Menú Fitxer

Obrir preferits

Obre la caixa de les col·leccions de mapes típics (topogràfics, ortofotos, de cobertes del sòl, d'àrees protegides, etc) que formen col·leccions preferides i facilita a l'usuari la ubicació en el mapa per topònim o per coordenades des del primer moment. El nou botó permet accedir a la caixa de preferits des de la barra de botons. És possible obrir més d'un mapa alhora fent clic als enllaços, tant si es tracta d'un mapa de les col·leccions locals com de planes HTML o MMZ remots. Es facilita, a més, una sèrie de pàgines HTML que recullen la majoria de cartografia temàtica disponible a Catalunya i se n'estan generant d'altres àmbits. Més informació sobre les col·leccions de mapes preferits del MiraMon.

Al cap d'uns segons d'obrir la caixa de col·leccions preferides, a la zona del logotip del programa, s'hi facilita informació del Twitter del MiraMon, les novetats del Diari de versions i el Fòrum d'Usuaris del MiraMon(FUM). Aquesta opció és per defecte, però la podeu modificar a través de la clau PaginaHTM_AlternativaPresentacio= del MiraMon.par, per tal d'indicar una pàgina HTML alternativa a aquestes pàgines i típicament mostrari-hi informació corporativa (darreres novetats en la intranet d'una administració, indicacions per als alumnes en una aula, etc). Amb el botó "Configurar" de la part inferior de la caixa, podreu afegir, modificar i eliminar els directoris on se situen les col·leccions preferides amb els botons i, si es desitja, també podreu desar aquesta configuració al MiraMon.par a través del botó "Desar". Existeix la possibilitat de tenir més d'un directori de col·leccions preferides, de manera, per exemple, que tots els usuaris d'una organització puguin visualitzar certes col·leccions, que els usuaris d'un grup vegin, a més, altres col·leccions, i fins i tot, que usuaris individuals tinguin accés a més col·leccions (definint al MiraMon.par CollecDir1=, CollecDir2=, etc).

Obrir recents

Permet obrir qualsevol tipus de fitxer obert, usat o creat recentment, tant des del mòdul principal (MM32) com des de qualsevol altre (MSA, etc), mitjançant el botó "Obrir capa recent" . La nova opció fa aparèixer un llistat amb diversos camps (nom, extensió, tipus, etc) que permet L'ordenació per qualsevol d'ells. També s'ha incorporat un filtre per mostrar només capes d'una certa tipologia.

També permet esborrar de la llista, mitjançant el botó , localitzat a la part inferior dreta de la caixa, els elements que ja no voldrem tenir a la vista.

Obrir

Permet obrir qualsevol element que el programa sigui capaç d'obrir sense necessitat d'importar: mapes, mapes comprimits, capes ràster, vectorials (incloent GPX, KML, etc), catàlegs de capes MLC que porten a WMS, REL (que són oberts amb el GeM+ si són metadades de capa, de sèrie o de mulitisèrie, són oberts amb l'MM32 com a capes de punts si és el cas, o amb el bloc si són REL distribuïts), DBF (que són oberts amb el MiraDades), paletes antigues (P25, etc, que són oberts amb el bloc), fitxers de metadades antics (DVA, DOC, etc, que són oberts amb el GeM+), etc. El botó de la barra de botons  dóna pas a aquesta opció i, doncs, a la navegació sobre tots els recursos de disc que pot gestionar el MiraMon. En prémer tecla "Alt" conjuntament al polsat del botó s'activa la funcionalitat d'obrir composicions ràster RGB. També s'indica aquesta nova funcionalitat en el globus que apareix en situar el ratolí sobre el botó. Aquesta drecera és especialment útil als usuaris de teledetecció que molt sovint obren composicions RGB.

Obrir mapa

Els Mapes MiraMon (MMM) són fitxers de text, amb extensió MMM, que descriuen agrupacions de fitxers de tipus ràster, vectorial i/o geoserveis (WMS, etc) combinats d'una determinada manera, és a dir, amb un cert ordre de superposició, unes característiques de visualització (color, escala, etc) i d'impressió, etc.

Els MMM defineixen els fitxers gràfics a usar i com mostrar-los, però mai no contenen les dades en si, sinó simples referències a elles (nom, directori, adreça http d'un geoservei, etc), per la qual cosa estalvien espai de disc i augmenten la consistència interna de les dades.

Abans de procedir a carregar un Mapa, el MiraMon us mostra quins tipus d'informació conté per tal que indiqueu quins elements voleu carregar (per exemple podeu obrir un Mapa només per les seves capes cartogràfiques, però no voleu ni el seu títol, ni els seus caixetins d'impressió, etc, o, viceversa, voleu només els caixetins d'impressió del full). Entre les seccions disponibles en un Mapa destaquem el títol, les capes cartogràfiques, el marc de referència per a la impressió, els caixetins d'impressió, etc. Per a més informació, consulteu Descripció del format mapa i plantilla al MiraMon.

Quan obriu un Mapa MiraMon mai no es demana confirmació sobre colors, paletes, etc, ja que tota aquesta informació és continguda el fitxer MMM. Per descomptat podeu modificar les característiques de visualització a posteriori.

Obrir ràster

Obrir ràster

Permet obrir fitxers ràster (imatges de satèl·lit, fotografies aèries, MDE, mapes temàtics ràster, etc) en format IMG binari (*.img), JPEG (*.jpg), JPEG2000 complet (*.jp2) o sense capçalera (*.j2c), MrSID (*.sid), etc, els quals han de tenir forçosament un fitxer de metadades associat, amb extensió *I.rel, en el cas de IMG. En els altres formats ràster per als quals se suporta obertura directa, la presència del fitxer de metadades és opcional si bé, naturalment, permet disposar de la informació amb una més gran riquesa d'informació associada; les extensions dels fitxers de metadades per als ràsters que MiraMon és capaç d'obrir són:  *J.rel en el cas de JPEG, *2.rel en el cas de JPEG2000 complet, *C.rel en el cas de JPEG2000 sense capçalera, *S.rel en el cas de MrSID, *T.rel en el cas de TIFF, *B.rel en el cas de BMP, etc. Altres formats poden ser oberts de manera directa encara que, de moment, no disposen de fitxers de metadades, com ara ECW, DIB o RLE. Finalment, alguns formats ràster requereixen ser importats per poder ser visualitzats amb el MiraMon, com ara el format CEOS, els formats ASCII, etc (vegeu "Fitxer | Importar" per a una relació completa a tots ells).

Per compatibilitat amb els formats suportats pel MiraMon abans de la v. 4, els fitxers IMG poden tenir un fitxer *.doc associat en comptes d'un fitxer *I.rel, tot i que aquesta situació es menys aconsellable per tal com els fitxers DOC són molt més pobres en metadades i no poden tenir simbolització per defecte ni enllaços amb una base de dades relacional.

Per a fitxers IMG els sub-formats acceptats són bit, byte, byte-RLE, integer, integer-RLE, unsigned integer, unsigned integer-RLE, long, long-RLE, real i real-RLE, descrits a Descripció dels formats ràster al MiraMon. Els subformats double i double-RLB, per bé que suportats, són utilitzats internament per a càlculs de gran precisió i rarament són emmagatzemats com a capes d'us regular.

Com s'ha comentat, també és possible llegir directament fitxers BMP (BitMaP del Windows), RLE (Run Lenght Encoding) i DIB (Device Independent Bitmap), tant comprimits com no comprimits i generats des de plataformes Windows o OS/2. D'aquests formats se suporten fitxers d'1, de 8 i de 24 bits per píxel. Cal dir, però, que en formats diferents als propis del MiraMon (IMG, JPEG) només es permet opcions bàsiques com ara visualització, consulta o impressió, però no es disposa d'algunes de les funcions d'anàlisi. A partir de 2014, progressivament s'ha anat fent que totes les MSA suportin múltiples formats ràster, amb la qual cosa cada cop seran menys les MSA per a les quals calgui importació. La traducció a IMG d'aquests formats permet, per exemple, utilitzar aquests fitxers en qualsevol de les MSA que treballen amb formats ràster. Podeu realitzar aquesta operació desant el ràster com a IMG mitjançant l'opció "Fitxer | Desar ràster/WMS o WMTS com a ràster", o com a JPEG a través de "Fitxer | Importar | JPEG -> IMG/BMP". A partir del 6 de maig de 2008 es dóna ple suport al format B.rel com a fitxer de metadades de BMP, el que permet incorporar als BMP metadades completes i, naturalment, plena georeferenciació; aquesta capacitat és especialment interessant perquè en cas de desitjar un format de 24 bits no comprimit (qualitat original) per a visualització, el format intern del BMP és el que permet la visualització més ràpida en els sistemes operatius Windows.

Per altres formats ràster, consulteu les opcions d'Importar.

Per tal d'obrir el ràster, haureu de seleccionar el fitxer que el conté o bé arrossegar-lo des de l'explorador (drag&drop) i posteriorment haureu de triar la taula de simbolització de color, també anomenada paleta (consulteu Directori de lectura de fitxers), llevat que aquesta estigui ja indicada en el fitxer REL (cosa que es pot aconseguir des del botó Desar de les opcions de visualització de la capa).

L'assignació de color en els fitxers ràster del MiraMon es realitza a partir d'una taula de simbolització de colors, on cada color és associat a una categoria i té el seu significat propi i aïllat de la resta de categories (en el cas de ràster temàtics) o bé és associat a una intensitat de llum captada a una determinada freqüència (en el cas d'imatges de satèl·lit o de fotografies aèries), etc. Les composicions RGB i els fitxers JPEG, JPEG2000, MrSID, BMP, RLE, DIB s'obren directament sense necessitat de cap paleta. El MiraMon inclou algunes paletes per als casos en què cal una paleta i aquesta no és subministrada amb el ràster; es proporciona paletes per a variables contínues (paletes de nivell de grisos, de models digitals d'elevacions, etc) i per a variables categòriques, en els dos casos en diversos formats (DBF, P25, PAL, etc). Per a més informació respecte el format de les paletes consulteu La simbolització al MiraMon. Si es prem Esc o es cancel·la la selecció de la taula de simbolització de color, s'utilitzarà una paleta de grisos, que per a fitxers bit (imatges B/N o 1 bit/píxel) consisteix en 0=negre i 1= blanc i per a la resta de fitxers serà una escala de 256 grisos, llevat que el ràster estigui associat a una taula de categories, cas en el qual, s'utilitzarà una paleta de colors variats.

La visualització inicial s'efectua seguint els criteris geomètrics explicats a "Zoom | Mode de gestió del zoom".

Quan sou a l'interior de l'àrea client el cursor esdevé una creu especial, visible sobre qualsevol color i que permet veure el color del píxel a consultar través d'una petita finestra central d'un píxel de grandària, o a través d'una creu amb una finestra més gran. Per a més informació respecte el cursor i com moure's pel ràster, consulteu Aspectes generals de visualització.

En tancar el ràster, si heu realitzat modificacions de la taula de simbolització de color, el MiraMon us oferirà desar la nova taula de simbolització, per tal que la propera vegada que obriu aquest ràster mantingueu els canvis realitzats. Per altra banda, cada cop que emmagatzemeu una composició de tipus Mapa MiraMon (fitxer *.MMM), les característiques de visualització actuals esdevenen les característiques per defecte siguin quines siguin les especificades en el fitxer REL. Per a més informació, consulteu Descripció dels formats ràster que es poden usar amb el MiraMon i Descripció del format mapa MiraMon i plantilles.

Per a visualitzacions RGB de 24 bits compostes de 3 fitxers ràster diferents, consulteu Obrir RGB -> 24 bits.... Igualment, per a reduccions a 256 colors (8 bits) de composicions RGB, consulteu Obrir RGB -> 8 bits...

Consulta per localització de ràsters:

Un cop s'hagi visualitzat el ràster es pot consultar el seu valor en qualsevol punt simplement punxant amb el botó esquerre del ratolí. No obstant, cal que el cursor estigui en mode de consulta de ràsters () o en mode consulta de ràsters i vectors (). Mitjançant F9 podeu commutar els diversos modes de cursors.

El resultat d'una consulta sobre el ràster informa, en primer lloc, de dades genèriques de la base consultada, com per exemple:

• Títol del ràster; aquest títol prové de l'entrada "DatasetTitle" del fitxer REL d'imatges (I.rel, J.rel, etc), editable des de la pestanya d'identificació general del GeM+.

• Nom del fitxer.

• Posició de la consulta (columna, fila; X, Y; longitud, latitud si és un ràster georeferenciat, etc).

Si premeu el botó tindreu accés a la caixa de diàleg "Mostrar informació sobre:" a la qual podreu triar la informació que desitgeu que es mostri en la realització d'una consulta. Les opcions per defecte s'estableixen a través del paràmetre "ParamInfoConsultaLocalitz" del fitxer MiraMon.par.

Cal tenir present que, en consultes per localització, quan hi ha diverses taules enllaçades, pot succeir que l'enllaç quedi trencat a causa de la presència d'un valor NODATA en algun camp implicat en la cadena de relacions. Mitjançant el botó d'aquesta caixa de diàleg, podreu seleccionar no mostrar cap informació en els camps que no han pogut ser resolts a causa de l'enllaç trencat (opció per defecte al MiraMon), o bé informar del camp que conté el NODATA culpable de l'enllaç trencat (útil quan depureu una base i no espereu trobar un camp en blanc i voleu veure qui origina aquesta falta de dades).

El segon bloc d'informació facilitada en la consulta per localització de ràsters és aquella que fa referència específica al punt consultat. Totes les lectures s'efectuen sobre el fitxer de dades original, independentment de quin reescalat de colors estiguem usant.

A més, la caixa de consulta pot contenir text enriquit, per la qual cosa:

• Escriu els enllaços a fitxers o a pàgines web amb text subratllat i blau

• Escriu el text de títol de la capa i noms dels camps en negreta

• Permet usar estils en els separadors (ja que la formatació és HTML i, per tant, es disposa de les funcionalitats com grandària de la tipografia, color, estil -negreta, cursiva, ...-, etc)

• Permet usar estils en els textos dels continguts dels camps

• Fa que quan es copia el text al Word, etc, es mantingui l'aspecte estètic de negretes, subratllat blau, etc

Per tant, si les vostres bases de dades contenen camps amb noms de fitxers, podeu seleccionar aquests noms amb el ratolí (bé arrossegant i marcant o bé fent doble clic) i, a través del botó d'enllaç amb altres programes, obrir-los en les aplicacions corresponents. Per exemple, podeu tenir noms de textos en format pla, noms de textos formatats per a qualsevol processador, noms de bases de dades, de fulls de càlcul, de fotografies, de plànols escanejats, etc, fins i tot podeu obrir altres Mapes MiraMon. Aquests enllaços funcionen per a qualsevol vincle que hàgiu establert a través de l'associació d'extensions i programes que ofereix l'explorador del Windows. Si una extensió no es reconeix, podeu fer que es reconegui indicant-ho a través d'aquests programes. Els fitxers es poden enllaçar amb aplicacions Windows i amb aplicacions consola. Mitjançant els dos botons de l'angle inferior dret de la caixa de resultats de la consulta () es permet modificar la mida de la caixa, en intervals proporcionals a les resolucions habituals de les pantalles. La clau ""MidaCaixaConLon=" del fitxer MiraMon.par permet controlar el valor desitjat per defecte. A partir de juny del 2014 la caixa és plenament redimensionable i aquests botons desapareixen. El botó "Enllaç" permet enllaçar cap a altres fitxers o pàgines web, útil quan el programa no detecta l'existència d'un hiperenllaç, i per tant, no el marca amb text subratllat i blau. El MiraMon permet efectuar extraccions molt ràpides cap a fulls de càlcul o paquets estadístics, processadors de textos, etc, mitjançant els botons que apareixen sota l'encapçalament "Copiar" de la caixa de resultats de la consulta. Si només voleu copiar els noms dels camps, premeu "Camps"; si només voleu copiar les dades, premeu "Dades". Si el que voleu copiar és només el fragment que heu seleccionat, premeu "Selecció"; en canvi, si voleu copiar tot el resultat de la consulta, premeu "Tot".

Consulta per localització en ràsters categòrics:

En ràsters categòrics, associats a una taula alfanumèrica que actua com a diccionari de categories, es mostren dos camps: el camp numèric que actua d'índex de la categoria (i que té un valor que coincideix amb el valor trobat a la cel·la del ràster) i el camp de text que conté la descripció de la categoria. Des del Gestor Universal de Metadades Geoespacials es pot indicar, si ho desitgeu, que el primer d'aquests camps no sigui visible.

Consulta per localització en ràsters multibanda:

En consultes sobre ràsters multibanda podem visualitzar una sola banda o bé una combinació RGB de bandes d'una o diverses imatges multibanda (imatges de teledetecció, ràsters temàtics multibanda, etc). Per a qualsevol d'aquests casos, en realitzar una consulta es mostra, com a camps diferents, els valors resultants de la consulta en totes les bandes (llevat que alguna d'elles s'hagi marcat, des del Gestor Universal de Metadades Geoespacials, com a no consultable). Com a nom del camp es dóna la descripció indicada a les metadades i, en cas d'estar buida, el nom del fitxer; en fitxers JPEG, JPEG2000 i MrSID de color sense descripció es dóna els noms R, G i B. A més, per tal que sigui més clar quin és el valor en la banda o bandes que s'estan visualitzant, se segueix el següent conveni:

• Quan el que es visualitza és una banda amb paleta (típicament amb una paleta de grisos) el text d'aquest camp o camps es mostra amb una font de color granat
• Quan el que es visualitza és una combinació RGB, els textos dels camps corresponents a les 3 bandes usades per a la visualització de 24 bits es mostren en colors R, G i B.

Exemple de consulta sobre ràster multibanda quan s'està visualitzant una de les bandes (cas multispectral).	Exemple de consulta sobre ràster multibanda quan s'està visualitzant una combinació RGB de les bandes (cas multispectral).

Les unitats que apareixen entre parèntesis en la consulta de ràsters provenen de l'entrada "unitats=" del fitxer REL d'imatges (I.rel, J.rel, etc), editable des de la pestanya d'informació temàtica del GeM+.

La propietat dels ràsters multibanda no és només aplicable a casos de teledetecció, sinó també a altres, tal com es mostra en els següents exemples:

Exemple 1: Podem tenir un ràster multibanda que sigui un Model Digital del Terreny (MDT) compost per un Model Digital d'Elevacions, un Model Digital de Pendents, un Model Digital de Radiació Solar, etc i, encara en el mateix multibanda, 3 bandes reunides en un sol fitxer en format JPEG que representin una vista de tintes hipsomètriques ombrejades per a una percepció millor del relleu. Podem declarar les 3 bandes del fitxer JPEG com a no consultable (donat que els seu valor és irrellevant des d'un punt de vista informatiu: són simplement intensitats de color) però visualitzar el MDT a través del fitxer JPEG. D'aquesta manera tenim una visualització cromàtica molt atractiva i quan punxem un punt del terreny obtenim, en forma de diferents camps d'informació, l'elevació, el pendent, la radiació solar, etc.

Exemple 2: Podem tenir un ràster multibanda que contingui diferents mapes d'usos del sòl obtingut per classificació d'imatges de teledetecció en diferents moments en el temps (per exemple 1987, 1992, 1997 i 2002). Establim la visualització a través del mapa més recent però en consultar obtenim l'ús del sòl al punt consultat al llarg dels 4 anys. Una variant d'aquest exemple seria usar com a visualització una visió en format JPEG obtinguda amb un MDE per ombrejat del mapa més recent.

Exemple de consulta sobre ràster multibanda quan s'està visualitzant una de les bandes (cas categòric multibanda).

Exemple 3: Podem tenir un ràster multibanda que contingui la rasterització d'un full topogràfic digital convencional (o el simple escanejat i georeferenciat del full publicat en paper), que no es pretén que es consulti analíticament, sinó simplement que es visualitzi, però disposar en altres bandes informacions addicionals que semblin d'interès, com ara en quin municipi i comarca sóc, si hi ha alguna àrea protegida en aquell punt, etc.

Per finalitzar la consulta, premeu el botó "Tancar".

Per a informació sobre la consulta per localització en ràsters en mode RGB, consulteu l'apartat corresponent a Obrir RGB -> 24 bits.

Obrir RGB -> 24 bits

Permet obrir tres imatges byte, integer, uinteger, real etc i les converteix dinàmicament en 3 imatges de 8 bits o de 256 nivells de gris per píxel, cadascuna de les quals representa un canó de color del monitor RGB (vermell, verd i blau respectivament) per tal de formar una imatge de 24 (8x3) bits per píxel. Aquestes imatges poden contenir fins a 16.8 milions de colors diferents, molts més dels que l'ull humà pot diferenciar, per la qual cosa la qualitat de color que podem obtenir és pràcticament la natural. Les combinacions RGB poden efectuar-se amb ràsters de qualsevol dels formats IMG descrits a Descripció del formats ràster que es poden usar amb el MiraMon i fins i tot és possible obrir diferents formats per a cada component de la combinació (per exemple que la component R sigui una imatge byte-RLE, que la G sigui real i que la B sigui integer-RLE).

Quan els fitxers RGB corresponen als tres canals que recullen els colors vermell, verd i blau d'un sensor (i per aquest ordre), la imatge té el mateix aspecte cromàtic que el que veiem amb els nostres ulls (o semblant) i parlem d'imatge en color natural (o en color real). En qualsevol altre cas, els colors que veiem en la imatge no corresponen als que veiem amb els nostres ulls com a "reals" i per això parlem d'imatge en color fals (o en fals color). Recordeu que els fitxers JPEG, BMP de 24 bits, etc es llegeixen directament a través de l'opció "Obrir ràster" del Menú Fitxer. Podeu accedir a aquesta opció des del menú o, també, amb la combinació de tecles Alt + Botó .

Consulta per localització de ràsters en mode RGB:

Un cop s'hagi visualitzat la combinació RGB, es pot consultar el valor de qualsevol punt simplement punxant amb el botó esquerre del ratolí. L'estructura de la informació facilitada és anàloga al cas de la Consulta de ràsters. No obstant, el contingut de la informació facilitada varia, tal com es mostra a continuació. En la consulta sobre ràsters que s'estan visualitzant en mode RGB es mostra el contingut del píxel en totes les bandes, no només en les 3 seleccionades per a la visualització. Això implica que si fem una combinació RGB de 3 bandes pertanyents a 3 imatges multibanda diferents obtindrem, en la consulta per localització, informació de totes les bandes dels fitxers multibanda als quals pertanyien les bandes usades en la visualització. Addicionalment, en presentar la informació, les dades de les bandes utilitzades per a la visualització RGB es mostren, respectivament, en vermell (R), verd (G) i blau (B). Els altres aspectes de la consulta de ràsters els podeu consultar Consulta de ràsters.

Exemple de consulta sobre ràster multibanda quan s'està visualitzant una combinació RGB de les bandes (cas multispectral sobre diverses imatges multibanda de diferents dates).

Obrir RGB -> 8 bits

Permet obrir tres imatges byte, integer, real etc i les converteix dinàmicament en 3 imatges de 8 bits o de 256 nivells de gris per píxel, cadascuna de les quals representa un canó de color del monitor RGB (vermell, verd i blau respectivament). Tanmateix, la imatge formada no és de 24 (8x3) bits per píxel (16.8 milions de colors), sinó que es calcula una paleta reduïda i optimitzada per a sistemes de 256 colors (8 bits finals per píxel) o menys.

Les combinacions RGB poden efectuar-se amb ràsters de qualsevol dels formats IMG descrits a Descripció del formats ràster que es poden usar amb el MiraMon i fins i tot és possible obrir diferents formats per a cada component de la combinació (per exemple que la component R sigui una imatge byte-RLE, que la G sigui real i que la B sigui integer-RLE).

Abans d'iniciar els càlculs, el MiraMon ofereix la possibilitat de visualitzar la composició mitjançant una taula de simbolització de color optimitzada (calculada pel MiraMon), o bé utilitzar una preexistent (creada per vosaltres en processos anteriors o bé qualsevol de les taules de simbolització de color del MiraMon). Independentment de la paleta de visualització del color triada, el MiraMon ofereix la possibilitat de realitzar una expansió lineal de les 3 components RGB. Per defecte, el MiraMon activa aquesta opció d'Expansió del contrast, però cal tenir clar que en imatges ja optimitzades o en ràsters procedents d'un escàner no heu d'activar aquest botó perquè obtindríeu uns colors massa contrastats. Per a més informació consulteu La simbolització al MiraMon.

Si premeu el botó "Detalls..." accedireu a la caixa de diàleg de Millorament visual de la imatge, des de la qual podeu indicar un percentatge de saturació independent per a cadascuna de les cues (inferior i superior) de cadascun dels 3 histogrames. Aquesta opció sol comportar una molt millor qualitat de visualització final, si bé algunes zones de reflectància molt alta o molt baixa poden resultar cremades o negres. Per defecte el MiraMon ofereix la possibilitat de saturar les cues dels histogrames (inferior i superior) en un 1.5%.

Per tal de determinar quin percentatge de saturació de cadascuna de les cues us permet una millor visualització, podeu repetir el procés (Obrir RGB-> 8 bits) tants cops com us calgui, modificant els percentatges, o bé podeu realitzar l'histograma de cada imatge. Donat que el procés que es fa es basa en un estudi de la distribució de color de cada composició RGB que carregueu, la qualitat de color que podem obtenir és molt acceptable, si bé no tan bona com la que s'obté si es disposa d'un sistema gràfic de 65536 colors (o de 16.8 milions) i s'utilitza l'opció "ObrirRGB->24 bits". Els usuaris de sistemes amb 65536 colors o amb 16.8 milions de colors només utilitzaran la reducció RGB->8 bits quan necessitin estalviar memòria RAM (les imatges de 24 bits ocupen el triple de memòria); a canvi, però, hauran d'esperar el procés de càlcul del nou fitxer de 8 bits i la seva paleta associada i obtindran una pitjor visualització. Quan els fitxers RGB corresponen als tres canals que recullen els colors vermell, verd i blau d'un sensor (i per aquest ordre), la imatge té el mateix aspecte cromàtic que el que veiem amb els nostres ulls (o semblant) i parlem de imatge en color real. En qualsevol altre cas, els colors que veiem en la imatge no corresponen als que veiem amb els nostres ulls com a "reals" i per això parlem de imatge en color fals (o en fals color). Per tal de guardar per a usos posteriors el procés d'optimització del color i de formació de la nova imatge de 8 bits, en abandonar la imatge (sigui obrint-ne una altra, tancant l'actual o sortint de programa) el MiraMon oferirà la possibilitat de desar-la (desarà una imatge *.img amb el seu fitxer de documentació *.rel), així com de desar la paleta de color (*.dbf, *.p25, etc). D'aquesta manera, la propera vegada podeu obrir la composició de color utilitzant la paleta desada. També podeu, però, utilitzar la paleta desada com a paleta preexistent si obriu de nou la composició RGB-> 8 bits i així estalviareu una part dels càlculs. Recordeu que els fitxers JPEG, BMP de 24 bits, etc es llegeixen directament a través de l'opció Obrir ràster del Menú Fitxer. Respecte la consulta de les composicions RGB-> 8 bits, el funcionament és el mateix que en el cas de ràsters. Per a més informació al respecte consulteu l'apartat Consulta per localització de ràsters.

Obrir vector

Obrir vector estructurat

Permet obrir fitxers vectorials estructurats (punts, arcs, nodes i polígons); aquests fitxers estan en format binari (*.pnt, *.arc, *.nod i *.pol) i tenen associada una taula (*T.dbf, *A.dbf, *N.dbf i *P.dbf) i un fitxer de metadades, relacions i simbolització per defecte (*T.rel, *A.rel, *N.rel i *P.rel) a partir de la versió 4.0 del MiraMon. Per a versions anteriors, el fitxer *.rel era un fitxer de relacions i simbolització per defecte, sense metadades i, per tant, existia un fitxer de documentació associat als anteriors (*.dvt, *.dva, *.dvn i *.dvp); en la versió 4.0 del MiraMon van quedar absorbits pel fitxer de metadades. Per a més informació consulteu Descripció dels formats vectorials que es poden usar amb el MiraMon.

Els fitxers estructurats estan pricipalment pensats per a contenir conjunts d'informació geogràfica vectorials amb relacions topològiques explícites, és a dir, descriuen les relacions (adjacència, contenció, connectivitat, etc) entre les entitats que contenen, cosa que proporciona una molt més convenient estructura per a la recuperació d'informació, la garantia de propietats com la completesa, l'anàlisi espacial, etc. Tanmateix, els formats estructurats també poden contenir conjunts d'informació geogràfica sense relacions topològiques explícites, és a dir, tant conjunts d'entitats en què no ha estat efectuada cap anàlisi ni modificació de la seva geometria per a construir les seves relacions topològiques (és a dir, poden ser línies que s'intersequen, polígons sobreposats, etc), com conjunts d'entitats en què l'anàlisi de construcció de relacions topològiques va ser efectuada, típicament des d'un altre software, però que aquesta no ha estat revalidada des del MiraMon i, per tant, no estan marcats com a topològicament estructurats. Per tal d'obrir un vector estructurat, en primer lloc haureu de seleccionar el fitxer corresponent (*.arc, *.pol, etc) del directori on el tingueu desat. Consulteu Adreces absolutes i relatives.

La majoria de formats vectorials (com per exemple SHP, KML, etc) s'interpreten, en el MiraMon, com a fitxers estructurats. D'aquesta manera, ni que siguin formats sense topologia explícita, és possible consultar-los a partir de qualsevol dels seus atributs i tenir més possibilitats per a simbolitzar-los.

La caixa d'obertura específica de capes vectorials estructurades ("Fitxer | Obrir vector estructurat"), ofereix tots els formats vectorials que el programa pot obrir directament (sens perjudici d'altres que es poden obrir per importació). Tanmateix, si desitgeu un filtre específic podeu utilitzar el desplegable de tipus en la caixa d'exploració de fitxers tal i com es veu en la següent figura.

Per tal de visualitzar els vectors estructurats haureu de definir uns o altres paràmetres de simbolització (colors, fonts, símbols, etc) en funció del tipus de vector estructurat triat (.pnt, .arc, .nod, .pol) o del tipus en què s'hagi interpretat en el cas d'altres formats (per exemple un SHP conté un sol tipus com són polígons, mentre que un DXF pot contenir diferents tipus). Per exemple, en el cas de vectors de tipus PNT, podreu triar la font a usar en els textos, el radi del punt, la simbologia per als punts, etc. Per a més informació en relació a la simbolització, consulteu La simbolització al MiraMon. Si obriu el vector sobre altres capes, l'àmbit total de zoom és el que resulta de la suma de tots els àmbits. Per a més informació en relació a la visualització dels vectors, consulteu Aspectes generals de la simbolització del MiraMon. Totes les característiques de visualització de vectors estructurats poden ser emmagatzemades en el fitxer REL a través del botó "Desar paleta o taula de simbolització" de la caixa de diàleg; la propera vegada que obriu aquesta capa vectorial, les característiques actuals us seran ofertes com a característiques per defecte i no apareixerà la caixa de diàleg per a definir la simbolització. Per altra banda, cada cop que emmagatzemeu una composició de tipus Mapa MiraMon (fitxer *.MMM), les característiques de visualització actuals esdevenen les característiques per defecte siguin quines siguin les especificades en el fitxer REL. Per a més informació, consulteu Descripció dels formats vectorials que es poden usar amb el MiraMon i Descripció del format Mapa MiraMon (MMM) i plantilles. Per a més informació en relació a la simbolització, consulteu La simbolització al MiraMon.

Consulta per localització de vectors estructurats:

Un cop s'hagi visualitzat el vector, es pot consultar simplement punxant amb el botó esquerre del ratolí. No obstant, cal que el cursor estigui en mode de consulta de vectors (), o consulta de ràsters i vectors (). Mitjançant F9 podeu commutar els diversos modes de cursors.

El resultat d'una consulta sobre un vector informa en primer lloc, de dades realtives a aspectes geomètrics (longitud, perímetre, àrea,...), topològics (node inicial i final, ...) i gràfics (color, ...). Addicionalment es mostra el contingut de la base de dades associada relativa a l'objecte gràfic seleccionat.

Anàlogament al cas de consulta per localització de ràsters, mitjançant el botó podreu triar la informació que desitgeu que es mostri en la realització d'una consulta, i podreu definir, prement el botó , el tractament d'un enllaç trencat a causa de la presència d'un valor NODATA.

La caixa de consulta de vectors estructurats també disposa de text enriquit, dels botons per ampliar o disminuir la caixa de consulta, permet realitzar enllaços amb pàgines web, altres arxius, etc, i permet copiar part o la totalitat de la informació consultada per tal de ser transferida a un full de càlcul, processador de text, etc.

Quan la base de dades conté més d'un registre per a l'objecte gràfic trobat, el grup de botons s'il·luminen, permetent la consulta de qualsevol dels registres relacionats amb aquell objecte gràfic. Per finalitzar la consulta, premeu el botó "Tancar".

Un cop trobat un objecte, el botó ens permet buscar sobre altres objectes gràfics, del mateix fitxer o d'altres fitxers oberts, que estiguin dintre de l'àmbit del quadradet de selecció del cursor. Per exemple, imagineu que tenim oberts dos fitxers, un de límits municipal i un de rius, i que un dels rius fa de frontera entre dos polígons veïns: quan punxem sobre aquest àmbit, el botó "Continuar buscant" ens permetrà obtenir informació, successivament, del riu, del primer dels polígons veïns i del segon dels polígons veïns. No hi ha límit en el nombre d'objectes que podem trobar. Si a més dels vectors també teniu ràsters carregats, i el cursor de consulta és del tipus , el botó continuar buscant efectuarà la cerca també sobre els ràsters.

En la consulta de vectors el procés de localització és més ràpid si seleccioneu un vèrtex que si seleccioneu sobre el segment entre dos vèrtexs, i encara més ràpida si el vèrtex és final d'arc. Per contra, en el cas de polígons estructurats, la cerca punxant a l'interior és la més lenta. En resum, la localització d'un objecte s'efectua, de més ràpid a més lent: vèrtexs finals, vèrtexs intermedis, segment entre dos vèrtexs, interior de polígon.

En els vectors estructurats topològicament només s'informa un cop per cada objecte quan s'usa el botó . Tanmateix, en els no estructurats topològicament pot ser que, en alguns casos, es torni a mostrar algun dels objectes mostrats anteriorment.

Les entitats de tipus punt i node queden marcades amb un cercle negre durant la consulta; en acabar la consulta el cercle esdevindrà blanc fins que es produeixi un redibuixat de la pantalla. Les entitats de tipus línia, arc o polígon es marquen amb l'invers del color actualment assignat; en acabar la consulta es restaura el color original. Si l'objecte queda darrere la caixa d'informació podeu apartar-la per veure'l ressaltat.

Abans de mostrar la informació completa sobre un vector consultat, però després de marcar-lo visualment, el MiraMon pot mostrar una petita caixa que permet "continuar buscant" o "cancel·lar"; això és útil quan tenim oberts molts i/o complexos fitxers vectorials. Aquesta característica pot ser activada utilitzant el paràmetre "PreInfoBox" del fitxer MiraMon.par, o a través de l'opció Caixa pre-info (vectors) del menú Informació.

La informació sobre longituds i àrees pot ser escalada mitjançant els paràmetres "ConversorLong" i "ConversorArea" del fitxer MiraMon.par. Les noves unitats s'indiquen amb els paràmetres "UnitLong" i "UnitArea". Les unitats per defecte són les del fitxer de metadades. Això permet, per exemple, expressar longituds i els perímetres en m i en km i àrees en m² i ha.

Obrir vector no estructurat

Permet obrir fitxers vectorials no estructurats topològicament (punts, línies i polígons). Aquests fitxers estan en format VEC ASCII (extensió *.vec), els quals han de tenir forçosament un fitxer de documentació (extensió *.dvc) associat, per exemple europa.vec i europa.dvc. El tipus d'atribut pot ser text (string), enter (integer o long integer) i real. Per a més informació respecte el format vectorial al MiraMon, consulteu Descripció dels formats vectorials que es poden usar amb el MiraMon.

Per tal d'obrir un vector no estructurat, en primer lloc haureu de seleccionar el fitxer corresponent (*.vec) del directori on el tingueu desat o arrossegar-lo sobre l'aplicació (Drag&drop). Per tal de visualitzar els vectors no estructurats haureu de definir uns o altres paràmetres de simbolització (colors, fonts, símbols, etc) en funció del tipus d'objecte (punt, línia o polígon) anàlogament al cas dels vectors estructurats. Per a més informació en relació a la simbolització, consulteu La simbolització al MiraMon.

Consulta per localització de vectors no estructurats:

Un cop s'hagi visualitzat el vector, es pot consultar simplement punxant amb el botó esquerre del ratolí. El resultat d'una consulta sobre un vector és anàleg al cas de Consulta de vectors estructurats, si bé, lògicament, la caixa d'informació és més simple donada la major senzillesa d'aquests fitxers. Quan es consulten vectors de tipus "line" o "arc" es dóna la longitud de l'element seleccionat, quan es consulten elements de tipus "polygon" es dóna el perímetre i l'àrea de l'element seleccionat. Cada valor calculat es mostra seguit de la corresponent unitat de referència extreta del fitxer DVC (per exemple "m" i "m²"); per tant, si teniu "unknown" en el camp "reference units" del fitxer DVC, obtindreu "unknown " i "unknown²" en aquesta informació.

Obrir capa en base de dades espacial

Permet obrir fitxers de punts emmagatzemats a una taula d'una base de dades a partir d'una consulta SQL o bé a partir del camp de coordenades X i Y del punt i el sistema de referència.

El submenú permet fer més clares les diverses opcions:

Obrir punts en taula o capa en base de dades espacial

Permet obrir directament capes de punts extretes de taules DBF o de taules contingudes en bases de dades com MS-Access o qualsevol gran gestor a través d'ODBC (SQL-Server, Oracle, XLS, etc); en els casos MDB i ODBC és possible definir la taula a través d'una consulta SQL. Les opcions són essencialment les mateixes que les que té l'aplicació BDPNT. Si s'indica quin és el camp que conté l'identificador d'entitat es permet mantenir la vinculació amb la taula original; en cas contrari s'efectua una importació completa de les dades de la taula. També es pot optar per realitzar un procés dinàmic (temporal) o indicar un nom de fitxer PNT de destí per tal de tenir la capa de punts en format PNT de forma permanent; en aquest darrer cas també és possible vincular el fitxer a la taula original o importar-ne totes les dades. A més el programa disposa d'una heurística intel·ligent per a intuir quins són plausiblement els camps que contenen les coordenades X i Y de cada punt i oferir-los a la persona usuària. En qualsevol d'aquestes opcions és possible desar un mapa així com generar un MMZ; els mapes contenen l'enllaç a la taula original així com els paràmetres adients (CampX, etc) en el cas d'haver optat per procés dinàmic (temporal), mentre que contenen els paràmetres habituals de capa vectorial en cas d'haver optat per una importació completa. Totes les opcions de desar de MMM i de compressió de MMZ per a distribuir a Internet funcionen també amb aquesta nova opció. La nova opció també admet arrossegar i deixar anar una taula sobre MiraMon per a obrir-la (drag & drop). Malgrat la comoditat d'aquesta opció d'obertura directa de punts ubicats en una taula, cal recordar que BDPNT a més permet estructurar topològicament la capa de punts importada, assignant durant el procés una tolerància específica triada per la persona usuària, molt útil quan se sospita que alguns dels punts poden estar duplicats a la base de dades.

Obrir capa d'ArcSDE

Permet obrir directament capes ArcSDE. ArcSDE és una interfície per accedir a bases de dades geogràfiques (geodatabases) elaborada per ESRI, que pot utilitzar un gestor de bases de dades com Oracle, per exemple. L'especificació de les capes ArcSDE es fa de la mateixa manera que per als vectors, però indicant el servidor i altres paràmetres d'accés. Per a més informació es pot consultar SDEMM: Conversió de geodatabases ArcSDE a fitxers topològics del MiraMon.

Obrir capa d'Oracle Spatial

Permet obrir taules de bases de dades d'Oracle Spatial. Oracle Spatial és un conjunt integrat de funcions i procediments que permet emmagatzemar, accedir i analitzar les dades espacials en una base de dades Oracle. Per a més informació es pot consultar SDOMM: Importació de capes en una base de dades Spatial Oracle al format del MiraMon.

Obrir recursos d'Internet

Navegar sobre servidors OGC (WMTS, WMS, etc)

WMS és l'acrònim Web Map Service, una especificació del Open Geospatial Consortium (OGC) destinada a l'estandardització de l'accés a cartografia a través de sistemes de navegació basats en protocols d'Internet (Map Browser Systems). Un client (típicament un navegador d'Internet) dotat de capacitats de navegació WMS (a través de JavaScript, per exemple) pot accedir a servidors de cartografia que segueixin l'especificació WMS o la WMTS, amb independència del proveïdor de la cartografia i del fabricant de la tecnologia. Actualment existeixen tant sistemes de navegació com servidors basats en els estàndards WMS i WMTS, els quals són a l'abast des de diversos llocs d'Internet, com per exemple:

Un dels aspectes més atractius d'aquestes especificacions és que ofereix la capa d'informació geogràfica com un continu, sense divisions en fulls. Per tant, el MiraMon pot navegar sobre qualsevol capa WMS/WMTS sense que us hàgiu de preocupar d'obrir o tancar fulls, o de mosaicar diversos fulls per a obtenir un cert àmbit. Per contra, però, les consultes d'aquest tipus de recursos estan limitades: no és possible fer consultes per atributs i les consultes per localització no sempre estan activades (quan això passa és perquè el proveïdor del servei no ofereix aquesta funcionalitat).

Accés directe a dades en servidors locals o accés a servidors externs

Els usuaris del MiraMon ubicats en ordinadors personals individuals o en xarxes d'àrea local (LAN) que tingueu accés a directoris (carpetes) on hi hagi un catàleg de dades en format MiraMon-WMS podeu accedir a aquestes dades de forma directa, sense passar pel protocol http si no ho desitgeu. En altres paraules, donat un directori amb un catàleg de dades cartogràfiques en format MiraMon-WMS/WMTS (típicament en un servidor i destinat a oferir-lo, a través del protocol WMS/WMTS, a clients http que hi accedeixin des d'Internet o des de la intranet corresponent), aquest pot ser vist pels clients de la xarxa d'àrea local de forma directa des de les sessions del MiraMon. Els principals avantatges d'accedir directament les dades WMS/WMTS sobre servidors locals són:

• Millor velocitat que quan s'accedeix al mateix servidor via http (degut al fet de no haver de canviar de protocol de comunicacions, de no haver d'inicialitzar un segon sistema de preparació de vistes, etc).
• Disminució de feina en el sistema servidor, que només actua de servidor de dades de disc, però pràcticament no realitza processament de preparació de les dades, ja que aquest tasca és realitzada als clients a partir de les dades brutes llegides del servidor. Això resulta ideal en entorns amb molts usuaris.
• Possibilitat de navegar sobre dades totalment locals, ubicades en un CD, un DVD, o un disc dur de la pròpia màquina, el que dóna gran flexibilitat per a distribució de dades (noteu que ni l'ordinador client ni el servidor no cal que tinguin instal·lat cap servidor ni client Internet). Com a exemples diguem que el detallat Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (32000 km2) de 1993 (CREAF), de 10 m de resolució i 500 m2 de polígon mínim, ocupa només 35 Mbyte, i que la sèrie d'ortofoto 1:25000 color 1993 de Catalunya (ICC), de 2 m de resolució, ocupa només 4.6 Gbyte (1 sol DVD).

Cal notar que la velocitat de la xarxa (o del bus local en el cas d'un disc al propi equip) no implica diferències gaire grans en una o altra estratègia (accés directe sobre servidor local o accés sobre el mateix servidor via http) donat que igualment cal transferir les dades del mapa.

Trieu si la capa es troba al servidor local o bé a un servidor extern (opció que requerirà de connexió a Internet). Podreu afegir capes d'altres servidors al navegador a partir de la URL del servidor o d'una col·lecció de servidors predefinida. Se sol·liciten les capacitats del servei especificat, es llegeixen i es mostra una finestra on podreu escollir les capes a afegir. Si es tracta d'un servidor extern, heu de tenir present que la majoria de servidors de mapes donen documents de capacitats poc fiables o incomplets que precisen edició manual posterior. Per tal de gaudir de les millores en els geoserveis és convenient executar periòdicament la comanda "Actualitzar capacitats del servidor". No obstant, el MiraMon manté una llista actualitzada i corregida de capes WMS/WMTS de servidors externs que evita la majora d'aquests problemes. Per tal d'actualitzar-la, premeu "Actualitzar col·lecció de servidors". Aquesta col·lecció pot ser ampliada, prement el botó "Afegir". Per tal d'inseri un servidor extern, haureu d'introduir la direcció URL, la versió, el nom del fitxer i el títol (descriptor), o bé, si es tracta d'un fitxer XML, el path i el títol. Mitjançant el botó "Eliminar" podreu treure el servidor de la col·lecció de servidors. Per tal d'obrir una capa d'un servidor extern, trieu de quin servidor s'obrirà la capa WMS/WMTS. El MiraMon obre una nova caixa de diàleg, des d'on tindreu accés a les capes d'aquell servidor. Trieu la capa del menú desplegable, el format (si és que n'hi ha més d'un de disponible), l'estil, l'escala mínima i màxima de visualització, així com altres aspectes com semitransparència, opacitat a les zones NODATA, etc.

Important: Donat que molts servidors WMS/WMTS limiten les escales en les quals es poden veure les capes, pot ser que en pantalla o en imprimir no veieu les capes. Si realment teniu aquest problema, poseu-vos en contacte amb l'administrador del servidor de capes WMS/WMTS corresponent per tal que relaxi les escales entre les quals es pot sol·licitar les dades. Si només voleu que es mostrin les capes del servidor en un sistema de referència, per exemple "UTM-31N-UB/ICC", activeu la casella corresponent.

Els usuaris de dades WMS/WMTS a la Internet saben que un dels defectes més freqüents és la manca de qualitat quan s'intenta imprimir ocupant uns superfície relativament gran de paper (tot un A4, un A3, etc ). Això és degut al fet que l'especificació WMS/WMTS està essencialment pensada per a satisfer les necessitats d'informació a la pantalla per part de navegadors d'Internet. En la implementació del MiraMon s'obté una impressió de màxima qualitat perquè es requereix la resolució necessària al servidor WMS/WMTS (sigui un servidor MiraMon o d'un altre proveïdor) per tal de treure tot el partit a les dades originals donada la resolució del dispositiu d'impressió.

Les capes WMS/WMTS s'afegeixen als MMM creats. Donada l'especial natura d'aquestes capes (habitualment enorme volum, accés des de direccions URL, etc), en convertir un MMM en un MMZ són referides de forma indirecta, però no incorporades al fitxer MMZ. Si sou administradors d'un Servidor de Mapes MiraMon heu de saber que el procés de creació i preparació de capes WMS/WMTS es duu a terme amb l'aplicació CreaMMS, que prepara les capes en una estructura molt optimitzada per tal d'aconseguir un accés ràpid en qualsevol àmbit geogràfic i escala de treball. També cal que sigueu conscients que els fitxers que conformen la capa, el seu model de relacions i les seves característiques s'expliciten en fitxers en format REL5 i que el sistema de fitxers es pot organitzar com desitgi l'administrador de les capes WMS/WMTS, tot i que es recomana seguir algun sistema com el de l'arbre ambiental de la Generalitat de Catalunya (SIWeb).

No obstant, la lectura i visualització de capes WMTS escrites directament en format REL5 també ha estat implementada (prèviament les capes WMTS només era possible obrir-les a través de geoserveis d'Internet o d'una intranet, però no des de fitxers descrits en una estructura REL5). Això facilita tenir grans bases (per exemple d'ortofotos) accessibles directament a la xarxa o al disc local com a fitxers, sense haver de passar pels protocols d'Internet, la qual cosa fa molt més ràpid el seu accés.

Obrir altres mapes i capes d'Internet

Aquesta opció permet obrir capes no WMS/WMTS disponibles a Internet, com fitxers ECW accessibles via protocol ecwp:// i geodatabases ArcSDE. Pel que fa al llistat dels centenars de mapes del MiraMon que es distribueixen per Internet (MMZ) els podeu trobar en una de les icones de les col·leccions preferides.

Tancar

La nova finestra de tancar, també accessible amb la combinació de tecles Ctrl + botó , permet gestionar el tancament de qualsevol capa oberta. 

Desar mapa

Desa com a mapa el conjunt de capes ràster, vector i geoserveis WMS/WMTS, etc, que actualment teniu carregades. Aquesta és una operació totalment independent del fet que algunes capes puguin procedir d'altres mapes ja carregats: Un Mapa MiraMon (MMM) no emmagatzema altres mapes, sinó les referències a les capes bàsiques (ràster, vector, WMS/WMTS) que contenia el mapa MiraMon i les característiques de visualització d'aquestes. Per exemple, podeu obrir dos mapes (Mapa A i Mapa B) i a més tres fitxers vectorials (a, b i c). Imagineu que tanqueu un dels fitxers vectorials del Mapa A perquè us dóna massa informació i a continuació deseu el mapa resultant (Mapa C). Aquest mapa contindrà tots els fitxers del Mapa A (excepte el fitxer vectorial que heu tancat), tots els fitxers del Mapa B i els tres fitxers vectorials (a, b i c).

Noteu que els paràmetres especificats en els Mapes MiraMon tenen prioritat sobre els especificats en el fitxer REL d'una capa concreta. És a dir, tot i que cada capa té unes condicions de visualització per defecte, que s'apliquen quan la capa s'obre directament (per exemple a través de "Fitxer | Obrir vector estructurat"), sota una certa combinació de fitxers desada en un mapa, aquella capa pot tenir unes altres condicions de visualització si es desitja. Per exemple, teniu carregat un fitxer d'arcs -hipsometria.arc- amb el color dels arcs indexat per paleta tal i com indica el seu fitxer rel -hipsometriaA.rel-. Si modifiqueu el color dels arcs i li assigneu un color constant ("Visualització | Canviar color de paleta / taula de simbolització, etc") perquè en la composició que esteu fent preferiu un color constant per a tots els arcs, el proper cop que obriu el mapa desat, el fitxer hipsometria.arc serà mostrat amb un color constant.

Un dels aspectes més interessants dels Mapes MiraMon és que poden contenir informació relativa a les anotacions que hàgiu inserit així com també a les opcions d' impressió que hàgiu triat (escala, zona del mapa a imprimir, de referència, caixetins amb informació complementària o logotips, etc). Per a més informació, consulteu Descripció del format Mapa MiraMon (MMM) i plantilles.

No dubteu a desar Mapes MiraMon sempre que us sembli que seran d'utilitat en una fase posterior del vostre treball. Entre les utilitats dels fitxers MMM, recordeu els següents casos:

• Produir múltiples sèries cartogràfiques a partir d'un únic conjunt de capes bàsiques. Per exemple, a partir d'un conjunt de capes temàtiques (carreteres, rius, etc) de cada full cartogràfic de la vostra àrea d'estudi podeu tenir un mapa amb totes les carreteres, un mapa amb tots els rius,... i podeu tenir un mapa amb totes les capes d'un full cartogràfic concret, un mapa amb totes les capes d'un altre full,... així com conjunts no estàndard d'informació extreta de capes bàsiques. Per a més informació respecte l'ús de les sèries cartogràfiques, consulteu Les sèries cartogràfiques del MiraMon.
• Emmagatzemar composicions RGB de 8 o de 24 bits (ideal per a ortofotos en color, falsos colors a partir d'imatges de satèl·lit, etc).
• Desar la darrera vista del dia. Demà obrireu el mapa i sereu al punt on us vau quedar.

La forma normal de construir Mapes MiraMon és carregant fitxers de tipus ràster, vector, WMS/WMTS o mapa i desant el conjunt com a un nou mapa. En alguns casos, però, pot ser desitjable fer una edició manual dels fitxers MMM, per la qual cosa els formats dels mapes es descriuen a Descripció del format Mapa MiraMon (MMM) i plantilles. Alguns exemples en què pot ser útil l'edició dels propis fitxers MMM són:

• Si voleu fer una edició manual d'algun aspecte de visualització.
• Si heu de fer un considerable volum de mapes sobre una sèrie de fulls cartogràfics, la qual cosa implica una feina força repetitiva sobre un esquema de noms/numeració molt similar. En aquest cas serà útil escriure un petit programa o macro que creï els mapes.

Abans de procedir a desar un Mapa, el MiraMon us mostra quins tipus d'informació contenen els fitxers que teniu carregats per tal que indiqueu la informació que voleu desar (per exemple, el títol amb què voleu desar el mapa, els marcs de referència i font per a la llegenda en la impressió, coordenades del camp del mapa a imprimir, xarxa de referència, anotacions, etc).

MiraMon per defecte desa el mapa escrivint les adreces (o paths) dels fitxers relatives al fitxer que les conté. No obstant, també ofereix la possibilitat de desar el mapa escrivint els paths absoluts el quals poden ser:

• referits a una unitat física (local a l'ordinador o en xarxa) com ara "C:\Mapes\Usos.mmm"
• referits a una adreça UNC com ara "\\SERVIDOR_CREAF\Mapes\Usos.mmm"
• referits a una adreça Internet com ara "https://www.miramon.cat"

Per a més informació consulteu Adreces absolutes i relatives.

Una altra opció que permet el MiraMon en desar un mapa és mantenir les sèries cartogràfiques. Per defecte, aquestes segueixen el mateix criteri que les capes individuals: les especificacions del Mapa MiraMon (MMM) prevalen sobre allò indicat al REL de la sèrie. Quan desem un mapa, MiraMon escriu les condicions de visualització de cada capa en aquell moment i es perd qualsevol vinculació amb els REL individuals o de sèries llevat que s'activi l'opció "Mantenir sèries cartogràfiques". En aquest cas, preval allò indicat al REL de la sèrie. Si heu modificat la simbolització de la capa i voleu desar els canvis de simbolització per a tota la sèrie cartogràfica, caldrà que activeu la casella "Desar simbolització de sèries cartogràfiques". Per a més informació, consulteu Les sèries cartogràfiques del MiraMon.

A més, el MiraMon permet triar l'opció de "Desar com a plantilla d'impressió". Això és útil quan voleu desar una plantilla d'usuari en la qual heu especificat uns elements tal com marc de referència i font per a la llegenda, marc de referència per a la impressió del mapa, caixetins d'impressió (títol, escala gràfica, escala numèrica, fletxa de nord, logotips) etc, que voleu que apareguin en noves composicions. Les posicions i les dimensions dels elements d'una plantilla es desen en coordenades paper (mm) per tal que siguin independents de les modificacions del mapa (per exemple en un canvi d'escala, de mida de paper, etc). Quan les coordenades s'expressen en mm de paper, les mides de les lletres s'expressen internament en punts tipogràfics convencionals (tal i com típicament els ofereix la caixa de diàleg del Windows per a seleccionar la font). Podeu desar les plantilles en el subdirectori "Plantill" del directori del MiraMon. Per a més informació de la descripció del format de les plantilles de Mapa MiraMon, consulteu l'apartat Plantilles del MiraMon de Descripció del format Mapa MiraMon (MMM) i plantilles.

Desar ràster/WMS o WMTS com a ràster

Escriu al disc el mapa ràster o la vista WMS/WMTS que actualment estem visualitzant. Desar un ràster/WMS en un altre format és una opció adequada per a:

Les possibilitats d'exportació depenen del format origen, tal i com es recull a la següent taula.

* La resolució espacial obtinguda és escollida per l'usuari. En la resta de casos és la màxima resolució disponible, no la resolució pantalla.

Com es pot veure a la taula i a les següents figures, en alguns casos es pot desar tot el ràster o només una vista. La tria de format es decideix en una caixa com la mostrada a continuació o en el desplegable de la caixa de navegació de fitxers del Windows.

Si la combinació mostrada a la taula no és exactament la que necessiteu, podeu obtenir-la posteriorment utilitzant, per exemple, exportar-los com un fitxer de tipus BMP, "Fitxer | Importar | JPEG - >IMG/ BMP" (que té un mode de transformació de BMP a JPEG), etc. Noteu que alguns d'aquests formats no són adequats com a "informació completa" ja que no permeten utilitzar tipus de dades integer, long o real. Per tant, aconsellem usar aquesta opció quan ens interessi exportar el mapa en forma d'una il·lustració (BMP, etc), d'aspecte correcte, però en la qual podem haver perdut atributs cartogràfics i alfanumèrics importants. Aquesta és una de les vies per a exportar cap a sofisticats programes de dibuix, on podreu refinar aspectes d'edició i impressió finals. En cas de la navegació WMS/WMTS, es pot escollir guardar la vista com un ràster o bé com un retall WMS mantenint l'estructura piramidal creant l'arbre de directoris corresponent i utilitzant la mateixa filosofia del REL5:

En l'opció de desar com un ràster, els formats acceptats de sortida són JPEG i BMP i en ambdós casos es permet escollir el costat de píxel de sortida:

Desar paleta o taula de simbolització

Escriu al disc qualsevol de les taules de simbolització (paletes de color, trames, etc) que actualment estem utilitzant (per a ràster o per a vector). Es recomana desar les taules de simbolització en format DBF (256 nivells per component RGB) si bé també es permeten altres formats com PAL (64 nivells per component RGB), P25 (256 nivells) i P65 (65536 nivells, poc útil en entorn Windows). "Desar paleta" és útil en els següents casos:

• Si hem editat la paleta de colors, trames, etc interactivament i volem desar el resultat.
• Si estem visualitzant un fitxer de 24 bits reduït a 8 bits amb una paleta obtinguda per anàlisi dels colors del fitxer, ja que en la propera lectura no caldrà repetir l'anàlisi de color, sinó simplement carregar la paleta que ara desem.
• Si estem exportant a IMG un fitxer BMP que conté paleta.
• Si volem traduir una paleta entre diferents formats (per exemple adaptar paletes de 256 nivells a paletes de 64 nivells per a usar en antics entorns VGA/DOS).

Publicar un mapa a Internet/Intranet

Permet crear mapes comprimits del MiraMon (MMZ o MMZX) per a intercanvi entre usuaris o bé per a publicació a Internet.

Executa el mòdul de suport a MiraMon MMZ (Mapes comprimits del MiraMon). El programa pot comprimir/descomprimir tots els fitxers d'un directori o tots els fitxers vinculats a un mapa. També és l'eina adient per a generar mapes certificats. La certificació és molt convenient per a generar mapes que puguin ser distribuïts per Internet; però només està disponible per a aquells usuaris que disposin d'una llicència corporativa MiraMon Internet Map Publisher. Per a més informació, consulteu el mòdul de suport a MiraMon MMZ.

Si voleu publicar i/o exportar les dades obertes de tipus vectorial o qualsevol fitxer de tipus vector o mapa que contingui vectors, el MiraMon incorpora un publicador de dades obertes en la sessió del MiraMon (o d'altres que l'usuari esculli) a diversos formats. Aquesta eina, denominada PUBLICMM, permet, a partir d'un vector o d'un mapa, generar un MMZ o MMZX (certificat o no) amb les dades d'origen que s'hagin indicat i/o un o diversos fitxers SHP amb la simbolització en un o diversos fitxers que segueixen l'estàndard SLD de l'OGC v.1.0 i un o diversos fitxers XML amb les metadades en format ISO19139.

El publicador pot ser obert a partir d'un botó de la barra de botons del MiraMon o bé a partir de línia de comanda. Mitjançant el miramon.par, l'usuari pot configurar si vol que en les seves sessions del MiraMon aparegui la barra de botons estàndard o una d'especial que inclou un botó addicional que permet cridar la finestra del "PublicMM".

A la secció "MiraMon", existeix la clau "BarraBotonsEspecial", aquesta clau pot valdre 0 o 1. Si s'indica 1 vol dir que es vol usar la barra de botons especial que inclou el botó addicional que permet la publicació/exportació de mapes vectorials del MiraMon. Si s'indica 0 vol dir que no es vol la barra especial i que per tant s'usarà la barra estàndard; aquest és el valor per defecte.

[MiraMon]
BarraBotonsEspecial=1

En prémer el nou botó s'obre una finestra que permet seleccionar una de les capes obertes (vectorial o Mapa) o bé un fitxer i indicar si es vol generar un MMZ, SHP, etc. La finestra té una zona on es mostren els missatges a mesura que es van generant els fitxers, de manera que si hi ha mancances a les metadades, queden escrites i així l'usuari les pot copiar i corregir.

Aquesta nova opció també es pot invocar en línia de comanda amb aquests nous paràmetres:

/PUBLICMM (que indica que es vol publicar algunes de les capes a obrir),
/MMZ= (que indica el nom de l'MMZ o MMZX a generar),
/SHP= (que indica el nom de l'SHP a generar),
/XML19139 (que indica que es vol generar les metadades en XML) i
/SLD (que indica que es vol generar les simbolització en SLD).

Cal tenir en compte, però, que exportar a formats no MiraMon pot implicar la pèrdua de característiques que poden ser importants, entre les quals:

etc.

De moment les opcions "Crear un mapa HTML", "Administrar un client o servidor OGC (WMS, WMTS, etc)", "Crear un nivell de zoom WMS/WMTS" i "Crear un KML o KMZ (Google Earth)" estan deshabilitades a l'espera de futures versions.

---

Importar

Les opcions del menú d'importació executen alguns Mòduls de Suport del MiraMon (MSA) que permeten importar diferents formats ràster, vectorials i tabulars.

Importació als formats ràster del MiraMon (IMG, JPG, etc):

TXT (ASCII)	E00 (Export ArcGIS/ArcInfo)	BMP	JPEG	JPEG2000	MrSID	ECW
RST (Idrisi-32)	HDF	IMG (Idrisi)	LAN/GIS (Erdas 7.4)	CEOS (Landsat,...)	NDF (Landsat,...)	JPEG2000 (Sentinel)
SPOT (TIFF+dimap)	TIFF, GeoTIFF	GRD (Surfer)	PGM/PPM	CTL (GrADS)	RF (Zebra)	RAW

En el cas del BMP, tots els fitxers es poden llegir directament al MiraMon a través de "Fitxer | Obrir ràster" indicant extensió BMP. Si posteriorment es vol convertir el fitxer a IMG cal desar-lo a través de "Fitxer | Desar ràster/WMS o WMTS com a ràster" triant l'opció "Tot el ràster".

En el cas IMG (Idrisi), tots els fitxers que siguin binaris i no comprimits es poden llegir directament al MiraMon a través de "Fitxer | Obrir ràster". Si el fitxer és ASCII o comprimit ("packed") cal convertir-lo a binari no comprimit amb la utilitat "CONVERT" d'Idrisi (per als ASCII també es pot utilizar, des del MiraMon, "Fitxer | Importar | TXT (ASCII) -> IMG").

Importació als formats vectorials i tabulars del MiraMon (VEC, PNT, ARC/NOD, etc):

DBF, Access, etc	DXF	DGN	SHP (Shapefile ArcView)	E00 (Export ArcGIS/ArcInfo)	ArcSDE	Oracle SDO (DSN)	LAS (Lidar)
CDF (NetCDF)	GML (Geography Markup Language)	VEC (Idrisi)	GPS	GPX (GPS eXchange Format)	KML i KMZ (Google Earth)	GeoJSON	CSV

Tots els fitxers Idrisi VEC (ASCII) es poden llegir directament al MiraMon a través del menú "Fitxer | Obrir vector no estructurat".

Si el fitxer VEC és binari, cal convetir-lo a ASCII amb la utilitat "CONVERT V" d'Idrisi.

En el cas dels fitxers VEC (Idrisi), per a convertir-los a fitxers estructurats del MiraMon (PNT, ARC/NOD, POL) cal utilitzar les eines d'estructuració topològica d'"Edició | Estructuració topològica".

---

Exportar

Les opcions del menú d'exportació executen alguns Mòduls de Suport a MiraMon (MSA) que permeten exportar dels formats del MiraMon a d'altres formats.

Exportació del format Mapa del MiraMon:

Per a realitzar l'exportació de mapes del MiraMon (MMM) a Metafitxers Millorats (EMF) o metafitxers (WMF) cal seleccionar "Fitxer | Imprimir" i, després de configurar els paràmetres adequats (camp del mapa, escala, etc) cal prémer el botó .

Exportació dels formats ràster del MiraMon a:

TXT (ASCII)	BMP	JPEG	JPEG2000	RST (Idrisi-32)
IMG (Idrisi)	LAN/GIS (Erdas 7.4)	TIFF, GeoTIFF	GRD (Surfer)	Raw

Per a desar un fitxer IMG o una composició RGB com a un bitmap del Windows, cal obrir-lo amb el MiraMon a través de "Fitxer | Obrir ràster" o "Fitxer | Obrir RGB->24 bits" i executar "Fitxer | Desar com a BMP".

Tots els fitxers MiraMon IMG no comprimits i no bit ni long són directament compatibles amb Idrisi. Per a convertir a Idrisi fitxers bit, long o comprimits cal executar "Eines | Manteniment de fitxers | Conversió i compressió/descompressió de ràsters".

Exportació dels formats vectorials i tabulars del MiraMon a:

DBF	DXF	SHP (Shapefile ArcView)	E00	VEC (Idrisi)	GML (Geography Markup Language)
GPX (GPS eXchange Format)	KML, KMZ (Google Earth)	GeoJSON	DAT (Surfer)	CSV

En el cas de vectors no estructurats del MiraMon (VEC), tots els fitxers són directament compatibles amb els fitxers Idrisi (VEC) i, per tant, no és necessària l'exportació, excepte els d'atributs de tipus string i integer amb atributs fora del rang [-32768,32767]; en aquests darrers casos, cal reclassificar els atributs a un dels tipus suportats per Idrisi (short integer o real).

En el cas de l'exportació de vectors estructurats del MiraMon (PNT, ARC/NOD, POL) a fitxers Idrisi (VEC) cal obrir el fitxer estructurat ("Fitxer | Obrir vector estructurat"), seleccionar totes les entitats ("Informació | Consulta per atributs", ID_GRAFIC >=0) i desar la selecció com a fitxer VEC. Per a convertir PNT->VEC i ARC->VEC també es pot utilitzar les opcions "Punts" i "Arcs/Nodes" del menú "Edició | Estructuració topològica".

---

Imprimir

Imprimeix el mapa (ràster, vectorial, geoserveis) que actualment esteu visualitzant. El full imprès pot incorporar elements externs en forma de caixetins, com ara una escala gràfica, llegenda, logotips, requadres explicatius del procés de realització i edició del mapa, etc.

El disseny d'impressió és un procés complex donat que intervenen molts paràmetres, alguns dels quals treballen de forma complementària o interrelacionada. En cartografia és imprescindible un control precís de cadascun d'aquests paràmetres quan es tracta d'imprimir mapes.

Per tal de crear una composició que haurà de ser impresa, el MiraMon ofereix diverses possibilitats dins la caixa de diàleg Paràmetres d'impressió del Full:

• Assistent d'impressió: el MiraMon incorpora un assistent d'impressió molt visual que pretén ajudar a triar adequadament cada paràmetre, proporcionant un control precís de la sortida impresa (escala, mètrica). Aquesta és la via recomanada si és el primer cop que imprimiu el mapa donat que un cop obteniu una composició, podreu modificar els paràmetres d'impressió que considereu oportuns mitjançant l'edició interactiva dels elements de la composició.
• Botons principals: els botons principals permeten controlar tots els paràmetres que regeixen la composició del mapa. No obstant, per tal d'utilitzar satisfactòriament aquesta via d'impressió és imprescindible que tingueu un coneixement profund del funcionament de cada paràmetre. Així doncs, dins d'aquest bloc s'explica els conceptes i paràmetres relacionats amb la impressió del mapa, per tal que pugueu conèixer el seu funcionament. No obstant això, aquesta no és la via recomanada si és la primera vegada que imprimiu el mapa.
• Edició interactiva dels elements de la composició: un cop heu obtingut una composició d'impressió (mitjançant els botons principals o bé amb l'assistent d'impressió) el MiraMon ofereix la possibilitat de modificar diversos aspectes de cada element de la composició (centrar, alinear, redimensionar, etc).

Assistent d'impressió:

El MiraMon ofereix la possibilitat de realitzar una composició per a imprimir mitjançant l'Assistent per a impressió el qual és l'opció recomanada quan es comença un disseny d'impressió, seguida de l'Edició interactiva dels elements de la composició i, si cal, de l'edició per teclat a través dels Botons principals. L'assistent d'impressió s'estructura en 4 passes que es descriuen a continuació:

1. Impressora i paper:

Defineix la impressora actual i les dimensions del paper en mm i la seva orientació. Els paràmetres d'impressió utilitzats pel MiraMon el primer cop que accediu a aquest menú (el model d'impressora, l'orientació del paper, el nombre de còpies, etc) són els de la impressora per defecte de Windows (configurada a través del Tauler de Control). El botó "Canviar impressora o paper" permet canviar aquests paràmetres dintre de la sessió actual del MiraMon. El botó "+i..." facilita informació de la impressora seleccionada (mida i orientació del paper, superfície imprimible, resolució, dimensions del paper, etc).


2. Camp del mapa:

Defineix exactament les coordenades del mapa que delimiten l'àrea a imprimir, expressades en les unitats mapa del sistema de referència que estigueu utilitzant (m, km, etc). No heu de confondre el camp del mapa amb el marc de referència, ja que aquest segon només limita l'àrea on podem imprimir (és a dir, origen i dimensions del rectangle en què s'emmarcarà el mapa imprès o camp del mapa). Per a més informació respecte la diferència entre camp del mapa i marc de referència, consulteu Marc de referència. En la majoria de casos, però, val més no usar el marc de referència. El MiraMon permet definir el camp del mapa de diverses maneres:

• Per envolupant: El camp del mapa queda definit per les coordenades extremes que definiu (X mín, X màx, Y mín, Y màx) .
  Aquestes coordenades les podeu definir manualment, o bé mitjançant el botó "Tot" (si voleu definir com a envolupant tot l'àmbit del mapa) o el botó "Vista actual" (si voleu definir com a envolupant només la part del mapa visualitzada en aquest moment en pantalla). El MiraMon modifica l'escala per tal de donar cabuda a un o altre àmbit. Per defecte, l'envolupant definit pel MiraMon correspon a tot l'àmbit de l'arxiu que teniu carregat.
• Per coordenada central i escala: El camp del mapa queda definit per una coordenada central (X centre, Y centre) i l'escala que definiu.
  Anàlogament al cas anterior, la coordenada central es pot definir manualment, per a tot l'àmbit del mapa o bé per a la vista actual. Si no la definiu manualment, el MiraMon calcula la coordenada central, tant per a X com per a Y, a partir de:

  Mín + (Màx - Mín)/2

  Per defecte, la coordenada central definida pel MiraMon correspon a tot l'àmbit de l'arxiu que teniu carregat. L'escala també la podeu definir manualment, i a diferència de la coordenada central, un cop l'heu definida, es manté invariable tant si preneu el botó "Tot" com si preneu el botó "Vista actual", donat que s'entén que l'usuari pretén forçar una escala de treball concreta en mostrar un punt d'interès (punt central). Per defecte, l'escala definida pel MiraMon és 1:50000.

• Mantenir el que hi havia: Correspon al camp del mapa definit en execucions prèvies de l'assistent d'impressió o en el mapa llegit, etc.

3. Disposició del mapa:

   Permet utilitzar una plantilla predefinida pel MiraMon, predefinida per l'usuari o bé utilitzada en l'assistent d'impressió prèviament.
   Una plantilla és un document en format .MMM que conté informació a utilitzar en la definició de la impressió tal com:

   • Marc de referència i font per a la llegenda
   • Marc de referència per a la impressió del mapa
   • Caixetins d'impressió: títol, escala gràfica, escala numèrica, fletxa de nord, logotips,...
   • Xarxa de referència

   Per defecte el MiraMon adapta la plantilla a la mida del paper definida. No obstant això, si no voleu aquesta adaptació (i així, per exemple, mantenir les mides dels logotips) podeu desactivar la casella "Adaptar la plantilla a la mida del paper triat".
   Per a generar noves plantilles, simplement deseu un mapa, típicament en el subdirectori "Plantill" del directori del MiraMon. Per a més informació, consulteu Desar mapa com a plantilla d'impressió.

   
4. Elements a incloure:

   Permet incloure els elements que voleu imprimir, tals com: títol del mapa, mapa de situació, llegenda, escala (numèrica i/o gràfica), fletxa de nord, logo ... Si en el pas anterior de l'assistent heu triat una plantilla d'usuari, per defecte s'activaran només aquells elements definits en la plantilla. No obstant, manualment es poden activar la resta d'opcions. Si no heu definit cap plantilla d'usuari, per defecte s'activen tots els elements a excepció de "Data d'impressió" donat que és redundant amb "Data i hora d'impressió" que sí que s'activa.

   La major part dels elements a incloure no poden ser modificats en l'assistent d'impressió, a excepció de l'escala gràfica, el logo i el text explicatiu.

   • Escala gràfica: el MiraMon us ofereix diverses opcions d'escala gràfica. Per a més informació, consulteu Escala gràfica .
   • Logo: Mitjançant el navegador podeu cercar un metafitxer del Windows per a ser utilitzat com a símbol constant. El MiraMon pot incorporar fitxers del tipus Windows Metafile (WMF) i Enhanced Windows Metafile (EMF), els quals solen ser impresos amb l'opció "Mantenir proporcions del metafitxer" activada.
     Diverses aplicacions de disseny gràfic, com ara CorelDraw o el propi MiraMon, poden generar (exportar) aquests tipus de fitxers. Per a més informació en relació a la creació de metafitxers amb el MiraMon, consulteu emf/wmf/bmp/jpg. Per a més informació en relació a la introducció de metafitxers, consulteu Metafitxers.
   • Text explicatiu: Mitjançant aquesta opció podeu introduir el text descriptor que desitgeu, el qual el podeu centrar o bé alinear a la dreta o l'esquerra del caixetí.
   

Cal tenir present que l'execució successiva de l'assistent no duplica els caixetins de la plantilla sobre els que ja teníeu: si els noms ja existien, s'eliminen els antics perquè s'entén que es desitgen els de la plantilla de l'assistent. Tanmateix, es pot seleccionar el botó "Mantenir el que hi havia" en el pas 3 de l'assistent per tal que no llegeixi cap plantilla.

Amb aquestes quatre passes es finalitza l'assistent per a impressió, obtenint-se una previsualització del mapa com la que es mostra a continuació:

Malgrat que és possible executar reiteradament l'assistent d'impressió, només es recomana fer-ho el primer cop que iniciem el disseny, per continuar amb l'edició interactiva dels elements de la composició (vegeu a continuació) o amb l'edició per teclat a través dels Botons principals per tal d'acabar d'ajustar els elements de la composició. Al final del bloc següent es mostra el resultat de la composició un cop realitzada l'edició interactiva dels seus elements.

Botons principals per a la impressió d'un mapa:

La caixa de diàleg Paràmetres d'impressió del Full disposa de les eines que permeten una correcta impressió dels elements triats (mapa, caixetins, llegenda, etc) sense necessitat d'executar l'assistent d'impressió. No obstant això, si és el primer cop que imprimiu un mapa, us serà molt útil utilitzar l'Assistent d'impressió. A continuació descriurem les funcionalitats accessibles des de cada botó d'aquesta caixa de diàleg per tal de poder entendre el seu funcionament:

: Si premeu el botó "Mapa..." (o si feu doble clic sobre el camp del mapa de la vista prèvia d'impressió o si feu clic amb el botó dret i seleccioneu "Propietats") apareixerà la caixa de diàleg Paràmetres d'impressió del Mapa. Noteu que tota la caixa de diàleg fa referència al mapa en si, és a dir, a la part cartografiada, i no a altres elements (caixetins, llegendes, etc) que formin part del full cartogràfic. Els paràmetres d'impressió del mapa són:

-Marc de referència: Permet indicar l'origen i les dimensions del rectangle en què s'emmarcarà el mapa imprès (amplada i alçada màximes desitjades i la seva situació). Aquests paràmetres s'expressen en unitats paper.

No heu de confondre el marc de referència amb el camp del mapa ja que el primer només limita l'àrea on podem imprimir dins els límits del paper triat (és a dir, origen i dimensions del rectangle en què s'emmarcarà el mapa imprès o camp del mapa). El camp del mapa, en canvi, indica l'àrea del mapa que voleu imprimir.

El botó "Paper" serveix per indicar que voleu convertir tot el paper en el marc de referència (és a dir, que el vostre camp del mapa pugui ocupar potencialment tot el full). És important adonar-se que el marc de referència no necessàriament estarà tot ell ocupat per àrea cartografiada. El marc de referència només limita l'àrea on podem imprimir àrea cartografiada, però si indiquem unes coordenades mapa i una escala d'impressió que no requereixen tot l'àmbit de paper especificat, el MiraMon automàticament centrarà el camp del mapa dintre el marc de referència. Això és particularment útil quan s'imprimeixen sèries cartogràfiques en les quals el camp del mapa de cada full no sempre ocupa exactament la mateixa superfície (per exemple, quan el tall del mapa és per coordenades geodèsiques, les zones més properes als Pols ocupen menys àrea): en aquests casos el marc de referència pot ser sempre el mateix dintre el full cartogràfic imprès, i el programa centrarà convenientment el camp del mapa per a cada full. Això facilita el disseny de sèries cartogràfiques. Una altra aplicació d'aquesta propietat de definir un marc de referència dintre el qual se centra el camp del mapa és en la generació d'informes sobre formularis estàndard: sempre utilitzarem el mateix marc de referència i, a l'interior, se situaran els mapes generats, els quals quedaran centrats encara que no tinguin sempre les mateixes mides i/o proporcions.

El botó "Camp del mapa" serveix per a fer coincidir el marc de referència exactament amb el camp del mapa. Aquest cas és útil quan ja heu fixat les coordenades del mapa i l'escala del camp del mapa i el voleu resituar dintre del full de paper. Donat que quan seleccioneu aquesta opció el camp del mapa i el marc de referència coincideixen, no hi ha cap procés de centrat del camp del mapa a l'interior del marc de referència.

Per tal de situar el camp del mapa des d'aquesta caixa (per situar-lo interactivament amb el ratolí, vegeu les opcions d' Edició interactiva dels elements de la composició), haureu d'introduir quatre paràmetres. Quan el botó "Dos punts" està desactivat, els quatre paràmetres a introduir són:

-esq: distància del vèrtex inferior esquerre del marc de referència a la vora esquerra del paper. -inf: distància del vèrtex inferior esquerre del marc de referència a la vora inferior del paper. -ample: amplada del marc de referència. -alt: alçada del marc de referència.

Quan el botó "Dos punts" està activat els quatre paràmetres estan referits al vèrtex inferior esquerre del paper i, per tant, cal indicar:

-esq: distància del vèrtex inferior esquerre del marc de referència a la vora esquerra del paper (igual que en el cas anterior). -inf: distància del vèrtex inferior esquerre del marc de referència a la vora inferior del paper (igual que en el cas anterior). -drt: distància del vèrtex superior dret del marc de referència a la vora esquerra del paper. -sup: distància del vèrtex superior dret del marc de referència a la vora inferior del paper.

Noteu que quan el botó "Dos punts" està activat, variar la posició (inf, esq) implica canviar l'amplada i alçada del marc de referència. En canvi, si el botó està desactivat, l'amplada i l'alçada es mantindran constants: variant la posició (inf, esq) desplaçareu tot el marc de referència.

Si editeu amb el teclat les caselles de l'àmbit de referència, i aquests valors depassen l'àmbit disponible de la impressora, el MiraMon ofereix solucionar-ho automàticament amb el valor proposat mitjançant un missatge similar al següent:

Recordeu que en qualsevol moment podeu polsar el botó "i" que us facilitarà informació de la impressora per orientar-vos sobre l'àrea disponible, marges, etc.

Si ho desitgeu, el marc de referència pot quedar dibuixat amb una línia de color negre. Això de vegades és útil com un segon marc del mapa. El gruix d'aquesta línia s'indica, en unitats paper, al camp "Gruix del marc". Si no voleu aquesta línia, indiqueu gruix 0.

-Camp del mapa: Defineix exactament les coordenades (X mín, X màx, Y mín i Y màx) del mapa que delimiten l'àrea a imprimir, expressades en les unitats mapa del sistema de referència horitzontal (UTM-31N-ETRS89, etc) que estigueu utilitzant (m, km, etc) i podeu editar-les lliurement dintre de l'àmbit de les coordenades de les capes que teniu carregades al MiraMon (podeu imprimir zones que no esteu visualitzant en aquest moment).

Els botons "Tot" i "Vista actual" faciliten la delimitació de coordenades en els dos casos més típics: que vulgueu imprimir la vista general de totes les capes que teniu carregades (botó "Tot"), o bé que vulgueu imprimir allò que esteu visualitzant en aquest moment en pantalla (botó "Vista actual"). Quan polseu un d'aquests dos botons, el MiraMon efectua les següents operacions:

- Omple les caselles X mín, X màx, Y mín i Y màx amb les coordenades que corresponen a la vista general o a la vista actual.

- Calcula l'escala necessària per tal que el mapa utilitzi el màxim d'espai del marc de referència que heu definit anteriorment.

- Actualitza les caselles de "Posició i dimensions requerides per al mapa" per tal que veieu quant ocuparà la impressió i on s'efectuarà.

Si teniu desactivat el botó "Dos punts", observareu que l'àrea requerida en X coincideix amb l'amplada màxima desitjada o bé que l'àrea requerida en Y coincideix amb l'alçada màxima desitjada. És normal que una de les dues dimensions, X o Y, no coincideixi exactament amb la dimensió màxima desitjada, ja que rarament demanareu un marc de referència que tingui exactament les mateixes proporcions X/Y que les del conjunt de fitxers carregats o que la vista actual.

Si no modifiqueu res més, doncs, el mapa s'ajustarà completament a una de les dues dimensions màximes desitjades, mentre que en l'altra dimensió quedarà centrat convenientment. Tanmateix, en alguns casos potser voleu que el mapa presenti marges a tot el voltant, i no només a la dimensió que no ocupa completament l'àmbit màxim desitjat. Aleshores podeu optar per:

-augmentar una mica el denominador de l'escala, i/o

-disminuir la zona del mapa a imprimir (augmentant X i/o Y mínima i/o disminuint X i/o Y màxima).

El botó "Donar aire" és un mecanisme intuïtiu que facilita el procés per a modificar la mida del mapa a imprimir i que aquest presenti marges a tot el voltant. Per tant, a través de definir el percentatge (%) o les unitats mapa (típicament metres) que l'usuari desitja donar de marge (reduir el mapa) s'aconsegueix que el mapa es visualitzi més petit, sense necessitat de calcular una nova escala i zona del mapa a imprimir, que són paràmetres més difícils de determinar.

El programa internament efectua la mateixa doble acció per aconseguir donar aire: augmentar el valor del denominador de l'escala (per tant, el mapa passa a visualitzar-se més petit) i ampliar l'envolupant geogràfica pels 4 cantons (per tant, es visualitza més mapa tot al volt, sempre i quan hi hagi mapa disponible en cada cantó: en cas contrari queda zona en blanc); en cap cas s'amplia la zona que ocuparà la part cartografiada en el paper (marc de referència).

Un cop definit el valor a la casella i seleccionat el mode (unitats mapa -típicament metres- o percentatge) cal prémer el botó "Donar aire..." per tal d'aplicar els canvis. En cas contrari (si directament es prem "D'acord") l'opció donar aire no serà aplicada. El resultat serà un mapa, per exemple, un 30% més petit, amb una nova escala i envolupant. Un cop s'obté la vista desitjada, podem ajustar l'escala d'impressió a un valor "més arrodonit" o convencional de coordenades extremes i/o d'escala (per exemple, evitar imprimir a escala 1:2412600.87 i fer-ho a 1:2500000).

Quan l'escala final triada (l'"arrodonida") és de menys detall que l'obtinguda amb l'aplicació de "donar aire" del 30 % (com en l'exemple que es mostra a continuació), no es modifica l'envolupant. Si l'escala final triada fos de més detall, el MiraMon us sol·licitarà què voleu fer (editar manualment els paràmetres de referència, augmentar el marc de referència, establir una nova escala menys detallada, etc) atès que el camp del mapa depassa l'àmbit de referència. En ser un procés intuïtiu, us recomanem disminuir la zona del mapa a imprimir, la qual cosa disminuirà el marge que inicialment havíeu establert (en l'exemple, donar aire = 30 %).

A continuació es mostra un exemple d'aplicació de l'opció de donar aire a una vista general.

Vista prèvia inicial del mapa.	Vista prèvia un cop aplicat el 30% d'aire al mapa. Observeu com l'escala d'impressió i l'envolupant s'han modificat.	Vista prèvia amb arrodoniment de l'escala final d'impressió. L'envolupant no s'ha modificat atès que l'escala final triada ("arrodonida") és de menys detall que la proposada en el procés.

Altres casos en els quals pot ser útil aplicar aquesta opció és quan alguns símbols de punts no hi caben en la visualització d'impressió (queden tallats per la pròpia vora del camp del mapa). Donar una mica d'aire torna a ser una manera més intuïtiva/fàcil de jugar a ampliar l'envolupant (augmentant el denominador de l'escala, en comptes d'ampliar la zona que ocuparà en el paper) fins que obtenim la vista desitjada.

En altres casos potser voleu que el mapa ompli totalment el marc de referència. Aleshores podeu utilitzar el botó "Omplir marc de referència"; aquest botó intenta adaptar el camp del mapa al marc de referència però mantenint l'escala i sense moure el centre geogràfic del mapa de la seva ubicació en el paper. Si l'emplenat del marc de referència implicava la transgressió d'alguna d'aquestes dues regles, el MiraMon mostra un missatge informatiu similar al següent:

Si editeu amb el teclat les caselles X mín, X màx, Y mín, Y màx o Escala, observareu que les caselles "esq", "inf", "ample" i "alt" de "Posició i dimensions requerides per al mapa" s'actualitzen automàticament a mesura que editeu els valors. Aquestes caselles són purament informatives, però resulten de gran utilitat per a controlar les dimensions i posició que tindrà el camp del mapa que esteu imprimint.

Si el camp del mapa depassa el marc de referència el MiraMon ofereix, entre altres solucions, la possibilitat d'executar directament l'assistent d'impressió.

Si decidiu augmentar el marc de referència per tal de donar cabuda al camp del mapa i l'escala que demaneu i aquest depassa les mides del paper seleccionat, el MiraMon us ho notifica i us indica les mides de paper necessàries (A2, A1, etc). Si decidiu establir una escala menys detallada, el MiraMon calcula l'escala per solucionar-ho. Si decidiu disminuir la zona del mapa a imprimir, el MiraMon inclou el màxim àmbit que, a l'escala que heu determinat, pot donar cabuda, mantenint el centre geogràfic del mapa.

Com en el cas del marc de referència, podeu dibuixar un marc, que en aquest cas s'imprimirà exactament al voltant de les coordenades del mapa especificades. Normalment aquest marc es dibuixa tan fi com permeti la impressora (típicament entre 0.1 i 0.2 mm); també podeu indicar 0 per tal de no imprimir aquest marc.

-Escala: Permet modificar manualment el denominador de l'escala.

Aquesta opció és especialment útil si voleu "arrodonir" el valor de l'escala. En cas que assigneu una escala de massa detall que faci que el camp mapa no tingui cabuda en el marc de referència definit, el MiraMon ofereix, entre altres solucions, la possibilitat d'executar directament l'assistent d'impressió obrint la caixa d'ajuda "El mapa no hi cap" comentada en l'apartat anterior.

-Posició i dimensions requerides per al mapa: Permet conèixer els valors necessaris del marc de referència per tal de donar cabuda al camp del mapa i escala que definiu.

Finalment, el botó "Avançades" permet activar les següents opcions especials d'impressió:

-Imprimir ràsters en paquets petits: Els drivers d'algunes impressores no poden imprimir ràsters grans o no ho fan correctament. En aquest cas podeu provar d'activar el botó "Imprimir ràsters en paquets petits" per a solucionar el problema; l'única penalització és, i no sempre, en velocitat d'impressió, per la qual cosa és molt recomanable tenir sempre activada aquesta opció. Podeu fer que aquesta opció estigui activada per defecte amb el paràmetre "ImprimirràstersEnPaquetsPetits" del fitxer MiraMon.par.

-Exageració de punts i línies: La caixa "Punts i línies..." permet indicar un factor d'exageració per al radi dels punts i per al gruix de les línies. Aquest paràmetre és útil en impressores de resolució 300 ppp o més ja que els punts poden esdevenir difícilment visibles i les línies massa fines. També és útil quan les línies han de tenir un color no pur, ja que aleshores el tramat de color de la línia és de més qualitat. Atenció: quan en un fitxer el gruix o radi s'indica en unitats mapa, el MiraMon no aplica aquest factor d'exageració per tal de no desvirtuar la grandària que ha de tenir l'objecte sobre el terreny (per exemple, si el gruix amb què es representa una carretera (línia) correspon a la seva amplada real, no es produeix cap exageració).

-Etiquetes de les cantonades: Aquesta opció obre una nova caixa de diàleg on podem especificar quines de les coordenades de les cantonades del camp del mapa volem que surtin impreses. El botó "Font" permet triar la mida, color, etc, de la font a usar. El paràmetre "Divisor" serveix per si volem expressar aquestes cantonades com un múltiple o submúltiple de les usades en el mapa. El paràmetre "Xifres decimals" serveix per a indicar quants decimals caldrà escriure. Així, per exemple, si Divisor=1000 i Xifres decimals=1, la coordenada 374500.000 es veurà escrita com a 374.5. Podem especificar les coordenades en unitats mapa (típicament en metres del sistema de projecció) o en longitud/latitud (la tria de si en graus, minuts i segons o en graus i fracció decimal de grau es fa a la caixa "Informació/Opcions avançades d'informació" en l'apartat "Coordenades longitud/latitud".

-Marques de xarxa: Aquesta opció només és accessible si tenim una xarxa de referència activada a través del menú "Visualització | Xarxa de referència". Si el mapa presenta una xarxa de referència, aquest botó obre una nova caixa de diàleg on podem especificar en quins dels quatre costats del camp del mapa volem que surtin impreses les coordenades de cada línia de la xarxa de referència. En els costats triats es dibuixaran petites línies de continuïtat de la xarxa de referència i al seu extrem s'hi escriuran les coordenades corresponents.

Podeu controlar l'aspecte d'aquests valors a través dels paràmetres "Font", "Divisor" i "Xifres decimals", que tenen la mateixa significació que per al cas de les etiquetes de les cantonades, però que mantenen valors independents entre si (és a dir, podeu fer sortir les etiquetes de les cantonades en metres, amb dos decimals, amb lletres blaves de mida 6 i les etiquetes de les marques de xarxa en quilòmetres, sense cap decimal i amb lletres negres de mida 8). En cas de coexistir etiquetes de les cantonades i marques de xarxa, el MiraMon evitarà que els valors respectius puguin sortir trepitjats: si hi ha conflicte es deixa de dibuixar una o més de les marques de xarxa.

-Marques de meridians i paral·lels: Aquesta opció només és accessible si tenim una xarxa de meridians i paral·lels activada a través del menú "Visualització | Xarxa de meridians i paral·lels". Si el mapa presenta una xarxa de meridians i paral·lels, aquest botó obre una nova caixa de diàleg on podem especificar en quins dels quatre costats del camp del mapa volem que surtin impreses les coordenades de cada línia de la xarxa de meridians i paral·lels. En els costats triats es dibuixaran petites línies de continuïtat de la xarxa de meridians i paral·lels i al seu extrem s'hi escriuran les coordenades corresponents.

En resum, doncs, per a determinar els paràmetres d'impressió del mapa pot ser útil seguir el següent protocol (podeu saltar aquest protocol si penseu utilitzar l'Assistent d'impressió):

1.Aproximeu-vos visualment a la zona que voleu imprimir. Abans d'entrar a l'opció d'impressió del menú Fitxer, situeu en pantalla la zona del mapa que voleu imprimir. Utilitzeu les eines del menú zoom i redimensioneu la finestra del Windows si cal; no és necessari ajustar-ho perfectament: el menú d'impressió ja us permetrà un control fi a través de coordenades i escala. Tot i que aquest pas previ no és imprescindible, facilita el procés posterior.

2.Decidiu a quin lloc del paper voleu emmarcar el mapa. Entreu a "Fitxer | Imprimir | Mapa" i comenceu decidint a quin lloc del paper voleu emmarcar el mapa (marc de referència) a través de "Marc de referència". Els valors que ofereix el programa són els de tot el full de paper (llevat que hàgiu obert un mapa que especifiqui altres valors o que ja els hàgiu modificat dintre la mateixa sessió del MiraMon); consulteu el botó "i" per a informació sobre els màxims valors possibles. Quan moveu el cursor sobre el full de paper simulat en la vista prèvia d'impressió, el MiraMon us informa de la posició del cursor en mm com si fos un regle.

3.Establiu quina zona del mapa voleu imprimir. Pitgeu el botó "Vista actual" i obtindreu la vista que teniu en pantalla omplint, en X i/o en Y, el marc de referència que heu donat al punt anterior. Si cal, retoqueu les coordenades mapa i/o l'escala per a obtenir valors més "rodons" o més exactament adaptats a allò que voleu; recordeu, però, que la tendència ha de ser a disminuir la zona del mapa a imprimir i a augmentar el denominador de l'escala, ja que en cas contrari excedireu el vostre propi marc de referència. Els valors expressats a "Posició i dimensions requerides per al mapa" us ajudaran a controlar aquest procés; l'àrea d'impressió requerida no ha de depassar l'amplada i alçada que heu donat com a marc de referència. El MiraMon centrarà la zona del mapa a imprimir dintre del Marc de referència.

El botó "Mapa...", igual que els botons de "Llegenda...", "Caixetins..." i "Text al peu..." poden ser habilitats () o deshabilitats (), possibilitant la visualització o no dels elements a què fan referència i permetent, per tant, accelerar la impressió quan feu proves. El cas més típic és desactivar la impressió del mapa i imprimir només els caixetins.

: Si premeu el botó "Llegenda..." (o si feu doble clic sobre la llegenda de la vista prèvia d'impressió o si feu clic amb el botó dret i seleccioneu "Propietats") apareixerà la caixa de diàleg Paràmetres d'impressió de la Llegenda. En aquesta caixa podeu triar la ubicació de la llegenda, definida en coordenades paper (origen al vèrtex inferior esquerre) o en coordenades mapa (relatives a la ubicació que heu triat per al mapa en l'apartat "Mapa"). La caixa també permet indicar com mostrar el contingut (distribució en columnes) i la font a usar per la llegenda (mida, color, estil, etc) i si el caixetí de la llegenda el voleu opac (i el corresponent color de fons).

Com en el cas de l'edició de paràmetres del mapa, els botons "Paper" i "Camp del mapa" faciliten la definició del marc de referència de la llegenda (per a tot l'àmbit del paper o per a l'àmbit del camp del mapa respectivament). També podeu incorporar un marc al voltant de la llegenda del gruix que determineu (en unitats paper) i podeu activar el botó "Dos punts" per a definir les coordenades en funció de dos punts (recordeu que els paràmetres d'ubicació i mida de la llegenda s'expressen per defecte en el MiraMon en unitats paper i que les distàncies es donen en referència al vèrtex inferior esquerre del paper). Per a més informació, consulteu Marc de referència del mapa. Recordeu que també podeu editar interactivament la llegenda per tal de definir la seva posició, mida així com la grandària de la font utilitzada.

Si premeu el botó "->Coord. mapa" podeu canviar a unitats mapa (per exemple m); observeu que aleshores el títol del grup de paràmetres canvia adequadament i, també, que el botó passa a indicar la possibilitat de conversió dels valors a unitats paper altre cop (si premeu el botó "->Coord. paper"). És important saber que deixar el caixetí de la llegenda referit a coordenades mapa o a coordenades paper té implicacions en com el MiraMon tracta la seva posició i mida: si és referit al paper, posició i mida no canviaran si canviem l'escala del mapa, mentre que sí que ho faran si és referit en coordenades mapa. A més, quan les coordenades s'expressen en coordenades paper, les mides de les lletres s'expressen internament en punts tipogràfics convencionals (tal i com típicament els ofereix la caixa de diàleg del Windows per a seleccionar la font); en canvi, quan les coordenades s'expressen en unitats mapa, la mida de les lletres s'escala convenientment en canviar l'escala del mapa ja que internament es desa la mida en unitats mapa (però a la caixa de diàleg sempre es dóna en unitats tipogràfiques).

Es permet diverses opcions en relació al contingut de la llegenda:

• mostrar capes que no són visibles per escala o per àmbit
• distribuir la informació de les diferents capes en columnes
:

en una sola columna	en una o més columnes per entrada: cada capa s'inicia a la columna de l'esquerra però les seves categories poden presentar-se en diverses columnes	en columnes successives (capes una sota l'altra, en "serp")	en columnes successives amb salt de columna a l'inici de cada capa (configurable des de les característiques de capa en la llegenda: "Nova columna a la llegenda impresa").

En tots els casos es permet l'ús de multilínia.

• Determinar la mida de la font: La mida de la font determina la mida dels símbols (caixetins de color, línies, etc) en la llegenda. Per tant, si canvieu la font, automàticament es canvia la mida de la simbologia de la llegenda. L'única excepció es refereix als símbols la mida dels quals sigui dependent del mapa, com quan s'expressa l'amplada d'una línia en unitats mapa: en aquests casos es manté la mida adequada (per exemple l'amplada de la línia).

Els títols de les capes de la llegenda es representen en la mateixa mida que les entrades de la llegenda, però en negreta. Recordeu que aquests títols poden ser canviats des de la caixa de la Llegenda del MiraMon (F11 i doble clic a l'esquerra del títol de la capa). Per a més informació, consulteu Visualització de la CAPA en la llegenda.

: Si premeu el botó "Caixetins..." (o si feu doble clic sobre un caixetí de la vista prèvia d'impressió o si feu clic amb el botó dret i seleccioneu "Propietats") apareixerà la caixa de diàleg Edició de caixetins per a la impressió on trobareu tots els caixetins que han estat creats fins al moment. En els caixetins podeu inserir una escala gràfica, una fletxa al nord, escriure-hi un text o incloure-hi fitxers de text pla (TXT) o il·lustracions provinents de metafitxers (formats WMF i EMF).

També es permet crear un nou caixetí de forma interactiva des de la finestra del mòdul d'impressió a partir d'una posició relativa (inferior, superior, esquerra, dreta o centrada) des del clic amb botó dret. Alhora es permet definir aquesta posició relativa al darrer caixetí quan un nou caixetí es crea des de la finestra de gestió de caixetins d'impressió.

Si accediu des del botó caixetins, aquesta caixa de diàleg ofereix quatre opcions:

-Nou caixetí: permet crear un nou caixetí. La posició del caixetí es pot establir de manera relativa (inferior, superior, esquerra, dreta o centrada) a la d'un altre caixetí preexistent.

-Editar caixetí: permet l'edició d'un caixetí creat prèviament o creat per defecte pel MiraMon amb l'assistent d'impressió.

-Eliminar caixetí: permet l'eliminació d'un caixetí preexistent, tot i que abans d'eliminar-lo es demana confirmació.

-Tancar: permet retornar al menú principal d'impressió (Paràmetres d'impressió del Full).

Per a cada caixetí (tant si en creeu un de nou com si n'editeu un de preexistent) podeu definir:

Marc de referència: La definició del marc de referència dels caixetins és anàloga als casos del marc de referència del mapa i de la llegenda. Així doncs, com s'ha explicat anteriorment, els botons "Paper" i "Camp del mapa" faciliten la definició del marc de referència del caixetí (per a tot l'àmbit del paper o per a l'àmbit del camp del mapa respectivament). També podeu incorporar un marc al voltant del caixetí del gruix que determineu i podeu activar el botó "Dos punts" per a definir les coordenades en funció de dos punts. Per a més informació, consulteu Marc de referència del mapa. Recordeu que també podeu editar interactivament els caixetins per tal de definir la seva posició i mida així com la grandària de la font utilitzada.

Els paràmetres d'ubicació i extensió dels caixetins (igual que en el cas del mapa i llegenda) s'expressen per defecte en el MiraMon en unitats paper i les distàncies es donen en referència al vèrtex inferior esquerre del paper. No obstant això, si premeu el botó "->Coord. mapa" podeu canviar a unitats mapa (per exemple m); observeu que aleshores el títol del grup de paràmetres canvia adequadament i, també, que el botó passa a indicar la possibilitat de conversió dels valors a unitats paper altre cop (si premeu el botó "->Coord. paper"). És important saber que deixar el caixetí referit a coordenades mapa o a coordenades paper té implicacions en com el MiraMon tracta la seva posició: per exemple en una plantilla d'informes estàndard és convenient deixar els logotips, caixes-formulari, etc referits al paper, ja que les coordenades dels mapes a imprimir aniran canviant; contràriament, en un caixetí amb un metafitxer que conté una fletxa que assenyala un aspecte d'un mapa és convenient referir la seva posició a coordenades mapa, per tal que si canviem l'escala continuï apuntant al mateix lloc. Quan les coordenades s'expressen en unitats paper, les mides de les lletres s'expressen internament en punts tipogràfics convencionals (tal i com típicament els ofereix la caixa de diàleg del Windows per a seleccionar la font); en canvi, quan les coordenades s'expressen en unitats mapa la mida de les lletres s'escala convenientment en canviar l'escala del mapa ja que internament es desa la mida en unitats mapa (però a la caixa de diàleg sempre es dóna en unitats tipogràfiques).

-Contingut del caixetí: El contingut d'un caixetí pot ser:

-Buit: Simplement serveix per a dibuixar una zona rectangular que faci de segon marc a una il·lustració o al propi mapa, que serveixi per a definir zones a omplir en un formulari de camp, etc. Noteu que l'interior pot ser d'un color opac.

-Escala gràfica: El MiraMon permet que trieu les unitats en què voleu expressar les distàncies en l'escala gràfica (quilòmetres, milles, iardes, etc), el nombre de subdivisions a dreta i esquerra del zero en l'escala gràfica, l'amplada de cada divisió (en les unitats triades prèviament), així com també l'aspecte visual de l'escala gràfica. És important saber que l'escala gràfica és dinàmica, i que per tant si modifiqueu l'escala del mapa, l'escala gràfica també es modificarà.

-Fletxa Nord: Permet introduir la icona de fletxa al nord.

-Text propi: El MiraMon admet els subtipus "Text usuari" i "Text especial" i en tots dos casos podeu centrar-lo o alinear-lo a esquerra o dreta. En el primer cas, podeu escriure el text que desitgeu, mentre que en el segon cas, podeu triar textos predefinits, que el MiraMon gestiona dinàmicament com ara "Títol", "Escala numèrica", "Data d'impressió" o "Data i hora d'impressió". En aquests casos el MiraMon imprimirà el títol del mapa (el què apareix a la barra del programa), l'escala utilitzada, etc, de manera que si feu un canvi d'algun d'aquests conceptes, el MiraMon sempre els imprimirà de manera actualitzada. Aquests subtipus especials són marcats internament pel MiraMon a través d'un nom especial per al caixetí (CaixetiMM_Titol, CaixetiMM_EscalaNumerica, etc). D'aquesta manera, un caixetí amb el text especial "Data d'impressió" sempre imprimeix la data actualitzada.

En els caixetins especials de tipus "Escala numèrica", el nombre de decimals mostrat es fa sensible a l'escala, de forma que s'amaguen decimals de l'escala que implicarien diferències en la mida inferiors a 0.1 mm. Això evita veure imprès, per exemple, Escala 1:52384.37, quan no és rellevant cap dels decimals mostrats. Tanmateix, continueu tenint control del valor exacte de l'escala a través del botó "Mapa".

A més, en els caixetins de text es pot definir una distància del text al marc de referència del caixetí, de manera que es dóna espai entre el text i el marc.

-Fitxer de text (TXT) o metafitxer (EMF, WMF): En el primer cas, permet introduir un text pla que el MiraMon llegirà des del fitxer de text (format TXT) que indiqueu. En el segon cas, permet introduir un metafitxer del Windows; aquests són fitxers que poden contenir dibuixos ràster (bitmaps) o vectorials, textos artístics, gràfics, etc. Diverses aplicacions de disseny gràfic, com ara CorelDraw o el propi MiraMon, poden generar (exportar) aquests tipus de fitxers. Per a més informació en relació a la creació de metafitxers amb el MiraMon, consulteu emf/wmf/bmp/jpg. El MiraMon pot incorporar fitxers de tipus Windows Metafile (extensió WMF) i Enhanced Windows Metafile (extensió EMF) i també generar-ne per a la seva reutilització posterior des del propi MiraMon o des d'un programa de disseny gràfic. És important destacar que els metafitxers poden ser "transparents", amb la qual cosa resulten ideals per sobreposar il·lustracions al mapa, generar composicions de referència dintre les quals imprimir el mapa, etc.
Pel què fa als metafitxers, tingueu en compte aquestes consideracions:

- El MiraMon els imprimirà tan grossos com pugui dintre l'àmbit del caixetí que li hàgiu marcat. Si teniu activada l'opció "Mantenir proporcions metafitxer", el MiraMon els imprimirà sense deformar-los, és a dir, sense canviar la seva relació X/Y original. En cas contrari, els adaptarà a la forma del caixetí. Mantenir les proporcions és necessari quan el metafitxer és un logotip, una fotografia, etc. En canvi, si el metafitxer és un símbol com ara una fletxa, la possibilitat de deformar-lo facilita la reutilització de símbols i incrementa les capacitats d'expressió gràfica a través del full imprès.

-Si genereu metafitxers des d'una altra aplicació, com ara CorelDraw, durant l'exportació especifiqueu "no incloure capçalera situable", ja que, en cas contrari, el Windows serà incapaç d'interpretar-los. Si genereu metafitxers millorats (Enhanced metafiles), no canvieu l'extensió EMF per WMF, ja que això desorientarà el sistema: els metafitxers del Windows 3.x han de dur extensió WMF i no poden tenir noms de més de vuit caràcters de longitud (ni tan sols sota Windows 9x o NT); els metafitxers millorats del Windows 9x i NT 4.x han de dur extensió EMF i poden tenir noms de més de vuit caràcters. En versions modernes del Windows aquestes restriccions solen estar relaxades. Recordeu també que si definiu figures blanques (rectangles, cercles, etc) aquestes cobriran els elements que hi hagi a sota, cosa que no passarà si les definiu transparentes.

-Si no indiqueu extensió, el MiraMon assumeix que es tracta d'un EMF.

-Mapa de situació: Permet tenir una vista reduïda d'un mapa més general, on un rectangle de gruix i color configurables indica la zona que es veu al mapa imprès. El mapa de situació pot ser la pròpia vista general del mapa que estem treballant o un MMM o MMZ diferent, fins i tot en un altre sistema de referència geogràfic.

El caixetí pot ser opac si ho desitgeu i es pot indicar qualsevol color de fons. En els caixetins de textos (bé siguin de text propi o un fitxer de text pla) el MiraMon permet triar la font, mida, color, etc a través del botó "Font". A més, des de la caixa de propietats del caixetins podeu editar el nom assignat a cada caixetí si premeu el botó "Nom".

El caixetí també pot ser creat des de la vista prèvia d'impressió, a partir d'una posició relativa (inferior, superior, esquerra, dreta o centrada) des del clic amb botó dret.

Per accedir a un caixetí també podeu fer doble-clic sobre ell un cop el dibuixeu sobre la vista prèvia d'impressió o fent un clic amb el botó dret i seleccionant "Propietats". Quan un caixetí té unes dimensions molt petites al nivell de zoom en què treballem en aquell moment el disseny d'impressió, la interacció sobre ell amb el ratolí només permet moure'l de lloc. Si el que voleu és redimensionar-lo, augmenteu suficientment el zoom per tal que el programa pugui diferenciar si s'està actuant sobre la vora del caixetí per redimensionar-lo o sobre el seu cos central per arrossegar-lo. Recordeu que si heu efectuat algun moviment o redimensionament indesitjat podeu desfer-lo amb el botó de desfer o amb "Ctrl+Z".

Els caixetins donen una flexibilitat enorme en el moment de realitzar composició de mapes: podeu afegir-hi logotips, esquemes de situació, gràfics o explicacions complementàries, etc. Si deixeu volar la imaginació i experimenteu una estona descobrireu que podeu realitzar impressió de fulls cartogràfics altament professionals des del vostre ordinador sense renunciar a un control fi de la mètrica de sortida. Penseu també en aquestes dues possibilitats complementàries:

-Podeu reutilitzar Mapes MiraMon com a part il·lustrativa d'altres mapes: normalment generareu un esquema simplificat des del MiraMon, l'imprimireu sobre un fitxer EMF o WMF i després el podreu incorporar com a caixetí en qualsevol part del vostre full de composició final.

-Podeu agrupar diversos metafitxers des d'un programa de disseny gràfic i preparar un únic metafitxer, adaptat a tot el full de sortida, que sigui l'únic que incorporeu al MiraMon donant com a marc de referència del caixetí el full sencer.

: Si premeu el botó "Text peu..." apareixerà la caixa de diàleg Edició de text. Aquesta caixa permet introduir un text multilínia, el qual s'escriu just a sota del mapa, com un peu de figura (d'amplada el camp del mapa i alineat al vèrtex inferior esquerre del mateix). El MiraMon per defecte ofereix un text estàndard consistent en el títol del fitxer principal que teniu obert (el darrer mapa, etc), l'escala d'impressió i les quatre coordenades mapa que delimiten la zona a imprimir, si bé el podeu modificar.

Si editeu aquest text o simplement premeu "D'acord", el text actual passarà a constituir el text al peu del mapa. La caixa d'edició de text permet les operacions normals amb el porta-retalls: còpia ("Ctrl+C" o "Ctrl+Ins"), enganxat ("Ctrl+V" o "Maj+Ins") i tallat (Ctrl+X" o "Maj+Supr"), però no és possible controlar la font (s'usa Arial de 10 punts). Si us cal un text amb control de la font, utilitzeu un caixetí.

: Si premeu el botó "Impressora" podeu especificar la impressora, la mida i orientació del paper, etc dintre de la sessió actual del MiraMon.

Els paràmetres d'impressió utilitzats pel MiraMon el primer cop que accediu a aquest menú (el model d'impressora, l'orientació del paper, etc) són els de la impressora per defecte del Windows (configurada a través del Tauler de Control).

En adaptar una composició a una nova impressora, si la mida del paper no ha canviat (per exemple és un A4 apaïsat en les dues impressores), l'adaptació només mou lleugerament els marges dels elements que poguessin quedar fora de l'àrea imprimible per culpa del fet que la segona impressora tingui uns marges d'impressió més grans, però NO canvia l'escala del mapa ni la mida dels objectes (excepte que un objecte vagi de punta a punta de paper, cas en què sí que es podria fer una mica més petit a fi de poder-lo imprimir). En canvi, si modifiqueu la mida o l'orientació del paper de la impressora s'us ofereix la possibilitat de redimensionar la composició feta tenint en compte la posició i mida de l'àrea imprimible en els dos papers (origen i destí) a fi que aquest redimensionat no impliqui deixar cap element fora de l'àrea imprimible del nou paper. Aquesta operació inclou posició i dimensions de mapa, llegenda i caixetins, gruixos de caixetins, mides de fonts, etc. L'únic element que s'ha considerat preferible no redimensionar és el gruix de les línies de la xarxa de referència (si les teniu seleccionades com a visibles).

Nota: Recordeu que si no teniu la impressora físicament accessible des de la vostra ubicació actual (per exemple esteu dissenyant la impressió per portar-la a un comerç que disposi d'un gran plòter), podeu configurar, des del tauler de control del Windows, el driver a l'ordinador com si la tinguéssiu, especificant com a port de sortida "FILE (Imprimir a un arxiu)". Quan envieu a imprimir el mapa que esteu visualitzant (quan premeu el botó "Imprimir"), s'us demanarà el nom de l'arxiu de sortida que emmagatzema el document (el qual es guarda en un format que pot llegir la impressora, però no el MiraMon). Si no especifiqueu cap ruta (és a dir, si només indiqueu el nom de l'arxiu que emmagatzema el document), aquest es desa en el mateix directori de l'arxiu que teniu obert. Si teniu més d'un arxiu obert, i aquests són de diferents directoris, l'arxiu que emmagatzema el document a imprimir es guarda en el directori de l'última base oberta al MiraMon. També és útil enviar a imprimir a un arxiu per tal de fer processos BATCH d'impressió massiva. Per a més informació respecte la impressió massiva, consulteu Impressió de Paràmetres en línia de comanda.

: Envia el mapa a imprimir en la impressora o plòter definit per defecte o modificat prèviament o bé a un arxiu (si la impressora no la teniu físicament disponible i així ho heu definit en configurar el driver corresponent).

: Si premeu el botó "->Porta-retalls" el mapa és copiat en aquest, de manera que podeu anar a altres aplicacions Windows (Word, PowerPoint, etc) i enganxar-lo. Per a obtenir un enganxat perfecte seleccioneu, en l'aplicació de destí, "Enganxat especial" i "Imatge (Metafitxer MILLORAT)" en comptes de fer un enganxat simple. Aquest procediment manté perfectament la mida i proporcions del mapa, és a dir, l'escala especificada. L'enganxat especial amb reconeixement de Metafitxers Millorats està disponible a Word 97, PowerPoint 97, Corel 7, etc, i versions posteriors. En versions anteriors (Office 95, etc), de vegades s'obté millor resultat generant un fitxer EMF i inserint-lo al document (Inserir | Imatge | Des de fitxer). En Word 2000 useu SEMPRE "Enganxat especial". El resultat que obtindreu és el mapa al vostre document Office, a tot color, amb la proporció X/Y correcta i a l'escala que demanàveu. Moltes aplicacions antigues (com Corel Draw 3.0) també són capaces de llegir correctament els mapes des del porta-retalls, però no interpreten adequadament l'escala i cal ajustar-la a mà; les versions més modernes d'aquestes aplicacions ja no tenen cap limitació.

Si el vostre ordinador no disposa de prou recursos, podria ser que mapes molt complexos no es puguin posar al porta-retalls. En aquests casos, genereu un EMF i importeu-lo des de l'aplicació destí.

: Permet exportar a un fitxer de tipus EMF (Enhanced MetaFile), WMF (Windows MetaFile), BMP (BitMaP del Windows) o JPG (Joint Photographic Exports Group) enlloc d'enviar el treball a la impressora. Aquests tipus de fitxers són importables des de programes de disseny gràfic, on podeu fer retocs addicionals al vostre mapa, o en processadors de text com ara el Microsoft Word.

Si deseu el fitxer com a EMF, cal que considereu que els fitxers EMF són molt millors que els WMF i és per això que els recomanem sempre. Fins i tot quan l'aplicació de destí suporta "Enganxat especial", la generació de fitxers EMF encara és útil ja que els mapes molt grans podrien no passar a través del porta-retalls degut a restriccions del propi Windows.

Si deseu el fitxer com a BMP, el MiraMon us deixarà fins i tot canviar la resolució i/o el nombre de columnes i files (interessant també per a generar BMP que acabaran essent un JPG o un GIF en una pàgina HTM). El BMP generat és sempre de 24 bits de color (ja el degradareu si convé). No obstant, cal tenir present que no tots els drivers d'impressora permeten aquesta resolució. La icona activable de "Permutar color R i B" permet girar els colors vermells (R) i blau (B) en alguns drivers que inverteixen, incorrectament, aquests colors. El MiraMon ja deixa activada o no aquesta casella segons sembla que el driver ho requerirà o no, però si veieu que els colors vermells i blaus estan intercanviats (només els verds estan bé), canvieu l'activació de la casella. En el cas que trieu JPG, el MiraMon, a més a més del què hem explicat pel cas de BMP, us permet activar la icona de JPEG progressiu (es dibuixa paulatinament, útil si va destinat a internet) i triar la qualitat de la imatge resultant. Admet un valor enter entre 1 (mida mínima del fitxer a costa d'una degradació total de la imatge) i 100 (màxima fidelitat a l'original però amb els fitxers més grans); el valor per defecte és 75. A més, el MiraMon permet que la impressió sobre BMP/JPEG recordi els paràmetres de l'anterior execució de la mateixa sessió del MiraMon.

El nombre de columnes ha de ser un múltiple de 8 per causes internes del Windows; el MiraMon ja té en compte això, i ho adapta convenientment.

El botó d'activació "Usar drivers de pantalla" permet usar els drivers de pantalla en comptes dels de la impressora per a generar el BMP o JPEG. Això és útil quan no teniu instal·lada cap impressora de color (però recordeu que sempre en podeu configurar una encara que físicament no la tingueu disponible, per a més informació, consulteu Impressora), o si els drivers de la vostra impressora de color donen problemes. En canvi, habitualment podreu generar fitxers de més qualitat (més ressolució, però també més grandària) amb els drivers de la pròpia impressora.

: Permet sortir de la caixa de diàleg Paràmetres d'impressió del full i tornar a la pantalla principal de la sessió que teniu oberta.

: Tots els paràmetres d'impressió (àmbit, escala, caixetins, etc) poden ser emmagatzemats en els Mapes MiraMon (*.MMM). Per tant, si us interessa salvar els esforços d'edició d'un full cartogràfic no us descuideu de desar periòdicament el fitxer MMM corresponent. A més, també podeu emmagatzemar una composició com a plantilla d'impressió per a ser utilitzada en posteriors ocasions. Per a més informació, consulteu Desar mapa i Desar mapa com a plantilla d'impressió.

: Permet visualitzar les coordenades, en unitats paper, de qualsevol punt del paper on col·loqueu el cursor. Aquesta informació facilita enormement la ubicació dels diferents elements del full a imprimir (mapa, caixetins o llegenda). Noteu que l'origen (0,0) és al vèrtex inferior esquerre del paper.

: Permet efectuar una visualització del conjunt del full imprès durant el disseny o abans d'enviar-lo a la impressora. El botó F5 del teclat fa el mateix servei. La vora física del paper es dibuixa amb un rectangle de color vermell.

A més, la caixa de disseny d'impressió redibuixa de forma automàtica quan és necessari. Tanmateix, s'ha incorporat un botó que permet desactivar aquesta opció per tal com en composicions de mapes molt complexes o en ordinadors o xarxes lentes pot ser preferible treballar en el mode anterior, que només redibuixa a petició (en prémer F5 o el botó corresponent, ubicat a lapart superior de la caixa).

: Permet desfer la darrera acció de moure o redimensionar un element de la composició d'impressió. Aquesta operació també es pot efectuar amb "Ctrl+Z".

: El botó "Zoom +" permet incrementar el zoom en cada pulsació allà on es punxa del full d'impressió i el botó "Zoom -" el redueix. El botó "Vista general" permet retornar a la vista general. Si premeu el botó dret del ratolí cancel·lareu la funcionalitat de zoom i retornareu a l'edició interactiva dels elements de la composició.

: Els botons de direcció permeten desplaçar-se lateralment un cop fixat un cert nivell de zoom diferent al de la vista general. El percentatge de desplaçament en moure's es pot configurar a través de la casella ubicada al costat dels anteriors botons.

-Veure superfície imprimible, àmbit dels elements (etc):

Veure la superfície imprimible: permet dibuixar dins l'àmbit del paper seleccionat la superfície imprimible per al conjunt del full imprès. La vora de la superfície imprimible es dibuixa amb un rectangle de color fúcsia.

Veure l'àmbit dels elements: permet visualitzar els límits dels elements de la previsualització en cas que no hàgiu definit un gruix de marc per a cadascun d'ells. La vora de l'àmbit dels elements es dibuixa amb un rectangle de color cian.

Veure el detall del mapa o dels caixetins: permet evitar el redibuixat del mapa o dels caixetins gràfics, dibuixant un marc al seu lloc. Cal tenir present, però, que aquesta acció només funciona si teniu el botó "Mapa..." o "Caixetins..." activat.

-Malla: Permet sobreposar una malla de referència per al disseny, així com encaixar-hi automàticament els objectes si es desitja.

L'encaix dels objectes en la malla es realitza per un criteri de proximitat dels costats de l'objecte a les línies de malla més properes. En moure un objecte amb la funció d'encaix activada, si el costat superior està més proper a una línia de la malla que el costat inferior, l'objecte s'encaixarà per la part superior. Anàlogament, si el costat esquerre de l'objecte és més proper a una línia de malla que el dret, l'objecte s'encaixarà pel seu costat esquerre. Donat que l'encaix en horitzontal i vertical és simultani, en el cas que hem explicat, l'objecte s'encaixaria pel seu vèrtex superior esquerre a un encreuament de malla. Naturalment no es pot encaixar pels altres dos costats (inferior i dret) llevat que l'ample i alt de l'objecte fossin múltiples de l'espaiat de la malla. Important: Cal tenir present que l'encaix té menys prioritat que l'alineat o el centrat des del botó dret del ratolí (consulteu Edició interactiva dels elements de la composició). És a dir, encara que tingueu activada l'opció d'encaix d'objectes, si demaneu per exemple "alinear la part superior de la llegenda a la part superior del mapa", no aplica l'encaix, sinó que es mourà la llegenda per tal de fer l'alineat.

Mitjançant el botó "Configurar..." es permet modificar l'espaiat de la malla (en unitats paper).

-Utilitzar marc de referència del mapa: Permet definir una marc de referència on quedi enquadrat el mapa.

Si la casella està desactivada, el marc de referència del mapa coincideix amb el camp del mapa. En canvi si la casella està activada, us permet visualitzar el marc de referència del mapa definit en els "Paràmetres d'impressió del mapa". Aquesta funció és molt útil en el disseny de sèries cartogràfiques, en què es desitja un marc de referència sempre de la mateixa mida (independentment de l'àrea que necessita el mapa) i dintre del qual es centra el mapa, però no es recomana en ús general.

: Permet controlar el comportament a l'hora de redimensionar el mapa o els caixetins amb text i la llegenda de manera conjunta quan s'utilitza l'Edició interactiva dels elements de la composició.

En el cas del redimensionat del mapa i si el marc de referència coincideix amb el camp del mapa, el MiraMon permet canviar l'escala (mantenint l'àmbit) o bé canviar l'àmbit de visualització (mantenint l'escala). En canvi, el redimensionat no es pot realitzar si s'ha definit un marc de referència diferent al camp del mapa.
En el cas del redimensionat d'un caixetí amb text o de la llegenda, permet redimensionar la font, mantenint l'amplada de la font o bé redimensionant-la.

A més, la caixa de disseny de la impressió admet tecles ràpides de la caixa principal del MiraMon (com F1 per a ajuda, "+" i "-" per a Zoom, F5 per redibuixar, "Supr" o "Del" per a esborrar, etc).

Les diverses opcions que permet el MiraMon en l'edició interactiva dels elements de la composició són les que es mostren a continuació. En tots els casos, cal que l'element a modificar estigui seleccionat (i per tant, aparegui un marc blau fosc com a vora de l'element). Per seleccionar un element, només cal que us posicioneu a sobre d'aquest i feu un clic amb el botó esquerre del ratolí. Un cop l'element ha estat seleccionat, podeu procedir a modificar-lo interactivament.

Edició interactiva dels elements de la composició:

Un cop hàgiu obtingut un resultat executant l'assistent d'impressió o bé editant cadascun dels paràmetres, el MiraMon permet modificar aquells que considereu oportuns.

• Moure els elements : Per tal de moure un element cal que posicioneu el cursor (amb aspecte de mà oberta) sobre l'element seleccionat. Si cliqueu amb el botó esquerre del ratolí, la mà es tanca, moment en el qual podeu desplaçar l'element triat fins a la nova ubicació.
• Redimensionar els elements: Per tal de redimensionar un element cal que posicioneu el cursor (amb aspecte de fletxa) en qualsevol de les vores o cantonades de l'element seleccionat. Si cliqueu amb el botó esquerre del ratolí, podreu modificar la mida de l'element.

A més, polsant el botó dret del ratolí sobre el mapa, apareix el següent menú contextual, el qual permet diverses opcions tal com es descriu més endavant:

Si l'element sobre el qual premeu el botó dret del ratolí és qualsevol altre (no el mapa), el menú contextual que apareix és anàleg a l'anterior, si bé es modifica la casella "Redimensionament" per la casella "Font":

• Centrar respecte a...: Si cliqueu sobre el botó "Centrar respecte a... " el MiraMon obre una nova caixa en la qual podeu triar el centrat horitzontal o vertical respecte qualsevol altre element de la composició (mapa, llegenda, caixetins, etc) o respecte el paper.

• Alinear respecte a...: De manera anàloga al cas anterior, si cliqueu sobre el botó "Alinear respecte a..." el MiraMon obre una nova caixa en la qual podeu alinear l'element seleccionat respecte qualsevol element de la composició o respecte el paper. En primer lloc haureu de triar quin costat desitgeu alinear (esquerre, dret, inferior o superior). En segon lloc haureu de triar el costat de l'element respecte al qual voleu alinear l'element que teniu seleccionat. Per exemple, podeu alinear el costat superior d'un caixetí respecte el costat inferior del mapa.

• Redimensionar: Si l'element que teniu seleccionat i voleu editar interactivament mitjançant el botó dret del ratolí és el mapa, a continuació de la casella d'"alinear respecte a..." apareix la casella "Redimensionar". Aquesta casella permet fixar, en cas de redimensionament del camp del mapa (mitjançant les fletxes en qualsevol dels costats o cantonades del mapa), que aquest es realitzi canviant l'escala (i per tant mantenint l'àmbit) o bé canviant l'àmbit (i per tant, mantenint l'escala). Un cop hàgiu seleccionat "Escala" o "Àmbit" heu de confirmar l'elecció prement el botó de verificació.
• Font: Si l'element que heu seleccionat és un caixetí amb text o la llegenda, podreu seleccionar que en el redimensionament de l'element la font es mantingui constant o bé es redimensioni d'acord amb el redimensionament del caixetí, tant en horitzontal com en vertical. També en aquest cas heu de confirmar l'elecció prement la casella de verificació. Això és útil, per exemple, quan la llegenda obtinguda amb l'Assistent d'impressió impedeix veure part del text de la llegenda. En aquest cas interessarà mantenir la font constant i ampliar l'amplada del caixetí, tal com es mostra a continuació:
• Propietats: Si premeu la casella "Propietats", el MiraMon obre la caixa de diàleg corresponent als paràmetres d'impressió de l'element seleccionat. Per exemple, si es tracta del mapa, s'obrirà la caixa de diàleg Paràmetres d'impressió del mapa.
• Ordenar...: Els elements que apareixen a la composició es poden superposar (a excepció del mapa i la llegenda, que sempre són al fons) i, per tant, podeu triar l'ordre de superposició triant enviar l'element seleccionat al fons/davant de tot, o un element enrere/endavant.

• Duplicar...: Qualsevol dels element que apareix en la composició (a excepció del mapa i la llegenda) pot ser duplicat si premeu aquest botó. La còpia de l'element s'ubica sobre l'element original.
• Nou caixetí: Si desitgeu crear un nou caixetí, prement aquesta casella en creareu un de nou de mides predefinides.
• Eliminar: Si desitgeu eliminar un dels caixetins que apareix en la composició d'impressió, només haureu de prémer el botó "Eliminar". El MiraMon us demanarà la confirmació d'aquesta elecció per tal d'evitar equivocacions.
• Cancel·lar: Mitjançant el botó "Cancel·lar" tancareu el menú contextual.

Tots els paràmetres d'impressió (àmbit, escala, caixetins, etc) poden ser emmagatzemats en els Mapes MiraMon (*.MMM). Per tant, si us interessa salvar els esforços d'edició d'un full cartogràfic no us descuideu de desar periòdicament el fitxer MMM corresponent. Per a més informació, consulteu Desar mapa.

A continuació es mostra el resultat de la composició realizada mitjançant l'Assistent d'impressió, un cop s'han editat manualment les seves components.

---

Nova sessió del MiraMon

Obre una nova sessió del MiraMon sense necessitat de tornar al Menú d'Inici del Windows. Resulta útil quan volem tenir obertes diverses sessions per a comparar dos fitxers de la mateixa zona, o el mateix fitxer a diferent escala, etc.

Podeu sincronitzar geomètricament les sessions obertes del MiraMon a través de Sincronitzar totes les sessions del MiraMon del menú Zoom.

---

Finestra de comandes (símbol del sistema)

Permet obrir la finestra de comandes i executar des de la línia de comanda del sistema les sintaxis, per exemple, dels Mòduls de Suport a MiraMon (MSA).

---

Sortir

Tanca la sessió actual del programa. Si s'han creat fitxers o taules de simbolització nous, anotacions, mesures de distància, etc, demana si es volen desar. Podeu configurar el MiraMon per tal que demani confirmació abans de sortir del programa a través del paràmetre "ConfirmacioSortirMiraMon" del fitxer MiraMon.par; això és útil per a aquells que acostumen a oblidar desar les composicions de tipus mapa.

---