|
Permet accedir al Manual d'Ajuda del MiraMon. Aquesta opció també és accessible mitjançant la tecla F1.
A la finestra de l'Ajuda del MiraMon podeu accedir als continguts (on es mostra l'estructura en llibres i fulls del text de l'ajuda). També podeu accedir als textos de l'ajuda mitjançant l'índex de matèries o bé cercant una paraula clau. En aquest darrer cas, accedireu a tots els fulls on apareix la paraula cercada, la qual queda ombrejada en blau.
A través d'aquesta finestra d'Ajuda del MiraMon també podeu accedir al servei d'actualització del MiraMon (MiraMon Upgrade Service -MUS- https://www.miramon.cat/CAT/Prod-MUS.htm) i a la pàgina
principal del MiraMon. Per a ambdues opcions és necessària la connexió a Internet.
A través d'aquest enllaç es permet l'accés a la pàgina web del MiraMon, des d'on s'accedeix a les novetats del projecte, els productes i la cartografia de referència, les opcions de formació, un conjunt d'informació sobre la recerca i tecnologia basada en l'aplicació del MiraMon, etc.
El Fòrum d'Usuaris del MiraMon és una eina col·laborativa de comunicació entre les persones usuàries del MiraMon amb la funció principal de permetre l'intercanvi d'experiències, la resolució de dubtes, o altres temes de discussió entre les persones que conformen la comunitat.
El fòrum compta amb diferents fils o temes de discussió, cadascun relacionat amb una àrea de debat diferent, com ara productes del MiraMon, tecnologies per a Internet, automatització de processos, etc. El primer dels missatges és el que determina el tema o fil de discussió inicial i, a partir d'aquest, s'inicia tota una sèrie de missatges que, de fet, són les respostes que les altres persones usuàries han anat adreçant per a aquest tema inicial. Quan la resposta ha estat generada per una de les persones que programen el MiraMon, aquesta s'indica en negreta i color.
El diari de versions del MiraMon és el catàleg que conté les novetats del programa. Es presenta en forma de llista ordenada de manera cronològica, mostrant en la part superior, les darreres informacions, tot indicant si es tracta de novetats, millores o correccions, i informant sobre a quin mòdul del programa es refereix.
Es pot consultar el llistat sencer, que conté més de 1800 entrades, corresponents a les novetats dels darrers 20 anys, o bé fer-ne una selecció per data de modificació, per versió del MiraMon o bé per descripció.
Des del menú Ajuda s'incorpora un enllaç a la pàgina web del MiraMon que conté les darreres notícies d'interès per a la comunitat de persones usuàries del MiraMon. En aquesta pàgina es documenta la participació en congressos per part dels diversos grups de recerca que formen l'equip del MiraMon, la publicació d'articles científics emprant el MiraMon, les oportunitats de formació, etc.
El MiraMon estableix per defecte una sèrie de paràmetres cada cop que s'inicialitza. Aquests paràmetres poden ser modificats a través del configurador estructurat en pestanyes al qual s'hi accedeix a través del "menú Ajuda | Configurar paràmetres" o bé editant el paràmetre concret del fitxer de configuració de paràmetres del MiraMon, denominat MiraMon.par, el qual està organitzat en seccions i claus. Aquest fitxer .par ha de ser al disc i directori indicats en la casella "Directori de Treball" de les "Propietats del programa" (per accedir al Directori de treball seleccioneu la icona del programa i executeu "Alt+Retorn" o bé executeu "Fitxer/Propietat" en el menú de l'Administrador de programes). S'admet que els directoris referenciats al fitxer MiraMon.par continguin adreces relatives. Cal tenir present que si editeu el fitxer directament, els canvis no tenen efecte fins que s'inicialitza una nova sessió del MiraMon. En canvi, si s'utilitza la caixa de pestanyes els canvis apliquen immediatament a la sessió des de la qual s'han indicat, i a les properes sessions que s'obri el programa.
El fitxer de configuració de paràmetres també pot funcionar en mode corporatiu, en què es poden definir els paràmetres a diferents nivells: corporatiu, grup i usuari individual. En el mode corporatiu l'eina de configurar paràmetres del menú no està activa, i serà l'administrador de la corporació (empresa, departament de l'administració, etc) qui editi els paràmetres des d'un editor de text pla com la Llibreta del Windows (Notepad.exe). Es mostra un missatge configurable (a través del MiraMon.par corporatiu: info_grup) i la configuració és la unió dels tres MiraMon.par (corporatiu+grup+usuari). Tot i que és possible que els dos directoris (el del programa i el de treball de l'usuari) siguin el mateix, en una instal·lació en xarxa és aconsellable que el directori de treball sigui assignat a cada màquina client; d'aquesta manera cada persona usuària pot tenir la seva configuració particular personalitzada (perfils) en un mateix entorn corporatiu, que no interfereix amb la de les altres persones usuàries. Per a més informació
sobre la Gestió corporativa del MiraMon.par consulteu Gestió corporativa del MiraMon.par.
Les preferències en la configuració del MiraMon poden ser establertes en relació als paràmetres que s'indiquen en els apartats següents d'aquest text d'Ajuda, agrupats d'acord amb la seva temàtica. Per a cada paràmetre s'indica la secció i la clau on es troba del fitxer MiraMon.par; i també s'explicita quin és el valor per defecte, en negreta, i els altres valors possibles, amb una tipografia de menor mida, a continuació de l'opció per defecte.
Zoom i Aspectes generals
Permet indicar opcions relacionades amb el Zoom com Mostrar la barra de zoom i la posició d'aquesta en relació a la barra de botons així com el Mode de gestió del zoom (mode Vista general, mode Ràster de referència o mode Automàtic) i qui controla la Gestió del zoom en capes ràster (MiraMon [altament recomanat] o Windows; aquest paràmetre es pot canviar durant la sessió a través del menú "Visualització | Especial | Gestió del Zoom").
 |
|
També permet fixar diversos paràmetres de visualització de la finestra principal com són les barres a mostrar (de botons, de desplaçament a la finestra de visualització, d'estat, si es desitja incloure a la barra de botons el botó especial de publicació/exportació de dades vectorials, si es vol maximitzar la finestra del MiraMon així com també si en l'obertura de capes es desitja un Test exhaustiu del camp IdGràfic). La casella està desactivada per defecte, de manera que es fa una lectura no exhaustiva del camp (només es comprova la presència de registre múltiple o de registres addicionals amb índexs negatius o superiors al nombre d'objectes, atès que la immensa majoria de les capes tenen un camp IdGràfic correcte (ordenat de forma ascendent, etc)).
 |
|
També es pot definir la pàgina HTML que es desitja que sigui mostrada a la pantalla d'inici en obrir una sessió del MiraMon, com a alternativa a l'opció per defecte, que mostra el Twitter del MiraMon, tota la
informació del Diari de versions del
MiraMon i el Fòrum d'Usuaris
del MiraMon (FUM) al cap d'uns segons
d'obrir la caixa. Típicament serveix per a mostrar-hi informació corporativa (darreres novetats en la intranet d'una administració, indicacions per als alumnes en una aula, etc).
 |
| Paràmetre |
Secció |
Clau i valor per defecte
(i altres possibles valors) |
| Plana HTML de presentació |
MiraMon |
PaginaHTM_AlternativaPresentacio= |
|
Es pot definir el temps, en segons, que el programa espera entre un clic del ratolí i un arrossegament per a considerar que s'està fent un arrossegament dinàmic (desplaçament -pan-). El valor per defecte és 0.2. Si es desitja alentir l'inici de l'arrossegament, a la casella corresponent es pot ampliar el temps d'espera fins a 1 segon. Cal indicar -1 al fitxer MiraMon.par si es vol inactivar aquesta opció.
 |
| Paràmetre |
Secció |
Clau i valor per defecte
(i altres possibles valors) |
| Temps d'arrossegament dinàmic (segons) |
Hardware |
TempsArrossegamentDinamicSegons=0.2
TempsArrossegamentDinamicSegons=1; TempsArrossegamentDinamicSegons=-1 |
|
A través del Joc de caràcters, es pot configurar el programa per tal sàpiga com interpretar el joc de caràcters dels fitxers de text pla i dels camps C les bases de dades quan el propi fitxer DBF no especifica el joc de caràcters, o bé l'especificat no és suportat pel MiraMon: "Windows ANSI" o bé "DOS OEM 850".
 |
| Paràmetre |
Secció |
Clau i valor per defecte
(i altres possibles valors) |
| Fitxers de text pla |
MiraMon |
JocCaracTXTPerDefecte=1252
Windows ANSI (EE.UU. i Europa Occidental)
(JocCaracTXTPerDefecte=850 DOES OEM) |
| Fitxers de bases de dades |
MiraMon |
JocCaracDBFPerDefecte=850
MS-DOS Multillenguatge o "Latin I"
(JocCaracDBFPerDefecte=1252 Windows ANSI) |
|
|
Metadades
Permet configurar en quina versió desar les metadades quan es crea un fitxer nou. Per defecte es desa en REL4, fitxer de metadades que absorbeix la informació dels antics fitxers de documentació (.dvc) i dels fitxers REL en format REL1 i l'amplia. També és possible, no obstant, configurar la versió de les metadades en REL i DOC o bé en REL1/DOC/DVC.
Per convertir les metadades, la simbolització i les relacions entre taules d'un fitxer creat en alguna de les versions anteriors a la v. 4 del MiraMon es pot utilitzar l'aplicació ConvREL. També es permet el retorn a versions anteriors tot i que amb característiques limitades.
També permet definir l'estil del llinatge quan es creen noves capes o es modifiquen les existents, ja sigui:
- arbre heretat: el llinatge es representa de forma arbrada dins del REL de la capa resultat (s'importa el llinatge de les capes anteriors durant la creació de la capa i no crea vincles a les capes anteriors).
- llista simple: el llinatge es representa en forma de llistat de processos simple sense mencionar formalment les fonts de dades (tot i que les fonts poden aparèixer citades en el text de la història de cada procés). En versions antigues del MiraMon era l'únic estil disponible (abans de 01-12-2013).
- arbre vinculat: el llinatge s'hereta dels REL de les capes originals de forma arbrada.
S'ha canviat en evidenciar-se que aquest estil genera una cadena de vincles entre capes que la persona usuària sovint trenca, sense voler-ho, per exemple esborrant capes intermèdies que ja no necessita. Per això es considera que si es volen aquests vincles és millor que s'estableixi manualment amb el gestor de metadades [GeM+]).
En el camp Base de dades documental es permet indicar la base de dades on es documentaran les metadades de les capes editades.
A través del botó Organisme es permet establir les principals dades de l'entitat o de la persona usuària que es fan servir per a documentar a les metadades de cada capa els processos realitzats per aquesta persona usuària:
- Nom individual
- Càrrec
- Nom de l'organització
També es permet indicar l'enllaç a la pàgina web de l'organisme o organismes documentats a través de la clau linkage de [ORGANISME:ONLINE_RESOURCE_1] i [ORGANISME:ONLINE_RESOURCE_2].
|
GeM+
Permet configurar diverses opcions en relació a l'edició de les metadades, com per exemple, indicar al Gestor de Metadades GeM+ (llegit "Gemplus") que en desar les metadades després de la seva edició es vol crear (o actualitzar) un procés que ho indiqui en l'arbre del de llinatge. També permet mostrar en negreta aquelles metadades que tenen caràcter obligatori d'acord amb els diferents estàndards de metadades (ISO 19115, ISO 19139, normativa INSPIRE, paràmetres IDEC), etc. En el cas que l'obligatorietat estigui definida per la persona usuària, permet seleccionar el fitxer que defineix l'obligatorietat de cada entrada de metadades. Per defecte, s'utilitza la plantilla interna del MiraMon per als estàndard ISO i GeM+. Aquesta plantilla es pot crear des del propi GeM+ en exportar les característiques d'obligatorietat, des de la pestanya Configuració.
També permet seleccionar l'idioma de les metadades multiidiomàtiques que es vol visualitzar en obrir una capa al MiraMon i al propi Gestor de Metadades. Per defecte s'inicialitza amb l'idioma en què està instal·lat el MiraMon, però en el Gestor de Metadades es pot modificar (per a aquella sessió del Gestor).
La clau IdiomaMostrar permet forçar un idioma per damunt d'aquest comportament sempre i quan la capa tingui les metadades en l'idioma sol·licitat. Si no s'indica cap idioma s'adopta l'idioma del MiraMon si coincideix amb un dels idiomes de la base.
Es permet seleccionar el color de fons de la interfície del GeM+, així com també seleccionar el color en que es pintaran les vores dels recursos de la interfície del GeM+. En ambdós casos, si no s'indica res s'usarà el color per defecte del Windows. També s'ha inclòs un botó que permet restaurar els valors per defecte.
Algunes visualitzacions/exportacions de les metadades en HTML incorporen o poden incorporar un mapa de situació elaborat a partir de l'envolupant de la capa i de mapes generals extrets de serveis WMS. A través del botó "Imatge de situació" la persona usuària podrà definir el mapa sobre el qual es fa la caixa d'extensió espacial a la vista HTML de metadades així com la mida màxima que tindrà el quadrat on es mostrarà la imatge de situació en les visualitzacions en HTML de les metadades. S'han de documentar les plantilles de peticions a capes de serveis WMS que s'usaran per a construir la imatge de situació en les visualitzacions en HTML de les metadades.
Es començarà per la primera i si aquesta falla s'usarà la següent i així successivament. Es tracta de peticions a serveis WMS amb tots els paràmetres establerts a excepció de BBOX, HEIGHT i WIDTH.
En darrer lloc, permet habilitar l'obertura de la capa associada a les metadades, en cas que n'hi hagi, amb el programa registrat en el Windows; si aquesta variable val 0 (botó desactivat), la capa sempre s'obrirà amb el MiraMon o deixarà el botó inactiu si no hi ha cap dels programes esmentats disponibles.
 |
|
|
Eines
Permet configurar on desar el fitxer de processos Batch i PowerShell de les aplicacions de suport (MSA) així com decidir si es vol obrir el resultat de l'execució d'una MSA de manera automàtica des de la sessió del MiraMon des d'on s'ha executat l'MSA.
També es permet determinar els paràmetres que regeixen el seguiment GPS, com és el percentatge del centre de la pantalla que no necessita recentrat del
darrer punt de la ruta GPS (un valor del 100 % només recentra quan la ruta surt de la pantalla mentre que un valor del 0 % recentra constantment a cada refresc enviat per GPSMM), el radi del cercle que es dibuixa al voltant del darrer punt llegit del GPS i les unitats d'aquest radi (cartesianes o geodèsiques).
Els paràmetres d'eines també permeten la configuració d'aspectes relacionats amb les bases de dades geogràfiques (SDE, SDO, etc), com per exemple, determinar si es vol mostrar
el botó de refresc de la llista de capes de l'SDO. Cal tenir present, però, que és una acció que pot trigar molt i que pot interessar amagar per a algunes persones usuàries.
|
Avisos
El MiraMon és molt flexible en relació a la configuració dels avisos. Per exemple, es permet definir si es desitja que el programa emeti un avís acústic si es produeix un error en el redibuixat d'una capa. Aquest paràmetre es pot modificar durant la sessió a través del menú "Visualització | Especial".
També es permet decidir si ignorar els canvis en els atributs dels fitxers. En Windows 9x, NT i posteriors aquesta opció ha d'estar normalment a 0 per garantir un òptim funcionament del programa (és a dir, detectarà qualsevol canvi en els fitxers en què s'està treballant). No obstant, aquesta opció era útil en Windows 3.1x quan s'accedia a dades d'un servidor de xarxa, ja que de vegades, s'obtenien falsos avisos d'impossibilitat de llegir els atributs. Si s'activa aquesta opció, el MiraMon no detectarà si s'ha produït algun canvi en els fitxers gràfics o en les taules de les bases de dades durant la sessió de treball (per exemple perquè un altra persona usuària ha modificat una DBF o perquè s'està reconstruint la topologia) i això pot provocar que el programa funcioni incorrectament. Aquest paràmetre també es pot modificar durant la sessió a través del menú "Visualització | Especial".
El MiraMon permet que, quan es detecta que un fitxer ha sofert canvis en els atribut, hora, data i/o mida, la persona usuària seleccioni què fer en relació a la recàrrega de fitxers. Aquest paràmetre també es pot modificar durant la sessió a través del menú "Visualització | Especial".
A partir de les versions Vista i 7 del Windows, el sistema operatiu pot desactivar el dibuixat d'una aplicació quant li sembla que l'aplicació "no respon". Això provoca que en capes molt complexes a partir d'un cert element ja no es dibuixi a la pantalla i, fins i tot, que un cop acaba l'intent de dibuixar, el MiraMon rebi una nova instrucció de redibuixat per part del sistema operatiu, la qual cosa genera un bucle, a voltes etern, de redibuixats incomplets que només s'atura prement la tecla majúscula i, a continuació, fent un zoom que permeti treballar sobre un nivell de complexitat menor (menys objectes). Els paràmetres N_Objectes_PntNod_EvitaNoRespon i N_Objectes_ArcPol_EvitaNoRespon permeten, per a punts i nodes, i per a arcs i polígons respectivament, desactivar aquest
comportament del Windows per a capes complexes. Els valors per defecte van ser ajustats per a processadors habituals a finals de l'any 2012 i no s'ha vist necessitat de reajustar-los posteriorment, però si la persona usuària té un ordinador substancialment més antic o lent i observa aquest comportament, convindrà que disminueixi els valors fins que no s'observi el problema.
Resulta interessant que el programa pugui interrompre el dibuixat per a fer una consulta, un nou zoom, etc, no només prement alguna de les tecles Maj. (que solen presentar una fletxa vertical, no confondre-les amb la tecla de Blocatge de Majúscules [Caps Lock]), , sinó també a partir d'una acció del ratolí. Tanmateix, durant els primers objectes d'un bucle de dibuixat el programa no pot "escoltar" si la persona usuària ha fet clic amb el botó esquerre del ratolí (o si ho ha fet amb la roda de zoom) perquè si el clic era el segon punt d'un zoom o la indicació de final d'un desplaçament (pan),
l'esdeveniment passa tan ràpid que acaba detectant el clic mentre encara dibuixa els primers objectes i aturaria sempre el dibuixat posterior a un zoom o un desplaçament, la qual cosa seria un efecte indesitjat de poder interrompre el dibuixat amb un clic del ratolí. Per aquest motiu és necessari indicar quants objectes cal permetre dibuixar abans de considerar que el fet que el botó del ratolí estigui premut no és el final d'una operació de zoom o de desplaçament, sinó una petició d'aturar el dibuixat a partir d'una acció del ratolí que la inicia. Els valors per defecte són: 500 per a punts i nodes, i 1000 per a arcs i polígons, però aquests valors poden haver-se de fer més alts en ordinadors o xarxes molt ràpids i, viceversa, haver de fer-se més curts en ordinadors o xarxes relativament lents. Si s'observa que fàcilment queden objectes sense redibuixar després d'un zoom per finestra, cal incrementar el valor, mentre que
si s'ha de fer pulsacions molt llargues perquè el programa faci cas en la instrucció de no dibuixar, cal reduir el valor. Si s'indica -1 el programa assumeix que NO es desitja poder interrompre mai el dibuixat amb un clic de ratolí (però es podrà fer, si es desitja, prement la tecla Maj.).
Els paràmetres d'avisos també permeten determinar si cal confirmar amb la persona usuària quan es dóna l'ordre de tancar el programa.
En relació a la configuració dels paràmetres per a instal·lacions en xarxa, el paràmetre Temps d'espera abans d'avís: "programa no respon" permet controlar cada quants minuts s'avisa que una sessió del MiraMon no respon. Si es treballa amb fitxers que resulten ser de processament molt lent amb l'ordinador en el que es treballa i es reben massa sovint missatges advertint que tal sessió del MiraMon no respon, se suggereix incrementar aquest valor. El valor mínim és 1 minut.
El temps suggerit a la persona usuària per esperar que la xarxa respongui a les verificacions de llicència quan hi ha un error (en segons) es defineix a partir del paràmetre temps d'espera per fer verificacions de la llicència (aquest paràmetre només no té aplicació en llicències gratuïtes del programa). El sistema mostra el següent missatge: "No access to network license. Please wait about 'x' seconds and retry." Aquest valor és irrellevant si s'instal·la MM_NET en el "login script" o similar. L'administrador de la xarxa haurà d'ajustar aquesta variable seguint el següent protocol:
1/ Iniciar el MiraMon i, quan aparegui la caixa de presentació del programa, esperar 10 segons abans d'acceptar.
2/ Si el programa s'inicia sense problemes, repetir la prova amb menys temps, per exemple 5 segons, fins que s'obtingui un missatge com l'anterior ("No access...").
3/ Tornar a augmentar el temps (p.ex. 7 segons) fins que no es repeteixi el problema.
Cal ajustar la variable a un valor final una mica superior al que s'hagi obtingut per aquest sistema d'assaig i error.
Sota Windows 9x, NT i posteriors aquest valor no hauria de ser mai suggerit a la persona usuària ja que ajustant convenientment MaxReintents_1_Xarxa i MaxReintents_2_Xarxa (com es veurà a continuació) el procés d'establiment de les connexions es pot fer totalment en segon pla gràcies a la multitasca real d'aquests sistemes operatius. No obstant això, aquest valor era especialment important sota Windows 3.1x, ja que a causa de les característiques de multitasca no preventiva del sistema, de vegades resultava necessari indicar a la persona usuària que esperés alguns segons per deixar que s'establissin les connexions de xarxa.
El paràmetre Nombre de reintents en una xarxa abans d'assumir que hi ha un error
real en la connexió amb el servidor és per defecte 10000; prèviament (abans d'agost 2001) era de 100, però l'increment de velocitat de les CPU ha fet aconsellable augmentar-lo. Aquest paràmetre no tenia efecte sota Windows 3.1x i havia de valer 1.
El paràmetre Nombre de reintents en una xarxa abans d'assumir que hi ha un error real en la verificació de la llicència amb el servidor s'ha establert en 1000. Aquest paràmetre no tenia efecte sota Windows 3.1x i havia de valer 1.
|
Gestió de memòria
El MiraMon permet configurar diversos paràmetres en relació a la gestió de memòria de fitxers ràster, vectors, taules i geoserveis.
Gestió de memòria en ràsters: IMG,TIFF, RGB->24bits, JPEG, JPEG2000 (JP2, JPC, J2C), BMP, SID i ECW
La gestió en fitxers ràster es pot configurar de la següent manera:
- Automàticament
- Mantenint la visualització preparada en memòria
- Mantenint la visualització preparada en disc temporal
- Generant cada visualització a partir del fitxer original
Sempre, el valor per defecte és la gestió automàtica. Degut a les seves característiques, alguns formats no disposen de totes les opcions de gestió de memòria.
El Temps màxim d'espera (en segons) per visualitzar fitxers ECWP és el paràmetre que determina el temps a partir del qual pot ser visualitzada una imatge ECWP amb una qualitat raonable. El protocol ECWP (ecwp://) permet l'accés a fitxers ECW remots que en determinades circumstàncies, poden trigar molt a ser visualitzats en la seva màxima resolució. Malgrat això, és possible que una imatge amb una qualitat raonable ja pugui ser visualitzada transcorregut un temps no gaire gran. Donat que la descàrrega del fragment de fitxer continua en segon pla, la persona usuària pot demanar un redibuixat (F5 o el botó/menú corresponent) per millorar la definició de la imatge mostrada.
Gestió de memòria en vectors: PNT, ARC, NOD, POL, SHP i DXF
La gestió en fitxers vectorials es pot configurar de la següent manera:
- Automàticament
- Mantenint la visualització preparada en memòria
- Generant cada visualització a partir del fitxer original
Sempre, el valor per defecte és la gestió automàtica.
Gestió de memòria en taules: DBF (clàssiques i esteses)
La gestió en taules es pot configurar de la següent manera:
- Automàticament
- Carregar en memòria
- Gestionar a partir del fitxer original
Sempre, el valor per defecte és la gestió automàtica.
El MiraMon permet configurar el màxim nombre de vistes WMS/WMTS salvades al disc temporal per tal d'accelerar el redibuixat des d'aquests geoserveis. Aquestes vistes es desen al directori temporal
i el MiraMon en gestiona l'esborrat cada cop que es tanca el programa o a l'endemà si la sessió ha acabat sobtadament. Si s'indica 0 no se salva cap vista però el resultat és que cada redibuixat fa una sol·licitud als servidors, locals o
remots, cosa que resulta en una experiència sensiblement més lenta que si aprofitem que anteriorment ja s'havia demanat la mateixa vista. El valor per defecte és 350.
El paràmetre WMS tesel·lat permet definir si les peticions a serveis WMS es volen fer ajustades a la mida de la finestra (no tessel·lat) o bé simulant un servei WMTS i fer-les de forma tessel·lada. Usar el WMS de forma tessel·lada, fa que la primera petició sigui més lenta, però optimitza els desplaçaments laterals, ja que la informació ja s'ha sol·licitat prèviament i s'aprofiten les peticions anteriors i només se sol·licita les tessel·les per a les zones no visitades. En canvi, si s'usa un WMS no tessel·lat per a cada vista es realitza una nova petició i descàrrega, exceptuant el cas que es visiti una zona dues vegades (però aquesta zona ha de coincidir totalment en àmbit i resolució, fet poc probable).
Per altra banda, també es permet indicar si es vol usar el motor IE per descarregar fitxers d'Internet en les peticions OGC, com a alternativa a WinInet. Quan es vol usar IE, tot i que sembla ser més ràpid, permet controlar menys aspectes que l'altre mètode, la funció WinInet, que és l'habitual i valor per defecte.
 |
| Paràmetre |
Secció |
Clau i valor per defecte
(i altres possibles valors) |
Gestió de memòria en fitxers ràster
IMG, RGB24, JPEG2000 i BMP
|
Hardware |
GestioMemoriaIMG,
GestioMemoriaRGB24,
GestioMemoriaJPEG2000 i
GestioMemoriaBMP
=0 Automàtic
=1 Mantenir visualització preparada en memòria
=2 Mantenir visualització preparada en disc temporal
=3 Generar cada visualització a partir del fitxer original
|
| Gestió de memòria en fitxers ràster JPEG |
Hardware |
GestioMemoriaJPEG=0 Automàtic
=1 Mantenir visualització preparada en memòria
=2 Mantenir visualització preparada en disc temporal
|
| Gestió de memòria en fitxers ràster ECW |
Hardware |
GestioMemoriaECW=0 Automàtic
=1 Mantenir visualització preparada en memòria
=3 Generar cada visualització a partir del fitxer original
|
| Temps màxim de la resposta d'un ECWP |
Hardware |
TempsEsperaRespostaECWP=7 segons
qualsevol altre valor
|
| Gestió de memòria en fitxers vectorials
|
Hardware |
GestioMemoriaVectorsTipics=0 Automàtic
=1 Mantenir visualització preparada en memòria
=3 Generar cada visualització a partir del fitxer original
|
| Gestió de memòria en fitxers de tipus taula
|
Hardware |
GestioMemoriaTaules=0 Automàtic
=1 Carregar en memòria
=3 Gestionar a partir del fitxer original
|
| Nombre de peticions rellevants mantingudes al disc temporal
|
Hardware |
MaxNVistesWMSSalvades=350
qualsevol altre valor
|
| WMS tessel·lat
|
Hardware |
WMS_Tessellat=1 WMS tessel·lat
=0 WMS no tessel·lat (ajustades a la mida de la finestra)
|
| Usar l'IE per a la descàrrega de fitxers
| Hardware |
UsaIEPerPeticionsOGC=0 usar la funció WinInet
=1 usar IE
|
|
|
El MiraMon permet configurar diverses opcions relatives a la personalització tant dels menús com de les aplicacions (MSA), a nivell de presència/absència dels menús predefinits, l'ordre d'aparició en obrir el programa i fins i tot d'incloure altres aplicacions preferides que la persona usuària utilitza habitualment en paral·lel i com a complement al MiraMon (com la Calculadora científica o la Llibreta del Windows, per exemple).
Per defecte, el MiraMon té definits diversos menús: el Menú Complet (identificat amb el número de menú=0), el Menú Avançat (número de menú=1), el Menú Intermedi (número de menú=2), el Menú Bàsic (número de menú=3), el Menú de Digitalització (número de menú=4) i el Menú Lector Universal de Mapes del MiraMon (número de menú=5), predefinits amb un contingut (entrades) força intuïtiu d'acord amb el nom que se li ha assignat. Per exemple, l'opció "Menú complet" conté tots els menús, opcions, etc, mentre que l'opció "Menú Bàsic" suprimeix moltes entrades.
A més d'aquests menús predefinits, la persona usuària pot "Afegir" altres menús, definint el nom que l'identifiqui, "Eliminar" algun dels predefinits o dels creats per la persona usuària i/o canviar l'"Ordre" en el qual es visualitzen en obrir el Menú Ajuda | Menús. També permet definir quina és la configuració del menú per defecte quan s'inicia el MiraMon. En l'exemple següent s'ha creat un menú nou, denominat Menú Màster (per exemple adreçat a alumnes d'un màster, com el Màster oficial en Teledetecció i SIG i que el MiraMon li assigna el número de menú=6), el qual s'ha reordenat per tal que aparegui en primer lloc quan es consulti els menús disponibles i s'ha activat conforme sigui el Menú inicial a la finestra principal del MiraMon.
 Amb aquesta modificació, en desplegar el Menú Ajuda, es visualitzarà el nou menú creat (Menú Màster) per sobre dels altres menús (en primer lloc) i amb la indicació  que significa que és el que es mostrarà per defecte com a menú de visualització general del programa, i mostrarà, a la finestra principal del MiraMon, els menús i entrades de cadascun dels menús que s'hagi seleccionat:
Cal fer notar que, en el cas del botó "Eliminar", les supressions són jeràrquiques: per tant, per suprimir tot un menú desplegable només cal suprimir l'entrada corresponent.
En el fitxer MiraMon.par, els menús estan configurats a partir del Menú Complet, el qual incorpora per defecte, dues aplicacions externes (la Calculadora científica, denominada APLIC_0 i la Llibreta del Windows, denominada APLIC_1), de manera que la configuració dels altres menús es realitza a partir de la supressió (clau Suprimir) d'algunes de les opcions del Menú Complet i/o la incorporació (clau Insertar) de noves aplicacions, que permet que les persones usuàries afegeixin entrades per a llançar les seves aplicacions preferides.
Per tal de referir-se, en el fitxer MiraMon.par, a cada menú, cal utilitzar el codi numèric publicat al fitxer MM32.dst (que es localitza al directori on s'ha instal·lat el MiraMon) i que pot ser editat fent servir qualsevol editor de text. Per exemple:
Per a cada secció APLIC_# es permet especificar el títol de la nova entrada, el codi del Menú després del qual es vol afegir l'entrada (cal utilitzar un signe menys '-' per a indicar 'abans' i no 'després' del codi), la línia de comanda que obre l'aplicació a afegir i, si es desitja, es pot incorporar en el menú, una barra separadora per indicar que les aplicacions són externes a les pròpies del MiraMon.
Consulteu Gestió corporativa del MiraMon.par per a definir els perfils d'usuari d'un mateix entorn corporatiu. |
| |
Geodèsia
El MiraMon permet configurar diverses opcions relatives als Sistemes de referència horitzontal al MiraMon. Taules i fitxers de geodèsia.
Permet seleccionar el sistema de referència per defecte (cartogràfic o local) i les unitats per defecte en les correccions geomètriques i conversions de format (importacions). Quan el sistema de referència és de tipus "Cartogràfic" i està descrit en les taules de geodèsia, les unitats es llegeixen d'aquestes taules. Aquesta és la situació habitual. Tanmateix, en la resta dels casos (per exemple quan el sistema
és "Local") poden especificar-se (RefUnits=m).
Quan es digitalitza SENSE cap altra capa carregada que la que s'està digitalitzant, el sistema de referència i unitats per defecte es defineixen per les claus RefSystemScreen i RefUnitsScreen.
En la configuració de paràmetres es permet que la persona usuària decideixi en relació a la generació de camps amb distàncies i àrees el·lipsoidals.
En darrer lloc, també es permet, en obrir capes amb un sistema de referència diferent al de les capes prèviament obertes, fer una transformació al vol del sistema de referència al prèviament obert, a través de la clau TransformacioGeometriaAlVol.
|
Informació
En l'apartat de configuració dels paràmetres relatius a la informació que el MiraMon permet visualitzar en pantalla, es permet mostrar una finestra flotant amb les coordenades i colors del cursor, així com també definir les característiques d'aquesta finestra: amplada i posició de la caixa des del marge superior esquerre de la caixa en relació amb l'eix de les X i de les Y. Aquest paràmetre es pot canviar durant la sessió del MiraMon mitjançant el menú Informació | Mostrar Coordenades o bé amb la tecla F6.
Per defecte, al marge inferior esquerre de la pantalla de visualització, el MiraMon mostra les coordenades mapa amb una precisió de 2 dígits decimals, paràmetres configurables també per la persona usuària a través de les claus MostrarCoordMapa i DigitsDecimals, respectivament. Addicionalment i per defecte, el MiraMon també informa de les coordenades longitud/latitud, per aquest ordre o invertit, amb 4 dígits decimals i en format de graus i fracció decimal de grau, o en graus, minuts i segons, paràmetres que també es permeten modificar.
En les consultes per localització, la persona usuària pot definir la posició, amplada i alçada de la caixa resultant d'una consulta per localització en vectors. Si es demana una mida massa gran per la resolució de la pantalla, els valors són adaptats a la màxima resolució permesa. Aquests paràmetres també es permeten canviar durant la sessió a través dels angles o de les vores de la pròpia caixa. Altres paràmetres configurables són el nombre de dígits decimals de les dades resultants de consultes i estadístiques, atès que en funció de les dades consultades pot ser interessant un major o menor nombre de dígits decimals. Cal recordar que la grandària del text de la caixa de consultes per localització pot ser modificada prement la tecla "control" alhora que es fa girar la roda del ratolí. També es permet mostrar, prèviament a mostrar la caixa resultant de la consulta per localització, una caixa denominada Pre-info box que permet tres opcions: mostrar la informació, continuar buscant o cancel·lar. Per defecte aquesta caixa prèvia no és mostrada pel MiraMon, tot i que l'opció es pot canviar durant la sessió també a través del menú Informació | Pre-info box. En darrer lloc, el MiraMon en una consulta per localització genera, per defecte, una taula única reseguint totes les taules enllaçades a la taula principal, tot i que aquest paràmetre també es pot configurar per no usar la taula única. La generació de la taula única accelera consultes posteriors, i evita situacions divergents en l'ordre dels registres entre consultes per localització i per atributs quan hi ha cardinalitat múltiple (relacions 1 a molts) entre les taules.
A través de la casella +/- Informació es permet decidir, en la caixa resultant de consulta per localització en vectors estructurats quina informació mostrar: títol de la capa, el nom i tipus de fitxer, la visualització (colors, índex de la paleta, etc), la posició X,Y de la consulta, la longitud de les línies/arcs, el perímetre/àrea de polígons, altra informació geomètrica i topològica (nombre de polígons elementals, nodes inicial i final dels arcs, etc), informació sobre les bases de dades (nombre d'elements gràfics i de registres, etc) i la base de dades alfanumèrica (informació continguda als camps de la base de dades alfanumèrica) així com també definir, a través del botó Avançades, què mostrar quan en una consulta es troba un enllaç trencat. Durant l'execució del programa es poden canviar aquestes especificacions a través del botó "+ / - Informació..." de la caixa de consulta per localització.
  |
| Paràmetre |
Secció |
Clau i valor per defecte
(i altres possibles valors) |
| Mostrar finestra de coordenades i colors |
MiraMon |
MostrarCoordenades=0 (no visible)
1 (visible) |
| Posició del marge superior esquerre de la caixa en l'eix de les X respecte el marge esquerre |
MiraMon |
XCaixaCoord=100 píxels de pantalla
qualsevol altre valor definit |
| Posició del marge superior esquerre de la caixa en l'eix de les y respecte el marge superior |
MiraMon |
YCaixaCoord=425 píxels de pantalla
qualsevol altre valor definit |
| Posició del marge superior esquerre de la caixa en l'eix de les y respecte el marge superior |
MiraMon |
AmpleCaixaCoord=550 píxels de pantalla
qualsevol altre valor definit |
| Coordenades mapa |
MiraMon |
MostrarCoordenades=1 (mostrar)
0 (no mostrar) |
| Dígits decimals de les coordenades mapa |
MiraMon |
DigitsDecimals=2
qualsevol altre valor definit |
| Coordenades longitud/latitud |
MiraMon |
MostrarCoordLonLat=1 (mostrar)
0 (no mostrar) |
| Ordre per mostrar les coordenades longitud/latitud |
MiraMon |
OrdreMostrarCoordLongLat=0(longitud, latitud)
1 (latitud, longitud) |
| Nombre de dígits decimals |
MiraMon |
DigitsDecimalsLonLat=4
1 qualsevol altre valor |
| Format de les coordenades longitud/latitud |
MiraMon |
FormatLonLatGMS=1 (graus, minuts i segons (° ' ''))
0 (graus (°)) |
| Posició de la caixa de consultes per localització |
MiraMon |
MidaCaixaConLoc=50,77,547,604 (X esquerra, Y superior, ample i alt respectivament en píxels de pantalla)
qualsevol altre valor |
| Nombre de dígits decimals en consultes i estadístiques |
MiraMon |
DigitsDecimalsConsultEstad=4
qualsevol altre valor |
| Caixa pre-info en consultes |
MiraMon |
PreInfoBox=0 (no mostrar)
1 (mostrar) |
| Generar taula única |
MiraMon |
UsarTaulaUnica=1 (generar taula única)
0 (no generar-la) |
| Informació a mostrar en consultes per localització |
MiraMon |
ParamInfoConsultaLocalitz=Titol NomFitxer Posicio_XY LongitudArcs PeriAreaPoligs BaseDadesAlfan (títol, nom del fitxer, posició X,Y de la consulta, longitud de línies/arcs, perímetre/àrea de polígons, base de dades alfanumèrica respectivament)
TipusFitxer Visualitzacio AltresGeomTopol InfoBasesDades (addicionalment es pot seleccionar tipus de fitxer, visualització (colors, índex paleta, etc), altra infomració geomètrica i topològica i informació sobre les bases de dades) |
| Com mostrar enllaços trencats |
MiraMon |
ComMostrarEnllacosTrencatsPerNODATA=1 (mostrar en blanc)
2 (mostrar el camp amb l'enllaç trencat) |
|
|
Visualització
El MiraMon permet configurar diverses opcions relatives als Aspectes generals de la visualització al MiraMon com són, per exemple, el color de fons inicial de l'àrea client (aquest paràmetre es permet canviar durant la sessió mitjançant l'opció del menú Visualització | Color de fons), el radi de representació dels vectors de punt (en píxels de pantalla), etc.
El paràmetre d'amplada de la pantalla és també un paràmetre configurable, que és necessari per al càlcul precís de l'escala numèrica.
Algunes targetes gràfiques (també succeeix amb les impressores) fracassen en intentar dibuixar objectes complexos (per exemple línies de 20000 vèrtexs). El paràmetre 'MaxVertexsTargetaGraficaEx' permet definir quin és aquest valor límit per a l'equip de la persona usuària. Si un objecte el depassa, el MiraMon el simplificarà amb un algorisme intel·ligent que normalment no causa efectes estètics indesitjats.
En el cas d'objectes complexos, també es permet que el MiraMon no dibuixi els objectes que assoleixen un alt nivell de complexitat establint el paràmetre 'DibuixaObjectesComplexos' a 0. D'aquesta manera, es pot treballar amb polígons de, per exemple, 50000 vèrtexs, sense redibuixar-los en les vistes que obliguin a un nombre de vèrtexs superior a 'MaxVertexsTargetaGraficaOImpressora' i així obtenir redibuixats més ràpids. En el moment d'imprimir, simplement cal activar de nou Visualització | Especial | Dibuixar objectes complexos.
També es permet indicar si es desitja omplir l'interior dels polígons amb colors en obrir el primer fitxer d'aquesta tipologia.
En relació al color assignat als valors sensedades (també denominats NODATA, valors de fons i flag values), en el cas que un fitxer en contingui, el MiraMon permet que la persona usuària assigni l'últim color inclòs en la paleta seleccionada com a color per als píxels o entitats marcats amb aquell valor de fons.
També es permet seleccionar mantenir la vista actual en obrir un nou mapa,
paràmetre que també es permet canviar durant la sessió mitjançant l'opció del menú Visualització | Especial | Mantenir vista actual en obrir nou mapa o nova capa.
Quan un fitxer pertany a una sèrie cartogràfica i es desa un mapa, es pot
optar per mantenir els lligams de visualització i llegenda generals de la
sèrie o per desar les característiques actuals de visualització i llegenda.
Després d'efectuar una consulta per localització pot ser convenient redibuixar tota la pantalla per evitar artefactes d'encavalcament de
polígons que tapin punts, etc. L'opció més ràpida és no redibuixar, i en cas que es es presenti algun error en la visualització, forçar un redibuixat a través del botó  de la barra de botons o amb F5 o amb el menú Visualització | Redibuixat. En cas que s'activi l'opció, s'efectuarà un redibuixat complet cada cop que es tanqui la caixa de consulta per localització.
En el cas de la visualització d'objectes sense atributs, quan una entitat de tipus punt no té registre a la base dades, o el té buit (en blanc), el MiraMon incorpora un paràmetre, el valor del qual ha de ser >=0, que permet definir el radi per a dibuixar-la. Anàlogament en el cas d'entitats de tipus línia/arc, es permet determinar el gruix, el valor del qual també ha de ser >=0. En darrer lloc es permet definir, en els casos d'objectes sense atributs, el color dels objectes (R,G,B), on cada component ha de ser dins el rang [0,255].
El MiraMon també permet que la persona usuària configuri el color per a seleccions amb què es destaquen els elements en realitzar una selecció. Aquest paràmetre es pot canviar durant la sessió a través del menú Visualització | Color per a seleccions.
També es permet determinar el Percentatge de la finestra ocupat per la selecció, definir si es desitja centrar la selecció a la finestra així com també determinar si l'escala afecta la visualització dels objectes seleccionats.
 |
| Paràmetre |
Secció |
Clau i valor per defecte
(i altres possibles valors) |
| Color de fons de l'àrea de visualització |
MiraMon |
ColorFonsInit=41 (blanc); R,G,B=255,255,255
42 (gris clar); R,G,B=192,192,192
43 (gris); R,G,B=128,128,128)
44 (gris fosc); R,G,B=64,64,64
45 (negre); R,G,B=0,0,0 |
| Amplada de la pantalla |
MiraMon |
X_mm_Pantalla=304.8 mm
260 mm
|
| Nombre màxim de vèrtexs de la targeta gràfica |
MiraMon |
MaxVertexsTargetaGraficaEx=1048576 vèrtexs
32767 vèrtexs
|
| Radi dels punts |
MiraMon |
RadiPnt=1
qualsevol altre valor >=0
|
| Omplir l'interior dels polígons |
MiraMon |
PolTransparent=1 (polígon transparent)
0 (omplir l'interior dels polígons)
|
| Usar l'últim color de la paleta com a color de fons |
MiraMon |
UsarUltimColorPaletaComFlagValue=0 (no)
1 (sí)
|
| Dibuixar els objectes complexos |
Hardware |
DibuixaObjectesComplexos=1 (sí)
0 (no)
|
| Mantenir la vista actual en obrir un nou mapa |
Metrica |
MantenirVistaActualEnObrirNovaCapa=0 (no)
1 (sí)
|
| Mantenir el lligam amb les sèries cartogràfiques en desar el mapa |
MiraMon |
MantenirSeriesCartografiquesEnMMM=1 (sí)
0 (no)
|
| Redibuixar després d'una consulta per localització |
MiraMon |
RedibuixaDespresDeConsultaLocalit=0 (no)
1 (sí)
|
| Radi dels punts sense atributs |
MiraMon |
RadiObjectesSenseAtribut=1 (píxel)
>=0
|
| Gruix dels arcs/línies sense atributs |
MiraMon |
GruixObjectesSenseAtribut=1 (píxel)
>=0
|
| Color dels objectes sense atributs |
MiraMon |
ColorObjectesSenseAtribut=0,0,0 (negre)
qualsevol (R,G,B)
|
| Color per a seleccions |
MiraMon |
ColorSeleccio=(-1,-1,-1) (MiraMon automàtic i variable)
constant, qualsevol (R,G,B)
|
| Percentatge de la finestra ocupat per la selecció |
Metrica |
PercentPantallaSeleccio=1 (100 %)
0.5 (valor mínim)
|
| Centrar la selecció a la finestra |
Metrica |
CentraSeleccio=1 (centrar)
0 (mostrar ajustat a l'angle superior esquerre)
|
| L'escala afecta la visualització dels objectes seleccionats |
MiraMon |
EscalaApagaObjectesSeleccionats=1 (sí)
0 (no)
|
|
|
Llegenda
En la configuració dels paràmetres relatius a la llegenda que el MiraMon permet configurar es troben les opcions de Mostrar la finestra de la llegenda en iniciar la sessió del MiraMon. Per defecte aquesta opció està desactivada. També es permet definir la posició de la pròpia llegenda en l'àrea client i modificar els elements de la llegenda (índex de colors, índex dels enllaços amb categories i ignorar la clau "MostrarLlegenda" en els mapes, opció que permet ignorar l'existència de la clau "MostrarLlegenda=" en els mapes, fent que la llegenda sempre sigui visible).
|
Impressió
Els paràmetres d'impressió que són configurables fan referència a dos apartats: per una banda, a les plantilles d'usuari, el factor d'exageració que per defecte s'aplica en radis i gruixos de línies en imprimir, el redibuixat automàtic durant el disseny de la impressió, paràmetre que controla si en la caixa de disseny d'impressió es redibuixa de forma automàtica o bé es fa a petició de la persona usuària a través del botó corresponent o de F5, així com també mostrar a la llegenda les capes que s'han declarat no visibles o que no són visibles degut a que són a una escala en què s'ha especificat que no ho siguin o, simplement, pel fet que no són al camp del mapa.
El valor per defecte (0) amaga aquestes capes durant la impressió.
Per l'altra banda, es permet configurar paràmetres d'impressió com és el tipus de caixa per a triar la impressora, amb la caixa clàssica del Windows o la caixa moderna -valor per defecte-, que permet imprimir a un fitxer sense haver de redefinir el port d'impressió en prémer el botó "Impressora..." de la caixa de disseny d'impressió. També es permet determinar si es desitja generar la impressió a l'ordinador abans d'enviar-la a la impressora,
opció que resulta especialment útil en imprimir documents complexos (amb transparències, semitransparències, etc) en impressores de gran format (plòters).
Anàlogament al cas de les limitacions d'algunes targetes gràfiques a l'hora de dibuixar objectes molt complexos, algunes impressores també fracassen. El paràmetre 'MaxVertexsImpressoraEx' permet definir quin és aquest valor límit per a l'equip de la persona usuària. Si un objecte el depassa, el MiraMon el simplificarà amb un algorisme intel·ligent que normalment no causa efectes estètics indesitjats.
El següent paràmetre configurable és imprimir ràsters en paquets petits. Aquesta opció és útil quan els drivers d'un dispositiu d'impressió no poden imprimir ràsters de més d'1 Mbyte o el resultat és una imatge corrompuda. L'opció per defecte és tenir l'opció activada (imprimir ràsters en paquets petits) i NO es recomana canviar-la. Es permet canviar la mida dels paquets, que per defecte en X és 1200 i en Y és 1000000. Una especificació més gran farà la impressió més ràpida, però alguns plòters poden presentar problemes, especialment quan la impressió es prepara "a la impressora" i no "a l'ordinador".
La següent opció és útil quan els drivers d'un dispositiu d'impressió no poden imprimir transparències; la impressió es fa automàticament en rajoles
per a les capes que tenen algun nivell de transparència, el que permet que molts drivers d'impressora puguin aleshores generar un resultat correcte.
Cal indicar el nombre de píxels del costat de la rajola en la impressió. El valor per defecte és 512; si no es vol que es faci aquesta impressió per rajoles
és necessari indicar 2147483648. MOLT IMPORTANT: Si malgrat usar un valor petit no s'imprimeix, cal indicar al driver que es desitja preparar la impressió "a l'ordinador" i no "a la impressora".
 |
|
Digitalització
El MiraMon permet configurar paràmetres relatius tant a la visualització de les eines de digitalització com a paràmetres de la pròpia digitalització.
La persona usuària pot decidir sobre mostrar la barra d'eines de digitalització en iniciar la digitalització, marcar els objectes copiats o bé permetre l'arrossegament dinàmic.
En el procés de digitalització de polígons sense topologia verificada (polígons explícits), la persona usuària pot digitalitzar un nou polígon sobre un polígon preexistent. En aquests casos, el MiraMon permet configurar per defecte l'opció que es desitja: preguntar, establir un anell (definir un forat) o bé sobreposar el nou polígon.
Per altra banda, el MiraMon permet definir el nombre de passos de digitalització/edició entre còpies de seguretat. Si s'indica 0 no es realitza mai cap còpia de seguretat i, per tant, tampoc no
es permet desfer. Si s'indica 1 (no recomanat) es realitza un còpia de seguretat a cada operació de digitalització/edició, i la velocitat de desfer és màxima. El valor per defecte és 20. Un valor més elevat fa que el procés de digitalització/edició
sigui sensiblement més àgil si la capa que s'està editant és molt voluminosa (en la part gràfica i/o en la seva base de dades) o està en una recurs informàtic remot d'accés lent, però, a canvi, s'efectuen menys còpies de seguretat i les operacions de desfer
són més lentes perquè han de regenerar una situació més complexa.
En darrer lloc, el MiraMon permet connectar dos vèrtexs de manera automàtica mitjançant l'opció denominada Mode de connexió contínua. En cas que estigui activada l'opció, es permet configurar el color, radi i gruix de les circumferències testimoni per a informar que s'ha efectuat una connexió en aquest mode de connexió contínua.
|
|
|
