|
|
Copiar a porta-retallsEl MiraMon permet copiar al porta-retalls la vista que s'està mostrant en pantalla accedint a les opcions d'impressió a través del botó
Digitalitzar/Editar vectorAquesta opció permet digitalitzar vectors de nova creació o bé editar vectors preexistents en pantalla. Els vectors a digitalitzar/editar poden ser de qualsevol família: punts, línies o polígons, tant no estructurats com estructurats (amb topologia o sense) i els seus atributs o identificadors poden ser textos, nombres enters o nombres reals. Al document Descripció dels formats vectorials del MiraMon es dóna més informació en relació a la tipologia dels formats vectorials del MiraMon. Es recomana la seva lectura si no s'està familiaritzat amb els fitxers del MiraMon. En el cas de l'edició d'un vector preexistent, els nous objectes gràfics simplement s'hi afegeixen i l'envolupant s'actualitza. El fitxer preexistent pot ser fins i tot carregat com a vector de visualització; el MiraMon tracta el fitxer de digitalització com un fitxer vectorial més, però el situa a la part superior de la llista de vectors oberts. En el cas de fitxers estructurats, durant la digitalització/edició sempre es pot accedir a la consulta per atributs.  La caixa de digitalització/edició de vectors ofereix una llista de fins a 6 capes que han estat obertes en aquella sessió del MiraMon (si en són menys, es completa la llista amb altres capes vectorials obertes), amb preferència per les situades en posicions superiors; d'aquesta manera, amb un simple clic es permet tornar a digitalitzar/editar sobre una capa en què ja s'havia treballat o en una capa que ja es té oberta. Per tal d'accelerar encara més l'accés a diferents fitxers durant la digitalització, cada capa de la llista va precedida d'un valor numèric (de l'1 al 6) que permet ser usat com a drecera del teclat i així no haver ni de moure el ratolí, és a dir, es pot clicar F2+número de capa i continuar la tasca amb la nova capa objecte de digitalització o edició d'atributs. Si el nombre total de capes carregades excedeix de 6, el botó "Triar una capa d'entre totes les obertes" permet seleccionar de la llista total, així com alternar entre noms i títols de les capes per a una eventual resolució de dubtes. La caixa també incorpora un botó que permet explorar per tal de seleccionar altres capes, preexistents o no (en el cas de l'edició dels atributs hauran de ser preexistents). El MiraMon recorda si una capa ha estat oberta prèviament en mode digitalitzar/editar o en mode d'edició d'atributs, n'informa en el llistat i ho aplica convenientment en reobrir-la des de la caixa. Si una capa ha estat oberta en els dos modes el programa ofereix les dues opcions. El botó En aquesta caixa, a més, es permet desactivar l'opció "Informar del tipus de fitxer i de si ja és obert", opció que redueix les possibilitats de treball via ratolí o teclat, i en el cas de digitalització de vectors ARC o POL estructurats, es permet desactivar l'opció de mostrar els nodes de la capa. Tot el procés de digitalització es pot realitzar sense tenir cap mapa de referència de fons (tot i que pot resultar poc útil) o bé amb un mapa de fons (carregant en pantalla una capa ràster -tant IMG, format propi dels ràsters en el MiraMon, com qualsevol dels altres formats ràster obribles al MiraMon- i/o diverses capes vectorials -estructurades topològicament o no-). En aquest cas, a més, durant la digitalització es permet navegar sobre el mapa a través de les barres de desplaçament (o amb fletxes i les combinacions "Control+Fletxa") o canviar el nivell de zoom a través del zoom de finestra, el numèric, el de la barra flotant de zoom o la vista general del Menú Zoom; l'opció "vista general" és útil perquè recalcula l'envolupant total tenint en compte tot el que s'ha digitalitzat. Això es pot fer fins i tot durant la digitalització d'una línia o polígon, la qual cosa permet digitalitzar a un nivell de zoom tan detallat com calgui. També es permet obtenir informació de qualsevol vector carregat: cal prémer F9 per a commutar el cursor de mode digitalització a consulta de vector (o accedir a través del Menú Informació) i es pot demanar informació d'un objecte vectorial. Durant la consulta el cursor prendrà l'aspecte habitual de selecció de vectors i després retornarà a l'aspecte de digitalització. En canvi, durant la digitalització no es permet obtenir informació sobre ràsters ni tampoc es permet accedir al Menú Fitxer. Si cal fer-ho, és necessari acabar la digitalització i després reiniciar-la sobre el mateix fitxer. Digitalització de capes vectorialsEl MiraMon permet digitalitzar vectors no estructurats (VEC) i estructurats (PNT, ARC o POL) amb o sense topologia verificada. Es reitera la recomanació de lectura del document Descripció dels formats vectorials del MiraMon si no s'està familiaritzat amb els fitxers del MiraMon. 
Digitalització de vectors no estructurats Quan es digitalitza un vector no estructurat, s'ha de definir a la caixa de diàleg "Característiques del nou vector" el títol, el tipus d'atribut i el tipus d'objecte.  El títol del nou vector pot contenir fins a un màxim de 200 caràcters. No obstant, no és aconsellable utilitzar noms excessivament llargs. El títol que s'assigna al nom del vector és el que apareixerà, per exemple, a la caixa de diàleg "Canviar ordre i propietats de les capes", el qual pot ser diferent del nom del fitxer. Per exemple, podeu digitalitzar un vector assignant, com a nom del fitxer "mcsc.vec" i amb títol "Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya". L'atribut o identificador dels objectes que es vol digitalitzar poden ser de tipus text, nombres enters (entre -2147483648 i 2147483648) o bé nombres reals. El tipus d'objecte pot ser punt, línia o polígon. En activar Permetre l'arrossegament dinàmic durant la digitalització (opció activada per defecte), el programa commuta automàticament a aquesta opció i permet desplaçar el mapa arrossegant amb el ratolí com si s'hagués premut el botó de la maneta o "pan" o s'hagués demanat el desplaçament des del menú Zoom quan detecta que, després de fer clic amb el botó per digitalitzar (botó esquerre si sou dretans o dret si sou esquerrans i heu intercanviat els botons del ratolí), s'efectua un arrossegament immediat. A partir d'aquest moment es pot deixar anar el botó i treballar en el mode tradicional en el MiraMon, continuant el desplaçament fins que es fa un segon clic. A continuació s'hi accedeix a les opcions de Visualització de vectors PUNT, LÍNIA/ARC o POLÍGON, segons el tipus d'objecte a digitalitzar triat, on s'ha de definir el tipus de font, la simbologia, els colors de les vores, etc, dels objectes que seran digitalitzats. En el document Aspectes generals de la visualització al MiraMon es detallen totes aquestes opcions. Un cop definides, cada cop que es polsi el botó esquerre del ratolí s'introduirà un nou punt, un nou node que definirà un fragment d'una línia/arc o d'un polígon, segons el tipus d'objecte a digitalitzar. En cas de voler corregir algun dels elements digitalitzats es pot emprar el botó de la barra d'eines de digitalització/edició Si en la digitalització s'ha escollit que els vectors no siguin topològicament estructurats i és necessari que ho siguin, un cop digitalitzats es pot realitzar una estructuració topològica en Mode simplificat o executar un dels mòduls corresponents a l'estructuració de punts, línies, polígons, etiquetatge, etc del mateix menú d'estructuració topològica (els usuaris avançats poden usar els programes corresponents en línia de comanda: VECPNT, LinArc, Ciclar, etc).  Al tutorial Manejo de MiraMon II (fins al minut 00:03:20) es pot consultar un exemple de digitalització d'una capa vectorial (subtítols originals: en castellà; autoria: AAECAD).
Digitalització de vectors estructurats El MiraMon permet digitalitzar vectors estructurats de tipus punt, línia i polígon. Per a totes les famílies de vectors estructurats, el MiraMon permet digitalitzar vectors amb topologia garantida o no. A aquests efectes, es consulta a la persona usuària, prèviament a l'inici de la digitalització, quin tipus de fitxer estructurat de punts, línies o polígons es vol digitalitzar (sense topologia garantida o amb topologia garantida o verificada):    Durant el procés de digitalització la persona usuària pot convertir l'opció de digitalitzar amb topologia a digitalització sense topologia, a través del botó  En una capa de polígons, per a tornar a construir la topologia de polígons, cal encadenar diverses aplicacions del menú "Edició | Estructuració topològica | Polígons": 1. Recuperar els atributs dels polígons en forma d'etiquetes mitjançant l'aplicació Etiqueta, disponible a "Generació automàtica d'etiquetes de polígons". 2. Obtenir les vores dels polígons a partir dels arcs dels polígons mitjançant l'aplicació LinArc, disponible a "Arcs/Nodes". 3. Construir de nou els polígons amb Ciclar, disponible a "Polígons". 4. Assignar de nou els atributs dels polígons amb les etiquetes obtingudes al primer pas des d'AtriTop, disponible a "Etiquetatge d'objectes gràfics". Amb aquest procediment es tallaran les vores de polígons que es creuin i, en cas de vores coincidents a l'espai, en quedarà només una però es crearan registres múltiples per a preservar els atributs diferents en cada vora. També es reconstruiran els polígons, ja amb topologia veritable i amb els atributs originals; en cas de zones coincidents a l'espai, en quedarà només una però es crearan registres múltiples per a preservar els atributs diferents en cada zona. En una capa d'arcs, per a tornar a construir la topologia d'arcs/nodes, cal utilitzar l'aplicació LinArc, disponible a "Edició | Estructuració topològica | Arcs/Nodes". En el procés d'estructuració topològica, es tallaran les línies que es creuin i, en cas d'entitats coincidents a l'espai, en quedarà només una però es crearan registres múltiples per a preservar els atributs diferents en llocs coincidents. En una capa de punts, per a tornar a construir la topologia de punts, cal utilitza l'aplicació VECPNT, disponible a "Edició | Estructuració topològica | Punts". En cas d'entitats coincidents a l'espai, en quedarà només una però es crearan registres múltiples per a preservar els atributs diferents en llocs coincidents. Quan es digitalitza un vector estructurat, independentment del tipus, s'ha de definir, a la caixa de diàleg "Característiques del nou vector" el títol d'aquest i en cas que correspongui, s'ha d'activar la casella de 3D. Seguidament apareix la caixa de diàleg "Modificar l'estructura de la taula", a la qual es poden afegir tants camps com sigui necessari d'acord amb les característiques dels objectes que es vol digitalitzar. El MiraMon aporta per defecte diferents camps en funció del tipus de fitxer a digitalitzar:    Per afegir un camp s'ha de prémer el botó "Afegir", desplegant-se la caixa de diàleg "Afegir camps a la taula de dades". Cal introduir el Descriptor del camp, el Nom del camp (en majúscula i una extensió màxima de 10 caràcters, sense suport a lletres accentuades, ç, etc, per la limitació del format DBF), el Tipus de camp (caràcter, lògic, numèric o data) i la Mida (si es tracta de tipus caràcter o numèric). En la digitalització de vectors estructurats (de tipus punt, línia i polígon) el MiraMon permet la digitalització multiregistre, de manera que és possible introduir més d'un registre per a un mateix objecte.  En la digitalització de vectors estructurats de tipus punt, anàlogament al cas dels vectors no estructurats, es pot triar diverses opcions de visualització (mostrar els textos, radi del punt, etc). Per a més informació es pot consultar Visualització de vectors de tipus punt; un cop definides aquestes opcions, cada cop que es polsi el botó esquerre del ratolí s'introdueix un nou punt. En la digitalització d'arcs o polígons també es pot triar diverses opcions de visualització (color de les línies, tipus i gruix de les línies, etc). Per a més informació es pot consultar Visualització de vectors de tipus línia/arc i Visualització de vectors de tipus polígon. Durant el procés de digitalització, cada cop que polseu el botó esquerre del ratolí s'introdueix un vèrtex de la línia o del polígon. Polsant el botó dret del ratolí es finalitza la línia o el polígon i es produirà el traçat de l'objecte en el seu color definitiu. L'últim vèrtex vàlid és l'últim vèrtex entrat amb el botó esquerre: quan es polsa el botó dret per a acabar un objecte de tipus línia o polígon el ratolí pot ser a qualsevol punt de l'àrea client. També es pot obtenir el mateix resultat mitjançant l'opció "Acabar objecte" del Menú Edició, prement el botó F2, o bé a través del botó La supressió d'objectes digitalitzats es realitza anàlogament al cas dels vectors no estructurats ( Per a més informació sobre les accions a realitzar durant la digitalització es pot consultar l'apartat Eines de digitalització. IMPORTANT: Tots els processos de digitalització i edició actualitzen (modifiquen) els fitxers d'elements gràfics (*.vec, *.pnt, *.arc, *.pol) i les taules principals associades (*.dvc, *T.dbf, *A.dbf., *P.dbf). Es recomana, per tant, realitzar les oportunes còpies de seguretat. Al tutorial Digitalització de punts en el MiraMon es pot consultar un exemple de digitalització d'una capa estructurada topològicament de tipus punt (subtítols originals: català; autoria: Abel Pau).
Digitalització de vectors estructurats de tipus polígon Aquest apartat té com a objectiu explicar les principals diferències entre la digitalització de polígons explícits (vectors estructurats de tipus polígon sense estructura topològica) i polígons amb topologia verificada. La digitalització de vectors estructurats de tipus polígons sense topologia verificada (polígons explícits) funciona de manera anàloga al cas dels fitxers no estructurats de tipus polígon però en ser fitxers estructurats cada objecte pot estar associat a una base de dades i, per tant, tenir tants atributs com sigui necessari i del tipus que es desitgi. En tractar-se de vectors estructurats sense topologia es poden establir anells dins dels polígons (característica no admesa en el format no estructurat) o sobreposar polígons si convé, mitjançant la digitalització d'un polígon dins del polígon que l'engloba (polígon "mare" preexistent), moment en què el MiraMon pregunta si es vol sobreposar un nou polígon o bé definir un anell.  Els polígons explícits creats es poden editar com un vector no estructurat: canviar els atributs, moure un vèrtex, afegir-lo, esborrar l'objecte, etc. Si es vol esborrar un forat d'un d'aquests polígons simplement cal escollir una de les opcions d'esborrar (per exemple amb la tecla "Supr" o bé a través d'"Edició | Edició de vector | Esborrar objecte i seleccioneu-lo; el MiraMon l'il·luminarà amb una trama diagonal de color vermell i demanarà confirmació o si es vol continuar buscant. En la digitalització de vectors estructurats de tipus polígon amb topologia verificada els polígons s'obtenen a partir de la digitalització d'arcs. Quan la persona usuària acaba de digitalitzar un arc el MiraMon analitza si s'ha creat alguna zona tancada, és a dir, si s'ha creat un polígon (o diversos) i, en cas que així sigui, l'afegeix al fitxer de polígons corresponent. Durant la digitalització també es permet accedir directament als arcs que no estan vinculats a cap polígon a través del botó Una característica de la digitalització de polígons topològics és la possibilitat de crear una simbolització automàtica a través del botó Durant la digitalització de polígons topològics també es permet accedir als arcs que tenen polígons a banda i banda amb el mateix atribut temàtic a través del botó Cal tenir present que no es podran actualitzar digitalitzacions de fitxers que tinguin més d'un ciclat d'arcs. Per exemple, si es vol modificar un fitxer de municipis i aquest està ciclat sobre un fitxer d'arcs que té altres ciclats (comarques, províncies,...) caldrà emancipar-lo, modificar-ne el traçat i després tornar-lo a ciclar per poder obtenir els altres ciclats. Les eines que podeu usar són Emancipa i Ciclar. Sempre, a més, cal tenir definit el polígon zero. Eines de digitalització/edicióL'activació de la funció de digitalització es pot realitzar mitjançant el botó F2 o bé a través del menú "Edició | Digitalitzar/Editar vector". Un cop activada la funció de digitalització el cursor esdevé una icona especial  Exemple de barra de digitalització/edició de vectors. Algunes icones no es mostren actives en funció de la tipologia de vector a digitalitzar/editar. El recull de les opcions de digitalització del MiraMon, són, per ordre d'aparició a la barra d'eines de digitalització/edició d'esquerra a dreta i de dalt a baix, les que es mostren a la taula següent. En clicar sobre l'enllaç s'accedeix a l'explicació de la funcionalitat. En el cas que les opcions variïn en funció de la tipologia de vector a digitalitzar/editar, s'indiquen les opcions possibles separades per una barra:
Finalitzar la digitalització/edició de vectorsLa finalització del procés de digitalització/edició de vectors es pot realitzar mitjançant diverses opcions que es poden consultar a Acabar digitalització. En reactivar la digitalització el MiraMon ofereix continuar amb el mateix fitxer i característiques que ja es tenien. Digitalització de mapes escanejatsPer a la digitalització de mapes en paper cal escanejar-los a una resolució convenient; per a digitalització en pantalla normalment resulta supèrflua una resolució superior a 120 o 150 dpi, ja que els mapes de paper no solen tenir una riquesa de detalls que justifiqui l'ús de resolucions superiors i implica fitxers molt més grans. Es pot utilitzar un mode B/N o bé 256 colors, segons el tipus de mapa; si són ortofotos en color d'alta qualitat, cal utilitzar 24 bits/píxel. Un cop escanejat, cal desar el fitxer en format TIFF o BMP (aconsellat). No s'ha d'utilitzar formats comprimits, atès que solen ser font de problemes. Si s'ha de comprimir el fitxer per al transport o l'emmagatzematge, es recomana utilitzar PKZip o un altre compressor de qualitat: s'obtindrà millors compressions i es reduiran els problemes. Posteriorment, cal convertir-lo a IMG a través dels mòduls externs convenients (TIFIMG, etc) o bé llegir-lo directament a través de "Fitxer | Obrir ràster". Si es digitalitzen línies de valors diferents, com ara corbes de nivell, cal utilitzar la taula de simbolització MDE256 o, en sistemes de 256 colors, la ISO256. A continuació cal digitalitzar, en un vector de punts, els punts de control pertinents (mínim 3, aconsellable 6 o 8 tot i que depèn de la grandària del mapa en paper); es recomana utilitzar atributs de tipus text i escriure les coordenades mapa separades per una coma (per exemple 475890,4768920). Per seguir, cal convertir aquest fitxer a un fitxer de correspondències de punts de control (.COR), bé manualment, bé a través del programa VECCOR del menú "Eines | Geometria | Convertir VEC a COR". I, finalment, cal executar des del mateix menú el programa de correcció geomètrica de vectors basada en polinomis (CorrGeom). Al tutorial Georeferenciación de mapas topográficos escaneados (subtítols originals: en castellà; autoria: UPC) es pot consultar un exemple de georeferenciació de fitxers, tant analògics escanejats com digitals sense georeferenciació prèvia.
Digitalització d'àrees d'entrenament de teledeteccióPer a la digitalització d'àrees d'entrenament prèviament cal visualitzar la combinació RGB a través de "Fitxer | Obrir RGB -> 24 bits". A continuació, obrir una paleta de colors ben diversos ("Visualització | Nova paleta"), com ara la paleta DIGIT256 o la IBM. En la digitalització dels polígons de les àrees d'entrenament cal indicar identificadors enters (valors> 0), amb color constant per a les vores dels polígons i amb ompliment per a l'interior dels polígons variable per objecte. D'aquesta manera es visualitzarà cada grup de polígons d'una classe temàtica en un mateix color, però diferent del color dels polígons d'altres classes temàtiques.
Editar atributs de vectorEl MiraMon permet editar i modificar els atributs d'un vector (estructurat topològic, estructurat no topològic i no estructurat) prèviament digitalitzat. Aquesta opció també es pot realitzar prement Maj+F2. El MiraMon recorda si una capa ha estat oberta prèviament en mode digitalitzar o en mode d'edició d'atributs, n'informa en el llistat i ho aplica convenientment en reobrir-la des de la caixa. Si una capa ha estat oberta en els dos modes el programa ofereix les dues opcions. El botó 
Mostrar la barra d'eines de digitalització/edicióUn cop s'activa la funció de digitalització/edició de vectors, el MiraMon permet mitjançant Edició | Mostrar barra d'eines de digitalització/edició visualitzar en l'àrea client la barra flotant amb els botons de digitalització/edició de vectors. Exemple de barra de digitalització/edició de vectors. Algunes icones no es mostren actives en funció de la tipologia de vector a digitalitzar/editar. Si es desitja que el MiraMon, en iniciar un procés de digitalització/edició de vectors, per defecte mostri la barra de d'eines de digitalització/edició, es pot configurar a la pestanya de "Digitalització" de la caixa de "Paràmetres de configuració del MiraMon" accessible a través del menú Ajuda; també es permet activar l'opció a través de la clau "MostrarBarraEinesDigit" de la secció [MiraMon] del fitxer MiraMon.par.  Les opcions disponibles de digitalització i edició de vectors són consultables a l'apartat Eines de digitalització/edició.
DesferEl MiraMon permet desfer l'última operació realitzada per la persona usuària. Es pot realitzar aquesta funció a través del botó Un cop seleccionada l'opció de desfer, a la part inferior esquerra de la pantalla s'informa del percentatge d'evolució del procés de desfer.  Si durant el procés de digitalització es produeix una errada que no bloqueja el programa, el MiraMon intentarà recuperar-se i desfer la darrera operació que s'estava realitzant. La persona usuària serà avisada mitjançant un missatge oferint la possibilitat d'enviar un correu electrònic per a obtenir suport tècnic. En cas que el MiraMon quedi bloquejat, en el directori temporal s'emmagatzemen de manera automàtica les còpies de seguretat i es podrà accedir a la darrera còpia de seguretat mitjançant la paraula "giraarc".
Desclavar darrer vèrtex / Cancel·lar comandaEl MiraMon permet corregir un o més vèrtex durant el procés d'introducció de vèrtex de línies o polígons mitjançant el botó
Connectar sobre vector previEl MiraMon permet enllaçar amb altres objectes vectorials, tant del fitxer que actualment s'està digitalitzant com de qualsevol altre fitxer vectorial obert, mitjançant els botons de la barra d'eines de digitalització/edició 
 Per a resoldre-ho, cal seguir les indicacions del missatge i augmentar el nivell de zoom i repetir la selecció o bé triar "Vèrtex preexistent" si no es té necessitat d'una localització tan exacta. El segment de referència no sofreix cap canvi ni afegiment de vèrtex.
El MiraMon permet connectar dos vèrtexs de manera automàtica mitjançant l'opció denominada Mode de connexió contínua o Connectar sempre que sigui possible. Aquest mode de connexió contínua permet a cada clic d'un procés de digitalització establir una connexió geomètrica mitjançant l'exploració de totes les possibilitats de connexió (vèrtex final, vèrtex preexistent i nou vèrtex sobre segment) abans d'assumir que cal generar un nou vèrtex. Aquest mode treballa amb la mateixa tolerància en pantalla corresponent a la finestreta del cursor de selecció; no es contempla poder aplicar toleràncies en unitats mapa atès l'alt risc quan es treballa amb canvi continu de zoom (escala) de connectar sobre elements indesitjats si la tolerància és gran o de no poder connectar sobre res si és petita.  El mode de connexió contínua és compatible amb la petició puntual d'una de les possibilitats de connexió manual. És a dir, si es té activat el mode de connexió contínua es pot demanar igualment, per exemple, que es vol fer una connexió sobre un vèrtex final i en el clic immediatament posterior el MiraMon només explorarà aquesta possibilitat de connexió i, si no troba entitat sobre la qual realitzar la connexió, informarà que no ha pogut, sense generar cap vèrtex. El cursor del MiraMon informa en tot moment de si s'està en aquest mode de digitalització contínua ja que adopta a la seva part central aspecte de selector (quadrat) per a facilitar la visualització dels elements amb els quals connecta.  Informació visual sobre el resultat d'una connexió En el mode clàssic, la persona usuària és informada de l'èxit de la connexió simplement perquè el programa no es queixa de que no s'ha pogut realitzar la connexió; en el mode de connexió contínua la persona usuària és informada que s'ha realitzat una connexió i de quin tipus de connexió s'ha realitzat, a través del dibuixat d'una petita circumferència testimoni en el punt on s'ha generat el nou vèrtex. El color per defecte de la circumferència és:
 Com és natural, un clic que no dóna lloc a cap connexió no genera circumferència de cap color. Les circumferències testimoni desapareixen en la següent operació de redibuixat (zoom, F5, etc). El color, radi i gruix de les circumferències testimoni es pot configurar des de la caixa de diàleg que apareix en prémer el botó Configurar...:  El mode clàssic continua essent el mode per defecte en el MiraMon. En una mateixa sessió es pot canviar el mode de treball a través del botó "Connectar sempre que sigui possible". Tanmateix, si es desitja fixar el mode de digitalització contínua com a mode per defecte en el MiraMon, es pot configurar a la pestanya de "Digitalització" de la caixa de "Paràmetres de configuració del MiraMon" accessible a través del menú Ajuda o bé a través de la clau "F3Continu" de la secció [MiraMon] del fitxer MiraMon.par. També es poden establir els colors, radi i gruix de les circumferències testimoni a través dels Paràmetres de configuració del MiraMon o bé a través de les claus "ColorVertexFinal_F3Continu", "ColorVertexIntermedi_F3Continu", "ColorVertexNou_F3Continu", "Radi_F3Continu" i "Gruix_F3Continu" de la secció [MiraMon] del fitxer MiraMon.par.
Acabar objecteEl MiraMon dóna per acabada la digitalització d'objectes i dibuixa el traçat de l'objecte de tipus línia/arc o polígon en el seu color definitiu (no aplica en el cas de punts ja que l'objecte és finalitzat en el moment de digitalitzar-se). En el cas de polígons no estructurats i polígons estructurats no topològics (polígons explícits), el MiraMon en acabar l'objecte, tanca el polígon. En el cas de polígons estructurats amb topologia verificada, aquesta opció també acaba l'objecte (la digitalització dels arcs que formaran el polígon) tot i que només apareixerà un polígon en cas que el darrer arc digitalitzat tanqui una zona. En Activar la simbolització específica per a polígons es facilita la visualització en la digitalització de polígons topològics. Alternativament, també es pot acabar l'objecte polsant el botó dret del ratolí. L'últim vèrtex vàlid és l'últim entrat amb el botó esquerre: quan es polsa el botó dret per a acabar un objecte línia o polígon el ratolí pot ser a qualsevol punt de l'àrea client. En el cas dels punts aquesta opció no té cap efecte ja que un objecte de tipus punt es considera acabat en el mateix moment que es digitalitza.
Canviar atribut de digitalitzacióPer a canviar l'atribut de digitalització el MiraMon ofereix diverses opcions: el botó  Si l'atribut és de tipus enter, el MiraMon pot incrementar o disminuir automàticament el seu valor en cada nou objecte digitalitzat. Durant una sessió de digitalització es pot crear un fitxer amb objectes amb diferents atributs o identificadors. En canvi, si cal canviar el tipus d'objecte, és necessari tancar el fitxer (a través del botó
Copiar objecte i atributEl MiraMon permet copiar objectes vectorials a partir d'altres vectors oberts (estructurats o no estructurats) mantenint l'atribut original de l'objecte copiat sempre que sigui possible (no s'admetrà, per exemple, textos sobre un fitxer d'atributs integer) a través del botó El programa evita copiar tipus gràfics inconsistents amb el fitxer que actualment s'estan digitalitzant o els adapta convenientment (per exemple, si es digitalitza un fitxer de tipus punt només es copia un vèrtex). En el cas de copiar des d'un fitxer de polígons estructurats (.pol), només es copia el contorn (anell, ring) seleccionat, negligint els contorns interns que pugui contenir. En el cas de copiar objectes de tipus línia o arc, en cas que hi hagi una part de la línia o de l'arc que no interessi de la còpia efectuada, es pot tallar l'objecte amb la funció "Partir línia" i eliminant la part a esborrar mitjançant "Esborrar objecte". Si s'ha de copiar més d'un objecte, cal seleccionar el primer objecte a copiar amb el botó dret; això permet obtenir la còpia i, alhora, deixa el cursor preparat per a copiar un altre objecte. En cas de tenir activada l'opció de "Marcar objectes copiats", el MiraMon assigna un color diferent als objectes que són copiats, el qual es determina per a una òptima visualització. El valor per defecte que s'usa per marcar objectes copiats pot ser modificat a través dels Paràmetres de configuració de MiraMon accessible a través del menú Ajuda, a la pestanya Visualització, a l'apartat "Color per a seleccions", o bé mitjançant la clau "MarcaObjecteCopiat" de la secció [MiraMon] del fitxer MiraMon.par. Per a més informació es pot consultar "Visualització | Color per a seleccions". En cas de no tenir activada l'opció de "Marcar objectes copiats" el color assignat serà el color final que li correspongui per l'atribut definit. Per acabar la còpia d'objecte i atribut cal seleccionar el darrer objecte a copiar amb el botó esquerre, o polsar la tecla retrocés o simplement punxar amb el botó esquerre sobre una àrea sense cap objecte a copiar. Per a copiar un objecte (i mantenir l'atribut en curs) es pot consultar Copiar objecte (atribut en curs).
Copiar objecte (atribut en curs)Aquesta opció és similar a l'anterior, diferenciant-se en el fet que permet copiar objectes vectorials a partir dels altres vectors actualment oberts (estructurats o no estructurats) assignant l'atribut actualment en curs. Per tal de copiar l'objecte continuant amb l'atribut en curs, també es pot prémer el botó
Tancar polígonEl MiraMon permet, en el cas de fitxers de tipus polígon (estructurats o no estructurats), tancar el polígon que s'està digitalitzant mitjançant el botó
Marcar objectes copiatsEl MiraMon permet visualitzar, amb el color de selecció, l'objecte que acaba de ser copiat. Això és útil per veure la longitud dels arcs o línies copiats quan s'usa el mateix color o paleta per al fitxer de digitalització i per al fitxer des del qual es copien objectes, i saber si cal tallar-los i per on. El menú "Visualització | Color per a seleccions" permet controlar el color amb què es mostren els objectes seleccionats. El valor per defecte que s'usa per a marcar objectes copiats quan el programa s'inicia pot ser establert a través dels Paràmetres de configuració de MiraMon accessible a través del menú Ajuda, a la pestanya Visualització, a l'apartat "Color per a seleccions", o bé mitjançant la clau "MarcaObjecteCopiat" de la secció [MiraMon] del fitxer MiraMon.par.
Entrada de coordenades via teclatEl MiraMon permet digitalitzar els vectors introduint les seves coordenades a través del teclat, mitjançant el botó La persona usuària pot triar entre digitalitzar introduint les coordenades de tots els objectes via teclat (botó "Entrar coordenada i continuar amb teclat") o bé entrar una coordenada via teclat i seguir amb el ratolí ("Entrar coordenada i continuar amb ratolí"). Si es copien les dades des del porta-retalls, de l'X, Y i eventualment Z, o de l'angle i distància i eventualment Z, separades per comes, espais o tabuladors, les dades es distribueixen automàticament en les 2 o 3 caselles corresponents. Si es desitja eliminar l'última coordenada entrada, simplement cal prémer el botó corresponent d'aquesta caixa. Per a finalitzar la digitalització cal seleccionar "Acabar objecte". El botó "Tancar" permet tornar a l'àrea client sense tancar la digitalització. 
Opcions de la digitalització de vectorsEl MiraMon permet seleccionar diverses opcions en la digitalització de vectors. Opcions sobre l'estructuració topològica de vectors El MiraMon permet triar, en la digitalització de vectors estructurats, si els objectes a digitalitzar ha de ser amb topologia garantida o no. Per a tots els tipus de vectors estructurats es permet, durant el procés de digitalització, permutar a la digitalització sense topologia garantida (a través de la caixa d'Opcions de la digitalització de vectors), simplement desactivant la casella corresponent. En desactivar l'estructuració topològica s'inhabilita qualsevol de les opcions explicades a continuació. Es recomana la lectura del document Descripció dels formats vectorials del MiraMon si no s'està familiaritzat amb els fitxers del MiraMon.
En el cas de vectors estructurats topològicament de tipus arc i de tipus polígon, les opcions de digitalització de vectors permeten activar la possibilitat de fusionar els arcs units per un node de línia (en cas que els dos arcs que estaven separats pel node tinguessin atribut diferent es crea multiregistre en l'arc resultant de la fusió dels dos arcs previs) o, només fusionar quan els arcs a unir tenen igual atribut. També permet triar l'opció de preguntar quina gestió es vol realitzar si quan es volen unir dos objectes, ja siguin polígons o arcs, els atributs dels dos elements són diferents. Per a més informació es pot consultar Unir arcs/línies consecutius i Unir polígons adjacents o arcs consecutius.
En el cas de vectors estructurats de tipus polígons sense topologia verificada (polígons explícits) no es permet cap opció d'estructura topològica ja que prèviament a l'inici de la digitalització la persona usuària ha estat consultada sobre el tipus de polígon a digitalitzar i ha seleccionat sense estructura topològica. Per tant, no aplica les opcions d'estructura topològica i només es permet seleccionar en l'apartat de digitalització de polígons explícits (és a dir, sense topologia garantida) si en la digitalització d'un anell s'ha d'interpretar que l'anell: Aquesta elecció es pot fer permanent des de la sessió del MiraMon amb la que es treballa a través d'"Edició | Opcions de la digitalització de vectors" o bé al botó
Opcions de desfer A través d'aquest menú també es permet determinar el nombre de passos de digitalització/edició que es permeten fer entre còpies de seguretat. Per defecte és 20. Opcions d'arrossegament dinàmic A través d'aquest menú també es permet activar l'arrossegament dinàmic durant la digitalització i seleccionar el nombre de passos que es poden desfer en la digitalització/edició.
Acabar digitalització/edicióEl MiraMon permet acabar el procés de digitalització o edició actual mitjançant el botó  Un cop finalitzada la digitalització es permet accedir al menú Fitxer així com començar un nou procés de digitalització sobre un altre fitxer.
Edició de vectorAquest menú permet realitzar canvis sobre un fitxer de vectors oberts per a la seva digitalització a través de "Digitalitzar | Editar vector". Abans d'executar una acció de canvi d'atribut o d'esborrat, l'objecte el MiraMon el ressalta en un altre color i es demana confirmació; si s'accepta, el canvi s'actualitza sobre el fitxer original. Si no s'està segur dels canvis a fer, es recomana realitzar prèviament una còpia de seguretat. Els objectes de tipus punt s'han de seleccionar punxant el seu punt d'inserció. En fitxers de tipus línia o polígon (no estructurats) es poden seleccionar a través de qualsevol dels seus segments, encara que el procés de localització és més ràpid si se selecciona un vèrtex. En fitxers de polígons estructurats els objectes es poden seleccionar punxant el l'interior del polígon així com també seleccionant un segment o un vèrtex. Les diferents opcions d'edició de vector depenen de la tipologia de vector, per tant, només seran seleccionables aquelles opcions que corresponen a la tipologia de vector que s'està editant. A continuació s'indica totes les opcions, les quals també són accessibles a través de la barra de digitalització/edició de vectors: Mostrar vèrtexs: Mostra, mitjançant petits cercles blancs, la posició dels vèrtexs de línies o arcs i polígons. Aquestes marques desapareixen en la següent operació de redibuixat. Prement Ctrl+F2 o el botó Si s'han de mostrar els vèrtexs de més d'un objecte, cal activar l'opció de mostrar vèrtexs i seleccionar el primer objecte amb el botó dret; això permet obtenir l'efecte desitjat i, alhora, deixa el cursor en el mode de consulta Partir arc/línia per vèrtex: Fragmenta en dues línies/arcs un objecte preexistent usant com a punt de partició un dels seus vèrtexs. Un cercle negre indica el vèrtex per on la línia ha estat partida. Aquesta marca desapareix en la següent operació de redibuixat. Si no s'està segur de la localització dels vèrtexs, es pot executar "Mostrar vèrtexs". Prement Ctrl+F3 o el botó Si s'ha de partir línia en més d'un objecte cal activar l'opció de partir arc/línia per vèrtex i seleccionar el primer objecte amb el botó dret; això permet obtenir l'efecte desitjat i, alhora, deixa el cursor en el mode de consulta Partir arc/línia: Fragmenta en dues línies/arcs un objecte preexistent creant un vèrtex nou (intermedi) en el punt seleccionat si es tracta d'un segment. Prement Ctrl+Maj+F2 o el botó Unir arcs/línies consecutius: Permet unir dos arcs o línies digitalitzats prèviament. Per tal d'unir els arcs/línies cal seleccionar els dos vèrtex que es volen unir. Prement Ctrl+U o el botó  En cas d'activar l'opció de no tornar a preguntar, el programa aplicarà la mateixa solució que s'ha triat prèviament. Si posteriorment la persona usuària vol ser preguntada de nou, simplement ha d'accedir a les Opcions sobre l'estructuració topològica de vectors i activar de nou l'opció de "Preguntar en unir polígons quan els atributs són diferents" o "Preguntar en unir arcs quan els atributs són diferents", segons correspongui. Unir polígons adjacents o arcs consecutius: Permet unir dos polígons adjacents digitalitzats prèviament així com també permet, en la digitalització de la capa d'arcs que formen les vores dels polígons, la unió d'arcs consecutius digitalitzats prèviament. Per tal d'unir els polígons o els arcs cal seleccionar els dos elements que es volen unir. Prement Ctrl+U o el botó  En el cas de voler unir dos objectes dels quals almenys un tingui registre en blanc, s'aplicarà el següent criteri d'assignació d'atribut a l'objecte resultant de la unió:
Blanc vs A = A On "Blanc" és el registre en blanc d'un dels objectes i "A" és qualsevol atribut (és a dir, que no es tracta d'un registre en blanc). Quan dels dos objectes a unir un té registre en blanc i l'altre objecte té registre múltiple (dos atributs diferents, indicats amb barra de separació "/" en l'exemple de sota), s'aplicarà el següent criteri d'assignació d'atribut a l'objecte resultant de la unió:
Blanc vs B/A = B/A Blanc vs Blanc/Blanc = Blanc Partir polígons (estructurats amb topologia verificada): Permet partir un polígon traçant la línia divisòria que generarà dos polígons, assignant l'atribut que hi ha en memòria al polígon menor resultant (es pot prémer F4 per a saber quin és l'actual atribut de digitalització i canviar-lo si és necessari). Els polígons sense topologia verificada no es poden partir. Eliminar vèrtex: Permet eliminar un vèrtex en un fitxer de línies, arcs o polígons, unint el vèrtex anterior i el posterior a l'eliminat. Prement Ctrl+E o el botó Inserir vèrtex: Permet inserir un vèrtex en un fitxer de línies, arcs o polígons sense fragmentar la línia en el punt on s'ha inserit el vèrtex. Prement Ctrl+I o el botó Moure vèrtex: Permet moure vèrtexs en fitxers de tipus punts, línies/arcs i polígons tant estructurats com no estructurats. Prement Ctrl+M o el botó Si el fitxer és 3D, el moviment és 3D, podent, per exemple, afegir multizetes o simplement canviar la posició Z d'un vèrtex. En moure un vèrtex, segueix habilitada la funció de connectar sobre vector previ (F3); si el vèrtex a moure és 3D, heretarà la posició X, Y, Z, del punt on s'ha connectat, llevat que no existeixi valor Z per aquell punt, cas en el qual es mantindrà la Z que tingués abans de ser mogut (si es vol aleshores convertir la Z en sensedades es pot moure via teclat i simplement eliminar-la). En el cas que el fitxer sigui estructurat amb topologia verificada d'arcs si el moviment del vèrtex implica la creació de nous nodes, es calcularan automàticament. En el cas que el fitxer sigui estructurat de polígons el moviment del vèrtex només es podrà dur a terme si el resultat no implica canvis en la topologia o noves interseccions amb altres arcs assignats a polígons amb una única excepció, quan el moviment implica UN SOL tall: en aquest cas es prenen determinacions sobre la topologia del fitxer de forma automàtica. Per fer canvis que impliquin modificacions en la topologia de la capa es poden usar eines de creació, unió i/o eliminació de polígons entre d'altres. Si en el quadrat de selecció del cursor no hi ha cap vèrtex, però hi ha un segment, el vèrtex que es mou es determina com el més pròxim. Això resulta útil per a poder triar a quina línia correspon el vèrtex a moure en situacions de dues o més línies que convergeixen sobre un mateix vèrtex; en aquesta situació, enlloc de seleccionar directament el vèrtex (el qual és conflictiu perquè en la mateixa posició existeix més d'un vèrtex pertanyent a diferents línies), cal seleccionar l'arc que conté el vèrtex a moure, i cal fer-ho (si convé fent zoom) en una posició propera al vèrtex a moure (més propera que la del vèrtex anterior del mateix arc). En el cas de fitxers de polígons estructurats amb topologia verificada el moviment sempre és d'un vèrtex intermedi o bé, si diversos arcs conflueixen en un node, el moviment és de tot un node en bloc, actualitzant-se també, tots els paràmetres de la nova configuració topològica (recàlculs d'àrees, etc). Moure/editar vèrtex per coordenada: La funció és anàloga al cas anterior, si bé via teclat, permetent enviar la coordenada a moure a una coordenada d'entrada per teclat. Prement Ctrl+W o el botó  Canviar sentit d'arc/línia: Permet canviar el sentit d'una línia respecte el sentit en el qual va ser digitalitzat. Prement Ctrl+S o el botó  Canviar atribut d'objecte: Permet canviar l'atribut o l'identificador de l'objecte (text, enter o real). Si es tracta d'un identificador (índex a una base de dades) aquesta operació s'ha de fer amb ple coneixement. Si es realitza un canvi, el color de l'objecte canvia immediatament en pantalla. Prement Ctrl+F4 o el botó Per a canviar l'atribut de més d'un objecte, cal activar l'opció de canviar atribut d'objecte i seleccionar el primer objecte amb el botó dret; això permet canviar l'atribut del primer objecte seleccionat i, alhora, deixa el cursor en el mode de consulta Esborrar objecte: Permet esborrar objectes del fitxer (punts, línies, arcs o polígons), prèvia confirmació de l'acció. Prement la tecla "Supr" o el botó En el cas de polígons estructurats (amb topologia verificada o sense -polígons explícits-) es permet eliminar els espais no assignats a cap polígon (interiors a polígons o espais entre polígons). Quan es vol eliminar un d'aquests espais cal escollir l'opció d'esborrar objecte i seleccionar l'espai de la mateixa manera que se seleccionaria un polígon (apareix un traçat vermell per indicar la zona que es vol tractar):
 Si cal esborrar més d'un objecte, cal seleccionar el primer objecte amb el botó dret; això permet obtenir l'efecte desitjat i, alhora, deixa el cursor en el mode de consulta Esborrar objectes: Permet esborrar diversos objectes en bloc mitjançant la combinació de tecles "Ctrl+Supr" o el botó Agrupar polígons: Permet agrupar polígons durant la seva digitalització, sempre i quan siguin polígons discontinus (com per exemple enclavaments) o bé que comparteixen un node. Actualment no es permet agrupar polígons que comparteixen un o més arcs; en aquests casos es recomana la funció unir polígons adjcacents. Un cop apareix l'eina de selecció d'objectes cal escollir els polígons a agrupar per tal que formin part del mateix conjunt de polígons. Prement Ctrl+G o el botó Desagrupar polígons: Permet desagrupar polipolígons (polígon format per un conjunt de polígons) durant la seva digitalització. Un cop apareix l'eina de selecció d'objectes cal escollir el polipolígon a desagrupar. Prement Ctrl+D o el botó Reordenar polígons: Permet canviar l'ordre "vertical" dels polígons explícits (en polígons amb topologia verificada no té sentit per no existir superposició de polígons). Un cop apareix l'eina de selecció d'objectes cal escollir el polígon a reordenar i, seguidament, cal escollir la nova posició entre les que es mostren com a disponibles. Prement Ctrl+R o el botó Navegar per arcs no vinculats a polígons: En el cas de polígons estructurats amb topologia verificada aquesta finestra mostra la llista d'arcs que no tanquen cap polígon, és a dir, que no estan vinculats a un polígon. És una eina molt útil quan en acabar una digitalització, es vol verificar la topologia resultant. Això pot ser degut a diversos motius: s'ha traçat una línia que marca la separació entre dues zones però no s'ha fet arribar a cap altre arc per poder crear la zona completa; s'ha traçat un arc que talla amb un altre arc però no s'ha precisat prou i aquest ha quedat curt o sobrepassat. Prement Ctrl+N o el botó  Quan se selecciona un arc mitjançant la navegació per les files de la taula o pels botons de la part inferior de la finestra, el MiraMon fa zoom a la zona on hi ha l'arc per tal que la persona usuària pugui decidir què fa amb l'arc seleccionat: eliminar-la (a través de la selecció del botó "Eliminar") o modificar el seu traçat a través de qualsevol de les eines d'edició de vectors descrites. El MiraMon també permet eliminar en una sola actuació tots els arcs que no tanquen polígons a través del botó "Eliminar-los tots". El botó "Zoom a tots" porta la vista a la zona que conté tots els arcs sense polígon assignat (útil quan estan localitzats a una zona concreta del mapa). Activar la simbolització específica per a polígons: En el cas de polígons amb topologia verificada la simbolització de les vores dels polígons és la dels arcs i no la pròpia de les vores dels polígons. Aquesta opció permet a la persona usuària que no té cap simbolització pensada activar-ne una que li permeti distingir els polígons per atributs (se simbolitza l'interior dels polígons amb el primer atribut temàtic que la persona usuària ha creat) així com també els arcs que no estan assignats a cap polígon (de color taronja i amb línies discontínues) i veure què hi ha per sota dels polígons (aplica una transparència del 70% als polígons). Prement Ctrl+A o el botó  Navegar per polígons veïns amb iguals atributs temàtics i altres possibles problemes topològics: En el cas de polígons estructurats amb topologia verificada aquesta finestra mostra la llista d'arcs que tenen polígons a banda i banda amb els mateixos atributs temàtics o bé amb un dels dos atributs en blanc (o els dos). A més, es mostren els arcs dels polígons que tenen atribut en blanc i són veïns del polígon zero i els que delimiten polígons buits. Això pot ser degut a diversos motius: s'ha partit un polígon i no s'ha canviat un dels atributs o bé s'ha traçat un arc que ha creat un polígon sense atribut o amb un atribut equivocat. És una eina molt útil quan en acabar una digitalització, es vol verificar la topologia resultant. Prement Ctrl+V o el botó  Quan se selecciona un arc mitjançant la navegació per les files de la taula o pels botons de la part inferior de la finestra, el programa fa zoom a la zona on hi ha l'arc que separa els dos polígons amb els mateixos atributs temàtics o amb atributs en blanc per tal que la persona usuària pugui decidir què fa amb els polígons: unir-los (que es pot fer amb el botó "Unir polígons" si aquest es mostra habilitat) o modificar l'atribut d'un dels dos o dels dos. Si el botó "Unir polígons" no està habilitat la persona usuària pot omplir l'espai buit amb algun altre polígon (suprimint l'espai en blanc, per exemple). El botó "Zoom a tots" porta la vista a la zona que conté tots els polígons que presenten aquesta característica (útil quan estan localitzats a una zona concreta del mapa). El botó "Unir-los tots" permet unir tots els objectes adjacents que tenen una possibilitat de ser units seguint els següents criteris:
Estructuració topològicaAquest menú permet accedir a diverses funcions necessàries per a efectuar els processos d'estructuració topològica. Aquests processos converteixen fitxers vectorials no estructurats -VEC- o estructurats (PNT, ARC/NOD, POL) sense topologia, obtinguts mitjançant la digitalització o la vectorització automàtica amb el MiraMon o mitjançant la importació des d'altres formats com DXF, SHP, etc, a fitxers estructurats amb topologia verificada (PNT, ARC/NOD, POL). Aquestes funcions estan implementades en mòduls externs (noteu que en el menú estan precedides per un asterisc '*'). Per tant: * Els fitxers implicats no cal que siguin oberts des del MiraMon. * Es poden engegar els processos i deixar-los executar en segon pla mentre es continua treballant amb el MiraMon o amb una altra aplicació ja que el MiraMon els inicia automàticament en multitasca. * Es poden introduir els paràmetres en línia de comanda. Per tant, també es poden escriure fitxers BAT per a efectuar tasques repetitives. * Es poden introduir els paràmetres des de caixes de diàleg de Windows fins i tot quan s'està treballant en finestres DOS. Simplement cal executar el nom del programa precedit de la lletra "W". Per exemple, per a executar CreaTop, cal teclejar wCreaTop i apareixerà la interfície Windows de CreaTop. Si es treballa en Windows 9x o NT, es pot invocar els programes '"W" des de la pròpia línia de comanda. * Per a obtenir una ajuda més completa de qualsevol d'aquests mòduls, es pot consultar l'ajuda específica del mòdul obrint el mòdul en qüestió i prement el botó "Ajuda" de la caixa d'entrada de paràmetres. Per accedir a l'ajuda des de la línia de comanda cal escriure el nom del programa seguit d'un interrogant (CreaTop ?); si no s'incorpora l'interrogant el MiraMon donarà la sintaxi sense l'ajuda. A continuació s'enuncien els mòduls d'estructuració topològica disponibles: Mode simplificat (CreaTop): Aquest mòdul permet estructurar topològicament punts, línies o polígons. Per a procedir a l'estructuració topològica en mode simplificat cal establir el fitxer d'entrada el qual automàticament esdevé el fitxer de sortida, indicar si es volen obtenir punts, arcs/nodes o polígons i una tolerància genèrica. En el cas de polígons, a més, cal establir el fitxer que conté les etiquetes.  La filosofia del mòdul és ser útil quan no es necessiten prestacions sofisticades i s'ha digitalitzat seguint correctament les normes de connexió. Les persones usuàries no expertes trobaran en aquest mòdul una manera senzilla d'obtenir les seves capes vectorials topològicament estructurades. Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul CreaTop. Tanmateix, si interessa un control fi de l' etiquetatge de polígons (quina etiqueta té prioritat, etc), controlar què passa amb els casos de registre múltiple de la base de dades associats a un únic objecte gràfic, introduir toleràncies diferenciades per a nodes i arcs, etc, caldrà recórrer als mòduls especialitzats que es descriuen més avall. Punts (VECPNT): Aquest mòdul permet la transformació de fitxers no estructurats de punts (VEC) a fitxers estructurats de punts (PNT) amb o sense estructura topològica i viceversa, així com també permet estructurar topològicament un fitxer estructurat de punts (sense topologia verificada) i simplificar un fitxer estructurat de punts (PNT) agrupant els punts que queden dins una certa distància. Per a procedir a l'estructuració topològica de punts cal determinar el tipus de transformació desitjada (VEC->PNT o viceversa, PNT->PNT), establir el fitxer d'entrada, el fitxer de sortida, el descriptor del camp que determina l'atribut, (en cas d'existir), el nom de camp en la base de dades a crear i una tolerància genèrica. A través del botó "Avançades" es pot accedir a determinar quina opció es desitja en cas de trobar registres en blanc, les opcions en cas d'incorporar l'altitud, etc. Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul VECPNT.  Arcs/Nodes (LinArc): Aquest mòdul permet la transformació entre fitxers vectorials de línies (VEC) i fitxers estructurats de línies (ARC) amb o sense estructuració topològica i viceversa, així com també estructurar topològicament un fitxer estructurat de línies (sense topologia verificada) i simplificar un fitxer ARC agrupant els arcs que compleixen certes condicions. Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul LinArc.  Polígons (Ciclar): Aquest mòdul permet crear polígons amb estructura topològica (POL) a partir d'un fitxer d'arcs (VEC, ARC), convertir polígons des d'un fitxer POL a un fitxer VEC mitjançant la desagrupació de cada grup de polígons en els seus polígons elementals així com simplificar (reciclar) un fitxer de polígons agrupant o fusionant els polígons que compleixen certes condicions, per exemple, els que es toquen per un node i comparteixen el mateix atributs temàtic, etc. Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul Ciclar.  Etiquetatge de polígons (AtriPol): Aquest mòdul permet etiquetar polígons estructurats. Els atributs a transferir (fitxer d'etiquetes) poden estar continguts en un fitxer gràfic de punts (PNT o VEC de punts) o en una taula DBF que contingui camps MAPX i MAPY. Es permet l'etiquetatge de registres múltiples. Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul AtriPol.  Etiquetatge d'objectes gràfics (AtriTop): Aquest mòdul permet transferir atributs des d'un base gràfica a una altra a través d'una relació geomètrica entre elles (PNT->POL, ARC->POL, etc), sense efectuar canvis en la geometria ni topologia dels fitxers; simplement es transfereixen els atributs en base a la seva posició geomètrico-topològica. Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul AtriTop.  Test de topologia (TestTop): Aquest mòdul permet efectuar tests de consistència sobre fitxers estructurats (particularment des del punt de vista temàtic) que no realitzen els programes d'estructuració. Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul TestTop.  Eliminar micropolígons (MicroPol): Aquest mòdul permet eliminar micropolígons d'un fitxer de polígons o d'un ràster categòric en funció d'una o més característiques (àrea molt petita, relació àrea/perímetre molt petita, etc). Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul MicroPol.  Generació automàtica d'etiquetes de polígons (Etiqueta): Aquest mòdul permet la generació de punts que són etiquetes de polígons a partir d'un fitxer POL o d'un fitxer VEC de polígons explícits, etc. Per a més informació es pot consultar l'ajuda del mòdul Etiqueta. 
|
(o alternativament a través del menú Fitxer | Imprimir), configurant els paràmetres adequats (camp del mapa, escala, etc) i prement el botó 
. El mapa és copiat en el porta-retalls per tal de ser enganxat en altres aplicacions del Windows (Word, PowerPoint, etc). Per a més informació es pot consultar 
permet eliminar de la llista presentada aquelles capes que no es desitja siguin mostrades com a "capa anteriorment digitalitzada".
(eliminació d'un punt), 
(eliminació d'un arc/línia) o 
(eliminació d'un polígon) o, alternativament, esborrar-lo mitjançant el menú 
al mode consulta de vectors 
se seleccionen els objectes a eliminar i cal confirmar l'operació.
de la barra d'eines de digitalització/edició de vectors o bé mitjançant 
de la barra d'eines de digitalització/edició.
, 
i 
o, alternativament, esborrar-los mitjançant el menú 
de la barra d'eines de digitalització/edició de vectors o bé a través d'"
de la barra d'eines de digitalització/edició de vectors o bé mitjançant 
de la barra d'eines de digitalització/edició de vectors o bé mitjançant 
| 
| 
