• RasTop: Vectorització de ràsters categòrics

Accés a aquest text d'ajuda com a pàgina web: RasTop

Presentació

RasTop genera línies vectorials que passen entre píxels de valors diferents resseguint la seva vora. El programa determina automàticament la topologia d'aquestes línies i genera els fitxers d'arcs i nodes corresponents. Tanmateix, ni la base de dades dels arcs resultants, ni la dels nodes, no contindrà cap atribut temàtic, sinó només relacions topològiques. En canvi, els atributs temàtics (les categories) del ràster d'entrada seran a la base de polígons resultant, juntament amb les seves relacions topològiques. Un cop determinats els polígons existents, s'associa a cadascun, com a atribut temàtic, el valor que té aquella posició geogràfica en el ràster.

En efecte, el valor del ràster (numèric) és indicat a la taula principal de polígons en un camp de nom igual al nom del ràster a les metadades. Si el ràster està vinculat a una taula del tipus tesaurus on hi ha la descripció de categories per a cada codi numèric, aquesta vinculació queda també automàticament establerta a la taula principal de polígons a través d'un enllaç al mateix tesaurus al que estava vinculat el ràster origen. D'aquesta manera, per a cada polígon s'obtindrà la descripció de la categoria que contenia en el ràster.

Cal notar que la vectorització d'un ràster categòric permet obtenir informació molt valuosa per a una primera anàlisi, per exemple, en Ecologia del paisatge. En efecte, el resultat del RasTop aporta dades sobre quants polígons diferents té la zona informada pel ràster d'entrada, quin és el d'àrea més gran, el d'àrea més petita, quina àrea mitjana o mediana tenen les categories de la zona, quins perímetres i relacions àrea/perímetre tenen, quantes illes (forats topològics) existeixen, quin és el màxim nivell de niament (quantes illes dintre d'illes), etc.

Si el ràster conté cel·les amb sensedades, el seu valor numèric també es trasllada com un atribut numèric al camp de la taula principal de polígons que recull els valors del ràster. Tanmateix, quan el ràster no està vinculat a un tesaurus, la taula principal de polígons per als polígons corresponents a píxels amb valor sensedades queda amb les cel·les "en blanc" (buit) (un valor blanc en les taules d'atributs és un concepte equivalent a un valor de fons en els ràsters). Es pot fer que el MiraMon deixi transparents els polígons amb atributs "blancs" a través del botó d'opcions avançades de la finestra de visualització de polígons, o fent aparèixer la categoria del sensedades a la llegenda per poder-ne editar el color i indicar que li correspon "transparent".

Continuant amb el cas en què el ràster conté cel·les amb sensedades, en ser vectoritzades aquestes s'associen al polígon 0 formant un grup amb ell. Finalment, en un ràster consistent en una o més taques (conjunts de píxels) sobre un fons de cel·les etiquetades amb sensedades, el programa no genera cap marc que inclogui tot el ràster sinó que el polígon 0 delimita directament el conjunt de taques del ràster (en altres paraules, els polígons del ràster queden "flotant" dintre el polígon 0, sense cap marc rectangular corresponent al ràster original).

És possible generar una capa vectorial a partir de diverses capes ràster simultàniament. El fitxer vectorial resultat, generarà una vora entre polígons diferents si un o més valors dels ràsters són diferents a banda i banda. La base de dades de polígons contindrà els valors de cada ràster en camps independents. Aquests camps s'associaran als tesaurus corresponents si els valors dels ràsters estaven associats a tesaurus. Quan hi ha diversos ràsters, cal que tots ells siguin del mateix àmbit i resolució. Es pot emprar l'aplicació AdapRas per ajustar l'àmbit i la resolució entre diversos ràsters.

El programa calcula les longituds dels arcs sobre la projecció i les desa en el camp LONG_ARC de la taula principal d'arcs. Si la projecció és coneguda com a projecció cartogràfica, també afegeix la longitud sobre l'el·lipsoide anotada en el camp LONG_ARCE. Igualment, per cada polígon és determina el seu perímetre i àrea, documentant aquests valors en els camps PERIMETRE i AREA de la taula principal de polígons, i si la projecció és cartogràfica també s'anota el perímetre i l'àrea sobre l'el·lipsoide en els camps PERIMETREE i AREAE.

En funció de la projecció cartogràfica utilitzada, el programa declara visible PERIMETRE o PERIMETREE i AREA o AREAE i deixa ocult l'altre camp, seguint el criteri més comunament usat com a mesura de perímetre i àrea en aquella projecció. Es pot canviar aquest criteri de visibilitat en el fitxer REL a través del Gestor Universal de Metadades Geoespacials (GeM+).

Per a una descripció més acurada dels tipus de longituds es pot consultar l'ajuda del programa LinArc; i pels tipus de perímetre i àrea, a l'ajuda del programa Ciclar.

Per tal d'aconseguir una màxima fidelitat al ràster original i, al mateix temps, una mida del fitxer vectorial d'arcs tan petita com sigui possible, aquest programa no realitza cap suavització de línies. Tanmateix, és possible activar l'opció "generalitzar" i aconseguir unes vores de polígons més suavitzades.

La generalització es duu a terme aplicant els algorismes de generalització per mitjana mòbil i Douglas-Peucker de l'aplicació GenVPol en el mode de "pesos automàtics en funció de l'invers de la distància al vèrtex central de la mitjana mòbil" amb "tolerància igual al costat del ràster original", "grandària de la mitjana mòbil 3" i "èpsilon igual a la desena part del costat de píxel del ràster original", que solen proporcionar bons resultats; tanmateix, si el resultat no es prou satisfactori, es pot demanar al programa RasTop que generi el resultat sense generalitzar i, a continuació, generalitzar el resultat amb GenVPol amb els paràmetres que resultin més convenients.

RasTop permet, optativament, fer que els polígons d'igual atribut que estan en contacte per un node siguin agrupats (equivalent al reciclat per nodes de l'aplicació Ciclar), la qual cosa és convenient en certes anàlisis de paisatge i/o en generalització cartogràfica (per exemple després de classificació digital d'imatges, a fi d'eliminar petits grups de píxels de la mateixa categoria i en contacte per costat o per vèrtex). En aquest cas, el nombre final de polígons obtingut és, òbviament, inferior (el programa n'informa en acabar).

RasTop també permet vectoritzar sense generar polígons (només traçant les vores entre ells en forma d'arcs).

Caixa de diàleg de l'aplicació

Caixa de diàleg del RasTop