defecte si no s'indica l'opció desitjada.
• Pesos de valors i distribució indicats per l'usuari (i en tal cas els pesos han de sumar 1).

Quan estem tractant amb capes que provenen de tallar una capa més extensa (capa tallada seguint fulls cartogràfics o unitats administratives que es toquen entre si), cal conservar la geometria de la vora externa de la capa (que coincideix amb el concepte de polígon zero) per no moure la posició del tall del full o de la vora exterior de la unitat administrativa. En aquest cas, podeu usar el paràmetre /DESCARTA_POL_0 per evitar que els arcs que són fronteres amb el polígon zero siguin generalitzats.

Vegeu també l'aplicació MicroPol per a l'eliminació de polígons petits.

En cas que la generalització no actuï, podria ser per culpa que les vores dels polígons estiguin formades per segments (2 vèrtexs cada arc de la vora) units per nodes de línia, ja que l'algorisme de Douglas-Peuker funciona sobre cada arc, sense considerar possibles altres arcs connectats a ell. En aquesta situació es pot valorar d'eliminar els nodes de línia de la capa d'arcs amb l'opció 4 del programa LinArc i procedir a la seva generalització amb GenVLin abans de tornar a fer el ciclat i assignar els atributs temàtics amb AtriTop (nota: els atributs temàtics de la capa de polígons poden obtenir-se en una capa de punts a través del programa Etiqueta).

Per a més informació es pot consultar la següent referència:

Douglas, D, T Peucker (1973) "Algorithms for the reduction of the number of points required to represent a digitized line or its caricature", The Canadian Cartographer, 10(2), 112-122. doi:10.3138/FM57-6770-U75U-7727

Caixa de diàleg de l'aplicació

Caixa de diàleg del GenVPol