Presentació Caixa de diàleg de l'aplicació
Exemples gràfics Sintaxi

Presentació

Aquest programa analitza i/o efectua l'encreuament espacial de dues capes ràster, una capa ràster i una vectorial o dues capes vectorials. Per a la majoria de combinacions, les capes ràsters han de ser categòriques quedant els ràsters de variació contínua relegats a les possibilitats de l'enfocament mixt. Es pot fer servir un enfocament ràster de la combinació de capes, fet que permet generar un nou ràster i/o un informe (en format TXT i/o CSV [full de càlcul]) amb taules estadístiques dels encreuaments dels valors del ràster (identificats per les seves categories) o dels atributs d'un camp d'una capa vectorial (addicionalment, pel cas d'un camp numèric es pot escollir un altre camp alfanumèric que descrigui els atributs). No obstant, un enfocament vectorial de la combinació també està disponible. En aquest darrer cas, es combinen tots els registres de la base de dades però no es realitzen estadístiques.

Enfocament vectorial

Tant si s'indiquen dues capes vectorials d'entrada, una capa vectorial i un ràster o dos ràsters categòrics, es podrà optar per un enfocament vectorial de la combinació de capes. En aquest cas, el fitxer vectorial de sortida i el seu tipus i contingut dependran del fitxer d'entrada. Així, un ràster categòric pot ser considerat un fitxer de polígons amb el valor del ràster com únic atribut temàtic vinculat a un tesaure de categories. L'aplicació RasTop inclou més detalls sobre d'aquesta equivalència. Una excepció són el casos IMG + PNT = PNT (o IMG + NOD = PNT) i IMG + POL = POL que seran comentats a l'apartat enfocament mixt.
POL + POL = POL
IMG + IMG = POL
El fitxer de sortida és un fitxer de polígons que s'obté de la fragmentació de l'espai produïda per la unió de les vores dels fitxers de polígons originals. Cada fragment hereta tots els atributs de tots dos polígons origen que el contenen.
POL + ARC = ARC
IMG + ARC = ARC
Cada arc és partit en fragments a partir de les vores del fitxer de polígons derivat de l'IMG. A més dels seus propis atributs d'arc, cada fragment hereta els atributs del polígon que el conté.
POL + ARC = POL
IMG + ARC = POL
La geometria del fitxer de polígons resta inalterada però els seus registres es veuen enriquits pels atributs de cada arc que els travessa o que està enterament o parcialment en el seu interior.
POL + PNT = PNT
La geometria del fitxer de punts resta inalterada però cada punt adquireix els atributs del polígon que el conté.
POL + PNT = POL
IMG + PNT = POL
La geometria del fitxer de polígons resta inalterada però els seus registres es veuen enriquits pels atributs dels punts continguts a cada polígon.
POL + NOD = PNT
El fitxer de nodes és tractat com un fitxer de punts on cada punt adquireix els atributs del polígon que el conté.
POL + NOD = POL
IMG + NOD = POL
La geometria del fitxer de polígons resta inalterada però els seus registres es veuen enriquits pels atributs dels nodes continguts a cada polígon.
Cal fer notar que en el cas de combinacions vectorials que tenen com a resultat un vector, es tenen en compte tots els atributs de les taules principals dels dos vectors així com les seves relacions amb les taules associades.

Quan les capes analitzades presentin noms de camp iguals en la taula principal, aquests són modificats afegint _A per la primera capa i _B per a la segona per tal de poder-los diferenciar. Això resulta especialment útil en el cas d'estudis dels mateixos paràmetres en 2 moments en el temps (per exemple comparar dos mapes de vegetació de diferents dates).

En les combinacions de polígons on les vores no provenen de la mateixa font poden aparèixer petites regions indesitjades que anomenem micropolígons. El programa permet l'eliminació selectiva d'aquest artefactes definint una àrea mínima i/o una relació perímetre/àrea llindar. Per més detalls es pot consultar MicroPol.

Enfocament mixt

IMG + PNT = PNT o IMG + NOD = PNT

Els fitxers de punts o nodes poden ser combinats amb ràsters categòrics o de variació continua per donar un fitxer PNT. En aquest cas, la geometria del fitxer de punts resta inalterada però cada punt adquireix el valor de la cel·la o cel·les de ràster properes a ell a un màxim d'un costat de píxel de distància. Aquest valors s'hereten com a un camp nou dins la base de dades. És possible triar entre la cel·la més propera o la moda de les cel·les a menys d'un píxel de distància per a ràsters categòrics o la interpolació bilineal entre 4 veïns o bicúbica entre 16 veïns per a ràsters de variació continua.

IMG + POL =POL amb estadístics

En aquest cas es calculen valors estadístics dels píxels del ràster dins de cada polígon i aquests valors estadístics es transfereixen als registres corresponents de la taula principal del polígon (sense alterar la geometria dels objectes gràfics). A les vores del polígon, els valors del ràster es tindran en compte segons la combinació dels criteris d'àrea i punt central. Per a més informació sobre aquests criteris es pot consultar TiraVec.
Els estadístics implementats per a un ràster quantitatiu continu són: nombre total de píxels, mitjana, desviació estàndard, variància, sumatori, mínim, màxim i rang. Els estadístics implementats per a un ràster categòric són: nombre total de píxels, moda, percentatge de la moda sobre el total, índex de Shannon, mínim, màxim i rang. Cal remarcar que el valors sensedades del ràster no participa en cap dels càlculs estadístics.


càlcul de l'índex de Shannon

Enfocament ràster

En el cas de combinar dues imatges de tipus ràster, aquestes han de correspondre al mateix àmbit geogràfic, han de tenir la mateixa resolució i les mateixes unitats referides al mateix sistema de referència. En el cas de combinar una capa ràster i una vectorial la primera defineix l'àmbit i la resolució de sortida. En cas de combinar dues capes vectorials, cal especificar l'àmbit de la zona d'estudi i la resolució del ràster de sortida. La finestra wCombiCa permet indicar un fitxer ràster com a patró per aquests paràmetres. Quan es combinen dues imatges ràster, aquestes poden ser de diferent tipus (s'exclou el tipus real ja que mai no hauria de representar dades categòriques) i no importa el grau de compressió.

Com hem dit, el resultat pot ser un ràster i/o un informe. En cas que es triï generar un ràster, aquest serà sempre en format extracomprimit i de tipus byte, integer o long segons el nombre de combinacions que hagin resultat en l'encreuament de les dues capes inicials.

Les noves categories del ràster resultat es presentaran ordenades per les categories de la primera capa, excloent aquells encreuaments que, encara que teòricament possibles, no es donin en cap posició geogràfica. El ràster resultat generarà un valor sensedades en el cas que en aquella posició les dues capes tinguin valor sensedades (ja sigui perquè el ràster d'entrada presenta valors indicat com a tals o ja sigui perquè el fitxer vectorial no presenta cap polígon en aquell punt). El valor d'aquest sensedades dependrà del tipus de sortida escollit automàticament. L'encreuament d'un sensedades amb un valor permès generarà un valor permès i s'informarà en la llegenda d'aquesta categoria que correspon a aquest encreuament especial. A la llegenda del fitxer resultat s'especifiquen les categories de què prové cada nova categoria; si una categoria d'un fitxer origen no té descripció, s'especifica el seu valor numèric.

Informes

Per a les capes ràster (o tractades com a ràster) s'analitza l'encreuament de cada valor amb els que presenta l'altra capa. Donat que les capes vectorials resultants tindran típicament molts camps i fer-ne les estadístiques de tots seria confús, només es pot generar un informe si no es tria capa de sortida (indicant els camps de les capes vectorials a creuar com a ràster) o si la capa de sortida és ràster; si la capa de sortida és vectorial, es poden fer consultes per atribut en el MiraMon per obtenir les informacions desitjades. Si bé quan no es tria capa de sortida es genera un informe relatiu als sengles camps de les capes implicades, cal tenir en compte que els càlculs de superfície de cada ocurrència són obtinguts a partir de la resolució d'un hipotètic ràster de sortida. En la primera taula es recull el nombre total d'ocurrències per a cada parella de valors resultant de la combinació de les dues capes. A continuació es generen dues taules de percentatges. Primerament, s'indica com un determinat valor de la primera capa, es reparteix en l'encreuament amb els diferents valors de la segona capa. Per tant, el sumatori d'una columna valdrà el 100%. La segona taula de percentatges té el mateix significat però mostrant com es reparteix la segona capa sobre la primera; en aquest cas és el sumatori per files que valdrà el 100%.

Finalment es generen dues taules més, que recullen la superfície total de cada encreuament. La primera d'elles s'expressa en les unitats de referència particulars de les capes que participen en l'anàlisi (paràmetre "ResolutionUnits" del fitxer .REL per a ràsters) i la segona en les unitats de superfície especificades en el fitxer de paràmetres del MiraMon (paràmetre "UnitArea" del MiraMon.par).

El fitxer en format CSV detalla la mateixa informació que el fitxer de text. Aquest format està preparat per a ser llegit per un full de càlcul com ara Microsoft Excel® . És un format de text on un caràcter determinat actua de separador de columnes. Aquest separador pot especificar-se en les opcions avançades de l'aplicació wCombiCa, prenent el seu valor per defecte del configurat com a separador de llistes en el Tauler de Control del Windows. De la mateixa manera que pel format TXT, és possible limitar l'amplada de l'informe i així evitar sobrepassar el nombre màxim de columnes suportat pel full de càlcul, quan el nombre de categories en joc és força elevat.

En cas que es triï un fitxer de text (format TXT), aquest consta de cinc taules de fins a tantes columnes com valors té la primera capa i de fins a tantes files com valors té la segona capa. En la fila i columna inicials de cadascuna d'aquestes taules s'especifiquen els valors numèrics de cada categoria, i al final de la primera taula es llisten els seus descriptors corresponents. La presentació pot paginar-se escollint el nombre màxim de columnes que caben en l'amplada de l'informe; el seu valor per defecte és 80 columnes (categories).

Si es desitja reduir el volum d'informació dels informes, es pot aplicar algun dels paràmetres per a ignorar determinades taules (/NO_FREQ, /NO_PERCENT, /NO_AREA).

Per a més informació es pot consultar la següent referència:


Caixa de diàleg de l'aplicació

Caixa de diàleg del CombiCap.


Exemples gràfics

Esquema figuratiu de les principals possibilitats
de la combinació analítica de capes.

Exemple d'ús del mode mixt.


Sintaxi

Sintaxi:

Paràmetres:

Modificadors: